Resultats de la cerca

Vida Es formà musicalment a la seu de València, a l’escolania de la qual ingressà com a infant cantor el 1700, on fou deixeble d’Antoni Teodor Ortells Mestre de capella i organista de la parròquia d’Algemesí el 1712, el 1717 obtingué el mateix càrrec a l’església major de Castelló L’any 1728 li fou atorgada pel seu mèrit extraordinari, sense oposició, la plaça de la seu metropolitana de València, d’on es jubilà el 1757 La seva extensa producció comprèn unes 400 obres, una quarta part pertanyen a la música litúrgica, i la resta, a la de romanç misses a vuit, deu i dotze veus amb acompanyament…

El seu germà Ramon li donà el lloc de Montner en penyora per la llegítima paterna 1378 posseí l’alqueria Blanca a Bunyola Mallorca Occidental, heretada d’Arnau de Puigdorfila Majordom de Joan I, fou enviat a França, on havia passat ja molt de temps 1391 Adquirí de la reina, essent infanta, les rendes sobre la peixateria de Perpinyà 1381 Fou tutor de les filles del seu oncle Ramon de Perellós 1393 i el rei li vengué la jurisdicció de Glorianes, Rigardà, etc Com a camarlenc de la reina Violant, s’ocupà dels afers d’ella a Daroca i a Calataiud 1398 Ella li vengué els llocs de Llauró i Tresserra…

Fou procurador reial a Perpinyà 1843, conseller 1847 i president de l’audiència de Montpeller 1849, i més tard 1874, de la de Chambéry, a Savoia El 1877 es retirà a Montpeller Durant onze anys representà Ceret al consell general dels Pirineus Orientals És autor de diversos estudis històrics i literaris sobre el Rosselló, d’entre els quals Le Roussillon aux premiers temps de sa réunion à la France 1882, Les anciens châteaux forts des Corbières roussillonnaises 1882 i La voie romaine en Roussillon 1880

Doctor en teologia, fou professor a la Universitat de Perpinyà i prior de Santa Maria d’Espirà de Conflent 1607 Escriví Llibre i declaració dels noms de Maria 1630, llibre d’adoració tradicional, amb nombroses metàfores, que demostra que els símbols de l’edat mitjana eren encara populars al s XVII Fou també comissari del tribunal de la inquisició al Rosselló

Estudià a la Universitat Paul-Valéry de Montpeller, on es doctorà l’any 1980 amb la tesi  Un demi-siècle d’hispanisme et de catalanisme roussillonnais Jean Amade, Joseph-Sébastien Pons , i on ensenya llengua i literatura catalanes des del 1992 i n’és catedràtic 1996 Dirigeix el Centre d’Estudis i de Recerques Catalans CERC d’aquesta universitat i és director fundador 1998 de la revista REC Revue d’Études Catalanes , publicada per aquesta mateixa universitat, i dirigeix la collecció catalana d’Éditions de la Tour Gile, fundada el 2002 És president de l’Association Française des…

Participà en el complot de Vilafranca de Conflent 1674 per a reincorporar el Rosselló a Catalunya des de la seva parròquia de Forques servia d’enllaç amb el Principat En produir-se la invasió de les forces manades pel lloctinent de Catalunya, comte de San Germán, s’hi afegí, però, fracassat el complot, fou executat a Perpinyà

Format a la famosa escola de Soresa Alt Llenguadoc, inicià la carrera de magistrat Fou nomenat substitut del fiscal reial al tribunal de Ceret l’any 1830, fiscal reial a Sant Africa Alt Llenguadoc el 1839 i a Perpinyà el 1843 Quatre anys més tard fou cridat com a conseller al tribunal de Montpeller, on començà la part més rellevant de la seva carrera professional el 1849 es distingí en les funcions de president de l’Audiència i, el mateix any, es responsabilitzà de reorganitzar els tribunals civils nord-catalans amb seu a Perpinyà, Ceret i Prada, en installar-hi els magistrats titulars del…

Seguint l’estela marcada per Pere Guisset, escriu obres de caràcter popular i costumista, però amb un marcat esperit crític i de denúncia de l’expoliació del país, que han tingut èxit arreu de Catalunya del Nord Ha estrenat les peces teatrals El vi de l’Anton 1977, Vinçà 1978, Tresserres 1979 i Illa de Tet 1981 i el guió El xicot pelut 1993 També ha fet incursions en la novella, en francès, amb Les scorpions de Corbera 1980 i L’homme de Cosprons 1982

Era frare agustí i doctor en teologia Fou professor a la Universitat de Perpinyà, prior de Santa Maria d’Espirà de Conflent 1607 i comissari de la Inquisició per al Rosselló Publicà el Llibre i declaració de noms, virtuts, perfeccions, gràcies, títols, excellències i grandeses de la sempre santa i verge Maria, mare de Déu Perpinyà 1630, un llibre de devoció tradicional, d’estructura simbòlica i gran nombre d’imatges Als preliminars hi figuren unes octaves artificioses i el capítol tercer tracta de la història de l’església i priorat d’Espirà

Fou rector de Xixona i de Sant Martí de València i qualificador de la inquisició Partidari de Felip V durant la guerra de Successió fou premiat amb l’administració de la generalitat de València, fins que fou abolida, i fou nomenat bisbe de Barbastre 1714-17 És autor de versos i del tractat Fuente del paraíso , inèdit