Resultats de la cerca

Debutà en el teatre el 1963 i cinc anys després ho féu en el cinema interpretant Rosemary's Baby , de RPolansky, i Secret Ceremony , de JLosey Més endavant actuà en The Great Gatsby 1974, de JClayton i A Wedding 1978, de RAltman Vinculada sentimentalment a WAllen fins el 1992, en protagonitzà, entre d’altres, els films The Purple Rose of Cairo 1985, Hannah and Her Sisters 1986, Radio Days 1987, September 1988, Another Woman 1989, Crimes and Misdemeanors 1989, Alice 1990, Shadows and Fog 1992 i Husbands and Wives 1992 Posteriorment intervingué en Widow's Peak JIrvin, 1994, Miami Rhapsody…

Pilot del Reial Automòbil Club de Catalunya RACC, sorgí de les activitats de promoció per a joves pilots Fou corredor de l’escuderia Osona S’adjudicà el Trofeu Volant RACC i el Trofeu FAE 1985 i es convertí en el pilot revelació de la temporada Fou campió de Catalunya de Rallis 1986, amb Pilar Comte de copilot Quedà primer en el Grup N del Campionat d’Espanya de rallis 1989 Es convertí en pilot oficial de Ford 1990 Aconseguí el Campionat d’Espanya de rallis 1993 i quedà tercer l’any següent A partir del 1995 continuà competint en els rallis espanyols amb l’equip Seat

S’inicià al Club Patí Voltregà, se n’anà al Club Patí Vic, amb el qual debutà a la màxima categoria, posteriorment jugà amb el Futbol Club Barcelona 2006-13, el Club Patí Vic 2013-18 i des de la temporada 2018-19 amb el Voltregà En el seu palmarès figuren tres Lligues Europees 2007, 2008, 2010, una Copa de la CERS 2001, una Copa Intercontinental 2009, tres Copes Continentals 2007, 2008, 2010, cinc Lligues 2007-10, 2012, cinc Copes del Rei 1999, 2007, 2011, 2012, 2015 i quatre Supercopes d’Espanya 2008, 2009, 2012, 2013 També fou internacional, tant en categories inferiors com en l’àmbit…

Vida Del 1494 al 1525 serví a la cort dels Gonzaga, a Màntua, on ocupà diferents càrrecs musicals Cap al 1502 viatjà per diverses ciutats del nord d’Itàlia com a intèrpret Pietro Aaron i Baldassarre Castiglione mencionen en els seus escrits les seves habilitats com a cantant i llaütista Tot i que compongué música religiosa -una salve a tres veus i set laudi sembla que són les seves primeres composicions- destacà, juntament amb Bartolomeo Tromboncino, com un dels grans compositors de frottole , el característic gènere italià del començament del segle XVI N’escriví més de cent, i moltes…

Estudià dret al seu país i literatura i cinema a París De retorn a Grècia, fou crític cinematogràfic i emprengué una filmografia políticament compromesa i dotada d’un particular estil visual Acabada la dictadura dels coronels 1974, els seus films adopten en general un to allegòric, molt sovint hermètic, caracteritzat pels plans estàtics i perllongats De la seva filmografia hom pot esmentar  Anaparastassi ‘Reconstrucció d’un delicte’, 1970  Meres tu’36 ‘Els dies del 36’, 1972  O Thiasos ‘La declamació’, 1975  I Kynighi ‘Els caçadors’, 1977  O Megalexandros ‘Alexandre el Gran’, 1980, Lleó d’Or…

Viatjà per Europa i Àfrica com a enviat del diari Il Corriere della sera Iniciat sota la influència de D’Annunzio, es distingí pel seu estil descriptiu i acolorit Gente di mare 1929, L’italiano errante per l’Italia 1937, La favorita 1945, La mia casa di campagna 1958, etc

Autor de nombroses novelles La morsa , 1918 La mia esistenza d’acquario , 1919 Le donne senza amore , 1920 i comèdies Marionette, che passione , 1918 La bella addormentata , 1919 Tre vestiti che ballano , 1927 El seu teatre té un considerable significat polèmic i històric i constitueix, juntament amb el de Pirandello, la negació i la dissolució del teatre verista i burgès del s XIX

Després d’assimilar els moviments d’avantguarda s’orientà cap al realisme Anà a Itàlia per estudiar els pintors antics, especialment Il Caravaggio El 1926 participà en l’escola de Montparnasse, però retornà a Itàlia Conreà un realisme fotogràfic de colors molt vius i un dibuix molt rigorós Féu algunes composicions de gran format Els dos àngels , Natura morta amb mirall És autor de l’autobiografia La mia avventura 1963

Passà vuit anys a la presó per motius polítics successivament fou professor de literatura italiana a la Universitat de Nàpols i publicà del 1866 al 1872 les seves Lezioni di Letteratura , obra de generosa polèmica contra el predomini clerical i catòlic i la tirania civil i política, i animada per l’aspiració a una literatura viva, lliure i popular Fou, a més, autor d’un llibre de memòries Le rimembranze della mia vita , 1875, publicades en 1879-80, completat amb notes de diari, fragments de cartes, documents, etc

Estudià periodisme i, al costat de la seva obra narrativa, continua exercint de periodista i collaboradora habitual de diferents mitjans de comunicació mexicans Es donà a conèixer com a novellista a Arráncame la vida 1985, que fou molt ben rebuda per la crítica i el públic La seva obra novellística continuà a Mujeres de ojos grandes 1995, Mal de amores 1997 i Ninguna eternidad como la mía 1999 Ha publicat dos llibres d’assaig, Puerto libre 1993 i El mundo iluminado 1998 Hom ha dit que la seva obra recull la progressiva presa de consciència del feminisme mexicà