Resultats de la cerca

A Catalunya ha estat jugador i tècnic de l’Associació Granollers Esportiva i entrenador del Centre de Tecnificació de la Federació Catalana de Bàdminton durant la segona meitat de la primera dècada del segle XXI

A la mort d’Ibn Tūmart, de qui era deixeble, fou nomenat califa 1130 Conquerí el Marroc als almoràvits i féu de Marràqueix la seva capital El 1146 envià un exèrcit a la península Ibèrica i, després de llargues lluites, desféu els regnes de taifes el 1157 Llavors Al-Andalus esdevingué una simple dependència de l’imperi almohade, representat a Sevilla per un valí

El 1202 comandà l’esquadra que des de Ceuta envaí Menorca El 1203 partí de Dénia al capdavant de l’expedició que destronà el darrer representant almoràvit de les Illes, ‘Abd Allāh ibn Ġāniya, i les incorporà a l’imperi almohade

Fou destituït el 1208

Especialista de les proves de fons, assolí els títols dels 5 000 i dels 10 000 m en els Jocs Olímpics de Munic 1972, amb 33264 min, i 27384 min, i en els de Mont-real 1976 amb 132476 min i de 274038 min Assolí el rècord del món en ambdues proves l’any 1972 els 27384 min en els 10 000 m i 13164 min en els 5 000 m

Debutà en els campionats del Frente de Juventudes 1948, però desenvolupà la major part de la seva vida atlètica al Futbol Club Barcelona Fou un dels millor corredors d’obstacles de la segona meitat dels anys cinquanta i la primera dels seixanta Guanyà vuit vegades el Campionat d’Espanya dels 3000 m obstacles 1956-62, 1964 i dels 5000 m 1961 En els Campionats de Catalunya guanyà cinc vegades els 3000 m obstacles 1957, 1959, 1960, 1962, 1964, dues els 1500 m 1958, 1959 i una els 5000 m 1961 Fou el primer atleta espanyol que baixà dels 9 min en els 3000 m obstacles 856,2 min…

Corredor de fons, el 2002 guanyà el campionat del món de cros curt i llarg, i revalidà aquests títols en les edicions posteriors del 2003, 2004, 2005 i 2006, successió mai no aconseguida per cap altre atleta, i el 2008 recuperà el títol, perdut l’any anterior El 2003 guanyà la medalla d’or als campionats del món d’atletisme en els 10 000 m i fou bronze en la distància de 5 000 m El 2004 assolí l’or olímpic als Jocs d’Atenes en els 10 000 m i l’argent en els 5 000 El 2004 baté els rècords mundials dels 5 000 m 123735 min i 10 000 m 262031 min, que abans posseïa el seu…

Fou la primera campiona d’Espanya de mig fons 1931 en guanyar la prova de 600 m amb una marca de 214,2 min, rècord de Catalunya També establí la plusmarca catalana de 500 m 138,2 min Casada amb Miquel Consegal Boix, campió d’Espanya de salt de perxa, triple salt, 110 m tanques i decatló, els seus fills, Maria Lluïsa, Miquel i Xavier, també foren grans atletes Els dos primers foren campions d’Espanya de diverses proves i el petit, campió juvenil de salt de perxa Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1997

Membre d’una nissaga d’atletes, fou una de les pioneres de l’atletisme femení Fou dos cops campiona de Catalunya de cros 1934, 1935 També guanyà la prova dels 800 m del campionat de Barcelona 1936 amb una marca de 236,2 min, i esdevingué la primera recordista espanyola El 1938 obtingué un marca de 232,2 min, rècord que trigà 25 anys a ser superat Millorà els rècords d’Espanya i de Catalunya dels 600 m 1935 i el de Catalunya dels 2000 m 1938 També fou campiona de Catalunya dels 600 m 1934-36 La Guerra Civil truncà la seva carrera Li fou atorgada la medalla Forjadora…

Competí representant el Club Natació Barcelona Recordista estatal i de Catalunya en la prova de 2000 m obstacles 1986, amb un temps de 524,18 min També fou recordista de Catalunya a l’aire lliure en relleus 4 × 1500 m 1981, amb una marca de 1551,4 min Es proclamà campió estatal 1985 i de Catalunya 1992 en la prova de 3000 m obstacles Fou subcampió de Catalunya en cros 1986 i assolí la tercera posició en les proves de 10000 m 1993, 10 km en ruta 1994 i mitja marató 1995 Fou dues vegades interna-cional i participà en els Campionats d’Europa disputant la prova dels 3000…