Resultats de la cerca

Soci del Grup d’Espeleologia de Badalona 1972 i president de l’entitat 1975-84, explorà i catalogà diverses cavernes de Catalunya i l’Aragó Participà en les exploracions a la Fou de Bor, a la Cerdanya 1974-76, on establí, amb altres companys, un nou rècord de Catalunya de llargària Fou un dels membres de l’equip dirigit per Diego Ferrer que aconseguí establir el rècord del món de profunditat integral al Sobrarb –1151 m el 1980, i un dels integrants de l’exploració a les Bores del Borró Garrotxa, on s’establí el rècord de Catalunya, encara vigent, de llargària en cavernes de guix 1315 m És…

Vinculat al Centre Excursionista de Catalunya CEC, entrà a la junta directiva l’any 1905 Presidí la Secció d’Esports de Muntanya a la segona dècada del segle XX, i durant el seu mandat impulsà les activitats que donaren origen als esports d’hivern a Catalunya i que culminaren amb la Gran Setmana de Ribes al febrer del 1912 amb les primeres proves internacionals Formà part dels primers esquiadors del CEC amb Josep Amat, Lluís Balcells, Jeroni Castelló, Santiago Creus, el comte de Llar, Enric Pízzala, Albert Santamaría i els germans Manuel i Ramon Tey

S’inicià el 1987 i assolí la categoria estatal d’elit l’any 2011 Des del 2003 exercí de regulador de la Volta a Catalunya Arbitrà diferents Campionats d’Espanya, tant de pista com de carretera, el Tour de França, la Vuelta a Espanya i el Giro d’Itàlia

Resident a Madrid des de l’adolescència, durant la Guerra Civil hagué de viure refugiat a l’ambaixada del Paraguai per estar inscrit en les llistes de postulants a la Companyia de Jesús El 1942 es llicencià en químiques, i es doctorà l’any següent Inicialment dedicat a la indústria, aviat destacà com a conferenciant, articulista sobre temes socials i religiosos a la premsa general Informaciones , Triunfo , El Independiente , El Imparcial , Diario 16 , Le Monde , Sábado Gráfico , Cambio 16 , El País , El Periódico de Catalunya , etc com en revistes de tendència catòlica i progressista…

Vida i obra Llicenciat 1881 en dret per la Universitat de Barcelona i doctorat 1882 a Madrid amb una tesi sobre els Usatges Feu nombrosos viatges que contribuïren notablement a la seva formació i que li permeteren tenir un coneixement directe de molts indrets d’Europa, del Pròxim Orient i del nord d’Àfrica La visita a Egipte, a Palestina i a Mesopotàmia estimulà el seu interès per l’arqueologia i per les civilitzacions antigues Les seves investigacions s’iniciaren el 1892 als arxius catalans, i tot seguit a la Bibliothèque Nationale de París, a la de l’Academia de la Historia de Madrid i als…

Fill d’Eduard Torroja i Caballé Professor a l’Escuela de Ingenieros de Madrid des del 1939, s’especialitzà en estructures de formigó De les seves construccions, les més famoses han estat les que oferien nous tipus de cobertes el mercat d’Algesires 1933, amb Manuel Sánchez Arcas, amb coberta laminar esfèrica de 47,6 m de llum i 9 cm de gruix, i la coberta de l’hipòdrom de La Zarzuela, a Madrid 1935, amb CArniches i MDomínguez, ancorada amb tirants verticals més enrere dels muntants També realitzà la coberta del camp de les Corts, a Barcelona 1943, que oferia —per primera vegada en la seva obra…

Amb el seu pare Enric Fernández i Gual s’exilià primer a França i després a Mèxic, on acabà la carrera d’arquitectura Practicà la pintura i estudià direcció cinematogràfica amb Luis Buñuel Escriví i adaptà l’argument El narrador , que Arturo Ripstein dirigí amb el títol La hora de los niños 1969 Amb el director espanyol també refugiat Luis Alcoriza coescriví el guió de La puerta 1969, que juntament amb el migmetratge La mujer del carnicero 1968, Ismael Rodríguez i Chano Urueta, constitueix un llarg Amb el realitzador José Bolaños adaptà Arde baby, arde o Lucky Johnny Born in America 1970,…

A vuit anys ingressà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on fou deixebla de JB Pellicer i de Joan Lamote de Grignon L’any 1911 es desplaçà pensionada a Brusselles, on amplià estudis amb Wouters, i on aconseguí el primer premi de piano del conservatori Després de debutar a la capital belga, el 1914 tornà a Barcelona, ciutat on dugué a terme una important carrera concertística que la menà a actuar amb l’Orquestra Simfònica de Barcelona i en els cicles de l’Associació de Música de Cambra Des del 1925 oferí programes de divulgació musical a Ràdio Barcelona L’any 1925 creà la seva pròpia…

S’inicià al collegi Samà de Vilanova i fitxà pel Club Patí Vilanova, amb el qual guanyà la Copa de la Reina 2009 Amb la selecció de Catalunya fou tres vegades campiona d’Espanya sub-18, i amb l’espanyola, campiona d’Europa sub-18 2007, 2008, 2010, sub-19 2009 i sub-20 2010

Manyà d’ofici i jugador de rugby S'educà a l’Escola Elemental del Treball Fou president de la joventut de la Unió Socialista de Catalunya Destacà en la repressió de l’alçament el 19 de juliol de 1936 Nomenat conseller de proveïments de la Generalitat 1937, s’incorporà a l’exèrcit Exiliat a França el 1939, actuà com a dirigent del PSUC Detingut a París 1943, fou internat al camp de concentració de Mauthausen Ferit en un bombardeig aliat, fou rematat a trets per un dels guardians del camp