Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
Pablo Milanés

Pablo Milanés (2015)
© Fundación Gabo
Música
Cantant i compositor cubà.
Fundador al final dels anys seixanta, juntament amb Silvio Rodríguez i Noel Nicola, de la Nueva Trova Cubana Començà a 14 anys cantant espirituals negres, però evolucionà després en recollir la tradició del son camperol i del filin adaptació del feeling nord-americà, amb influències del jazz i del blues dels anys cinquanta El pas del temps, l’amor i les referències a la Revolució Cubana centren els temes de les seves cançons Musicà poemes de José Martí i de Nicolás Guillén D’una prolífica discografia de més de trenta títols, cal esmentar, entre altres, Versos sencillos de José Martí 1973,…
Vannozza Catanei
Història
Amant del cardenal Roderic de Borja, després papa Alexandre VI.
Muller, primer, de Giorgio della Croce, noble milanès, i, després, de Carlo Canale, també milanès Esdevingué l’amant del cardenal quan aquest era vicecanceller de l’església, i en tingué quatre fills Joan , duc de Gandia, Cèsar , duc de Valentinois, Lucrècia , duquessa de Ferrara, i Jofre , príncep de Squillace
Valentina Visconti de Milà
Història
Comtessa d’Asti i Vertus, duquessa d’Orleans i Turena, comtessa de Valois.
Filla del duc Joan Galeàs I de Milà i d’Isabel de França Fou desposada el 1386 amb Lluís de França, duc de Turena i comte de Valois i de Beaumont-sur-Oise i després duc d’Orleans, a qui aportà en dot els comtats de Vertus i Asti amb el dret de successió al ducat milanès en el cas que els seus germans morissin sense fills Acusada de sortilegis, es retirà a Blois El 1447 el seu net, el rei Lluís XII de França, feu valer el dret al ducat milanès
Urbà III
Cristianisme
Nom que prengué Uberto Crivelli en ésser elegit papa (1185-87).
Noble milanès, fou cardenal el 1182, i bisbe de Milà el 1185 Per qüestions familiars s’enfrontà en una lluita obstinada amb Frederic I Barba-roja, el qual no pogué arribar a excomunicar, sorprès per la mort
Carlo Porta
Literatura italiana
Poeta italià.
Escriví en dialecte milanès i hi traduí obres de Parini, A Silvia 1795 i alguns cants de l' Inferno de Dant 1801-05 La seva obra poètica abraça des de la sàtira anticlerical, Ona vision 1812, Fraa Diodatt 1813, fins a la polèmica social amb trets lírics i populars, com en I desgrazi de Giovannin Bongee 1812
Delio Tessa
Literatura italiana
Poeta italià.
El seu recull de versos en dialecte milanès, L’è el dí di mort, alegher 1932, tingué poca difusió, en part a causa de l’actitud del règim feixista del qual fou adversari, contrari a l’ús dels dialectes La seva poesia, tot i seguir la tradició milanesa, rebé la influència decadentista, especialment francesa, i expressionista
Giangiacomo Feltrinelli
Disseny i arts gràfiques
Edició
Editor italià.
Del 1945 al 1949 freqüentà l’ambient milanès intellectual i fundà l’Institut GFeltrinelli, per a la investigació de la història del socialisme, del comunisme i dels moviments obrers, i donà suport a grups d’extrema esquerra El 1955 inicià la tasca editorial Publicà dues novelles que esdevingueren best-sellers mundials Il dottor Zivago, de Pasternak 1957, i Il Gattopardo 1958, de Lampedusa Després de la seva mort —ocorreguda, sembla, en la preparació de la voladura d’una torre d’alta tensió—, n'ha restat un opuscle, Estate 1969 L’editorial Feltrinelli ha publicat sobretot…
Pietro Vinci
Música
Compositor sicilià.
Després de viatjar per la Toscana i el nord d’Itàlia durant uns quants anys, el 1568 esdevingué mestre de capella de la basílica de Santa Maria Maggiore de Bèrgam, plaça que ocupà fins l’any 1580 Sembla que mantingué freqüents contactes amb un patró milanès, Antonio Lodonio, al qual dedicà molts dels seus llibres de madrigals Retornà a Sicília el 1581 per encarregar-se del magisteri de capella de la catedral de Nicosia El 1583 era al servei del virrei Marcantonio Colonna Es coneixen prop de 250 madrigals d’aquest compositor, la major part sobre textos de F Petrarca, així com…
Giovanni Testori
Literatura italiana
Escriptor italià.
Ambientà les seves obres en el món popular proletari milanès dintre de les directrius neorealistes, amb una barreja singular de llengua i dialecte S'inicià amb els contes Il dio di Reoserio 1954, Il ponte della Ghisolfa 1958 i La Gilda del Mac Mahon 1959 i les novelles Il fabbricone 1961 i La catedrale 1974 Conreà també la poesia L’amore 1968, Nel tuo sangue 1973, Diademata 1986 i el teatre La Maria Brasca 1960, La monaca di Monza 1967, Erodiade 1969, SdisOré 1991, a més de versions actualitzades de tragèdies clàssiques Amleto 1972, Macbetto 1974, Edipo 1977 Aportà també…
Vitaliano Borromeo
Història
Banquer i polític milanès, fundador de la família d’aquest cognom.
Posseí bancs a Milà, a Barcelona i a Londres Finançà obres públiques i defensà la política de Filippo Maria Visconti, que el nomenà comte d’Arona 1445