Resultats de la cerca

Autor de diversos maṯnawī místics i d’un divan

Autor de la peça teatral El niu de l’esparver 1921, del poema A la mort de Puixkin 1837 i de la novella Les estrelles enganyades 1857

Net i successor de Fath ‘Alī Shāh, fracassà en l’intent d’annexar-se Herat 1839, i signà 1847 el tractat d’Erzurum amb Turquia, pel qual hom delimitava la frontera turcopersa

Fill d’un comerciant acomodat, fou primerament adepte de la secta islàmica šayḫī , també de filiació xiïta Quan morí el cap šayḫī , Kāẓim Mīrzā ‘Alī Muḥammad fou un dels dos pretendents a la successió Seguit per molt pocs deixebles, se separà del grup inicial i es proclamà 1844 Bāb al-Dīn ‘porta de la fe’ Les doctrines propugnades pel babisme provocaren llur enfrontament amb les autoritats iranianes Aviat la predicació dels propagandistes, cada vegada més nombrosos, del Bāb fou motiu de desordres polítics, especialment a Māzandarān i a Zanjān 1849 Finalment el 8 de juliol de 1850 el Bāb fou…

És autor del poema líric Lieder des Mirza-Schaffy ‘Cançoner de Mirza Schaffy’, 1851 i de Tausend und ein Tag im Orient ‘Mil i un dies a Orient’, 1851

Comandant en cap de l’exèrcit 1951-58 i ministre de defensa 1954-56, el 1958 prestà suport al cop d’estat d’Iskander Mirza, que aviat substituí fou primer ministre 1958 i mariscal 1959 President el 1960 i reelegit el 1965, seguí una política de bones relacions amb l’Occident i la Xina Dimití al març del 1969 i es retirà de la vida política

Considerat el millor poeta del s XIX, és autor del Kitāb-i parišān ‘Llibre de fulls esparsos’ i de diversos panegírics dedicats als xas Muḥammad i Nāṣir al-Dīn

Vida D’origen humil, realitzà la seva formació musical primer a l’església de Walcourt, després a Maubege i finalment a Anvers El 1751 anà a París, on fou deixeble de JPh Rameau En aquesta ciutat fou director de l’orquestra particular del mecenes La Pouplinière fins el 1762, i compongué diverses simfonies per a aquesta formació Entre el 1762 i el 1770 dirigí el teatre de Lluís Josep de Borbó príncep de Condé, a Chantilly El 1766 també serví com a ordinaire de la musique , a la casa de Louis-François de Bourbon, príncep de Conti Tot i que la seva producció instrumental no minvà, durant aquesta…

Fill d’una família rica i molt influent al país, fou deportat a Bagdad, acusat d’haver participat, amb un grup de babistes, en un atemptat contra el xa 1852 El 1863 es presentà com el salvador anunciat pel Bāb i s’enfrontà amb Yahyà Nūrī, germà seu, el qual havia estat designat successor pel mateix Bāb Bahā Allāh aconseguí nombrosos adeptes, i a partir d’ell el babisme prengué el nom de bahaisme Els desordres politicoreligiosos que provocaren les seves doctrines motivaren que fos enviat a Istanbul i a Edirne 1864, i més tard a ‘Akkō, on morí En un període de 30 anys publicà un centenar de…