Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
Egbert de York
Història
Arquebisbe de York.
Durant trenta anys reformà i organitzà la metròpolis Hi fundà l’escola de York, dirigida per Etelbert, que el succeí a la seu El seu germà Eadbert esdevingué rei de Northúmbria el 738
Otis Dudley Duncan
Sociologia
Sociòleg nord-americà.
Deixeble de Durkheim, aprofundí especialment l’ecologia humana Fou professor a la Universitat de Michigan Les seves obres principals són Metropolis and Region 1960, Socioeconomic Background and Achievement 1972 i diversos estudis sobre la població rural i els negres
Mario de Andrade
Història
Literatura
Política
Poeta i polític angolès.
Es donà a conèixer com a poeta militant a la revista Présence Africaine i és autor d’una antologia de la poesia africana d’expressió portuguesa 1958 El 1956 fou un dels fundadors del MPLA, partit que, cinc anys després, desencadenà la revolta armada contra la dominació de la metròpolis
Frederik Sleigh Roberts
Història
Militar
Mariscal britànic.
Actuà en les empreses militars colonials angleses la rebellió dels sipais 1857, la campanya d’Abissínia 1868 i d’Afganistan 1880 Cap de l’exèrcit de l’Índia des del 1886, comandà les tropes britàniques en la lluita contra els bòers Tornà a la metròpolis, on succeí Wolseley com a generalíssim de l’exèrcit
Josiah Child
Economia
Economista i mercader anglès.
Assolí una destacada posició econòmica que consolidà al capdavant de la Companyia de les Índies Orientals Mercantilista, propugnà una política de diner barat abaixant el tipus d’interès, l’augment de la població activa i la conversió de les colònies angleses en mercats reservats a les metròpolis Escriví Brief Observation concerning Trade and the Interest of Money 1668 i New Discourse of Trade 1669-90
Maties Solà i Farrell
Cristianisme
Religiós caputxí i bisbe titular de Colofó.
Entrà als caputxins de Barcelona el 1898 i se n’anà tot just ordenat a les missions de Nicaragua, on fou vicari apostòlic de Bluefields El 1931 fou consagrat bisbe titular de Colofó diòcesi de l’Àsia Menor, de la metròpolis d’Efes Havent retornat a Catalunya, residí darrerament a Barcelona, on esdevingué popular per la seva participació en múltiples actes de la vida ciutadana
Félix María Calleja del Rey
Història
Militar
Militar castellà, comte de Calderón.
Virrei de Mèxic 1813-16, en esclatar la rebellió d’Hidalgo, el derrotà a Puente de Calderón 1811 amb un exèrcit de mexicans addictes a la metròpolis Fins a l’adveniment de Ferran VII implantà les decisions de les corts de Cadis, però després anullà totes les reformes i es mostrà autoritari feu afusellar JM Morelos el 1815 Desterrat a Mallorca pels liberals, el 1823 fou destinat a València
Lope Martínez de Lagunilla
Cristianisme
Eclesiàstic.
Inquisidor de Barcelona, bisbe d’Elna 1558-67 i inquisidor dels comtats de Rosselló i Cerdanya Promogué el culte al Crist de Perpinyà, i erigí la confraria de la Minerva El 1563 participà a les sessions del concili de Trento De retorn, optà per l’agregació de la seu d’Elna a la metròpolis de Tarragona, en detriment de la de Narbona, i participà al concili provincial de Tarragona de 1564-66
José Miguel Carrera Verdugo
Història
Militar
Polític i militar xilè.
Lluità a l’exèrcit espanyol en la guerra contra Napoleó Tornà a Xile el 1811 i esdevingué, ajudat pels seus germans Juan José i Luis, un dels caps de la revolta contra la metròpolis Assumí el poder 1811-13, però, derrotat pels espanyols, fou substituït en la direcció dels independentistes per O’Higgins La rivalitat entre ambdós caps contribuí a la derrota de Rancagua 1814 S’exilià a l’Argentina, i en un dels seus intents d’aixecar-se contra O’Higgins fou detingut i executat
Anastasi IV
Cristianisme
Papa (Corrado; 1153-54).
Cardenal i bisbe de Sabina nomenat vicari d’Innocenci II a Itàlia 1130-31 quan aquest fugí a França Durant el seu curt pontificat es mostrà conciliador entre el poble romà i Frederic Barba-roja protegí l’orde hospitalari de Sant Joan de Jerusalem i renovà la segona croada, que havia proclamat el seu predecessor Eugeni III Amb diverses butlles confirmà els béns de l’església metropolitana de Tarragona assenyalant-ne els límits i establint les diòcesis sufragànies d’aquesta metròpolis restaurada després de la reconquesta