Resultats de la cerca

Llicenciat en medicina i cirurgia per la Universitat de Barcelona el 1965 i doctorat l’any 1978 Especialista en microbiologia Catedràtic de microbiologia i parasitologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, en fou vicedegà de docència del 1984 al 1987 Dirigeix el departament de malalties infeccioses i microbiologia clínica de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona des del 1993 Autor de nombrosos treballs i publicacions científiques, ha estat capdavanter en la investigació relacionada amb enteropatògens Ha estat membre del Comitè d’…

Catedràtic de microbiologia a Salamanca 1958 i Barcelona 1962, fou president de la Societat Catalana de Microbiologia i Higiene, i membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona Amplià estudis al Karolinska Institutet d’Estocolm, a Copenhaguen i a l’Institut Pasteur de París Treballà principalment en l’estudi de les leptospirosis, els enterobacteris i la virologia respiratòria, i creà escola en el seu departament universitari

Llicenciat 1951 i doctorat 1956 en ciències naturals per la Universitat de Barcelona, el 1964 obtingué la primera càtedra de microbiologia a l’Estat espanyol, a la mateixa universitat, que ocupà fins el 1999, any que fou nomenat catedràtic emèrit També fou degà de la Facultat de Biologia 1968-73 Treballà especialment en citologia i bioquímica de microorganismes i en genètica bacteriana, especialment l’extracromosòmica Des del final de la dècada de 1970 se centrà en l’estudi de la contaminació ambiental per microorganismes, que investigà al litoral barceloní Publicà un centenar de…

Estudiós de la microbiologia del sòl, fou el primer a identificar els actinomicets com a bacteris, i desenvolupà 1941 un sistema de classificació bacteriana Fou l’iniciador a l’URSS dels estudis sobre els antibiòtics 1938

Es graduà a la Universitat de Melbourne el 1970 i es doctorà a la Universitat de Cambridge Gran Bretanya el 1975 Féu recerca postdoctoral en biologia molecular i cellular a la Universitat de Yale en 1975-77 L’any següent s’incorporà com a professora al departament de biologia molecular de la Universitat de Berkeley Califòrnia, EUA, d’on passà al Departament de Microbiologia i Immunologia de la Universitat de Califòrnia San Francisco el 1990, del qual fou cap en 1993-99 i on ha investigat sobre els telòmer i la telomerasa , cadenes de molècules i enzims, respectivament, presents…

Estudià literatura a Harvard i es graduà en medicina a la Universitat de Columbia Des del 1970 feu recerca al departament de microbiologia de la Universitat de Califòrnia, on se centrà en l’estudi de la reproducció de les cèllules tumorals i explicà l’origen tumoral dels oncogens, motiu pel qual el 1989 rebé el premi Nobel de medicina amb J M Bishop

Tècnic en viticultura i tecnologia, fou director de l’estació enològica de Vilafranca del Penedès, on creà, el 1915, el primer laboratori de microbiologia enològica i, el 1920, el de fisicoquímica per a l’anàlisi electroquímica dels vins També creà les estacions de Jumella 1912, de Felanitx 1913, d’Almendralejo 1916 i de Cariñena 1925 Intervingué en la fundació, el 1943, del Museu Històric del Vi, de Vilafranca del Penedès

Especialista en immunologia i microbiologia, es doctorà a la Universitat de Harvard 1962 Treballà 1965-72 al National Institute of Health de Bethesda, i des del 1972 a la Universitat de Califòrnia des del 1981 dirigeix la Geroge F Hooper Resarch Foundation El 1976, amb HE Varmus explicà la formació de cèllules oncògenes a partir de l’alteració de determinats gens que controlen la multiplicació cellular, descobriment pel qual reberen el premi Nobel de medicina i fisiologia el 1989

Es doctorà el 1957 a la Universitat de Buenos Aires Treballà successivament al laboratori de bioquímica de la Universitat de Cambridge i a l’Institut Nacional de Microbiologia de Buenos Aires S'exilià, i d’ençà del 1966 treballà una altra vegada a Cambridge, al laboratori de biologia molecular El 1984 rebé el premi Nobel de fisiologia i medicina compartit amb NKJerne i GJKohler pels seus estudis sobre els anticossos monoclonals i la regulació del sistema immunitari mitjançant idiotips i anticossos antidiotips

Llicenciat a Barcelona el 1939 cap de la secció de bacteriologia de l’Hospital del Mar 1949 i de la Clínica Mèdica A de la facultat de medicina, fou nomenat expert de l’OMS en la lluita contra la brucellosi 1959 Catedràtic de microbiologia de la Universitat Autònoma de Barcelona 1969, i membre de la Reial Acadèmia de Medicina 1977, és autor d’un gran nombre de treballs, principalment en el camp de les diagnosis serològiques, la diagnosi bacteriana i les resistències en el tractament amb antibiòtic