Resultats de la cerca

Excellí, sobretot, en la narració curta, i es donà a conèixer amb un volum de narracions, A Curtain of Green 1941, basades en la crisi econòmica del 1921, narrades en un estil qualificat de “Southern Gothic”, en la línia de WFaulkner La seva novella The Robber Bridegroom 1942 tingué continuació amb diversos títols més, dels quals sobresurten Losing Battles 1970 i The Optimist's Daughter 1972, premi Pulitzer És autora també de l’assaig The Eye of the Story 1978 i l’autobiografia One Writer's Beginnings 1984

De raça negra, tingué una joventut molt difícil, i hagué d’emigrar a Chicago Les seves novelles reflecteixen la problemàtica de la gent de color El 1946 s’installà a París, on entrà en contacte amb JPSartre De la seva obra cal destacar Black Boy 1945, The Outsider 1953 i Black Power 1954

Superintendent de finances a França, hi introduí el paper moneda i fundà la Banque Générale 1716 i la Compagnie d’Occident 1717, més tard Compagnie des Indes, anomenada la Mississippi , que féu fallida el 1720 i l’arruïnà Tal com ho exposà a Money and Trade 1705, creia que el creixement econòmic depenia de la circulació de moneda, dirigida per l’estat

En collaboració amb la que aleshores era la seva dona, Penny Marshall, desenvolupà el guió de la sèrie More than Friends 1971 L’èxit els garantí la continuïtat dins el mitjà televisiu, tot fent d’actor de repartiment a la sèrie All in the Family 1972-78 L’esbojarrada comèdia juvenil This Is Spinal Tap 1984 suposà el seu debut com a director de llargmetratges Entre els seus crèdits cinematogràfics figuren títols com Stand By Me 1986, The Princess Bride 1987, Misery 1990, A Few Good Men 1992, The American President 1995, Ghosts of Mississippi 1996 i The Bucket List 2007, entre d’…

Format en el teatre, interpretà els seus primers papers cinematogràfics durant els anys 60 L’èxit li arribà amb The French Connection 1971 —Oscar al millor actor—, Scarecrow 1972 i The Conversation 1974 Després protagonitzà Night Moves 1975, Bite the Bullet 1975, Under Fire 1983, Hoosiers 1986, Mississippi Burning 1988, Another Woman 1988, Postcards from the Edge 1990, Class Action 1991, Unforgiven 1992, The Firm 1993, Wyatt Earp 1994, Caimson Tide 1995, The Bird Cage 1996, Extreme Measures 1997, Absolute Power 1997, Twilight 1998, Enemy of the State 1998, Under Suspicion 2000,…

Format com a publicitari, treballà en aquest camp fins la dècada de 1970, que dirigí els telefilms The Evacuees 1975 i No Hard Feelings 1976 Per al cinema rodà Bugsy Malone 1976 i Midnight Express 1978 L’èxit d’aquest film, on ja manifestà una gran habilitat per crear ambients d’un gran efectisme, li permeté realitzar els musicals Fame 1980 i Pink Floyd The Wall 1982, que incorporava aquest conjunt de rock en un escenari apocalíptic de gran impacte Altres films són Shoot the Moon 1982,  Birdy 1984, Gran Premi del Jurat del Festival de Canes 1985, Angel Heart 1986, Mississippi…

Fill de l’escultor Paul Belmondo, es formà com a actor al Conservatoire National Supérieur d’Art Dramatique CNSAD Actor de la nouvelle vague , es revelà internacionalment amb À bout de souffle 1959, de Jean-Luc Godard, amb el qual rodà, també, Pierrot le fou 1965 Actuà també a les ordres de P Brook Moderato cantabile , 1960 i F Truffaut La sirène du Mississippi , 1969 A partir de L’homme de Rio 1964, P de Broca, generalment protagonitzà films d’acció o comèdies fetes a la seva mida Borsalino 1970, de J Deray  Le professionel 1981 i  Joyeuses Pâques 1985, de G Lautner …

De família humil, Eunice Kathleen Waymon fou la sisena de vuit germans fills d’un obrer manual d’una comunitat segregacionista de Carolina del Nord, uns orígens que marcaren el compromís de la cantant amb els drets de la comunitat negra A deu anys féu el seu primer concert de piano, a la biblioteca de la seva ciutat Tot i la seva formació musical clàssica, a partir del 1954 començà a cantar en un club d’Atlantic City i el 1959 enregistrà el primer disc Esdevinguda una celebritat mundial per les seves versions de peces com I Love You Porgy de l’obra Porgy and Bess i My Babe Just Cares For me…

Autodidacte, el 1949 començà la carrera musical a Memphis, on treballà com a discjòquei i enregistrant per a diverses empreses discogràfiques, i esdevingué gradualment un intèrpret destacat de blues Evolucionà des d’un estil introspectiu vers un altre de més ràpid i enèrgic, que donà origen al rhythm-and-blues , del qual és un dels representants més destacats Com a guitarrista, estigué influït per T-Bone Walker i Charlie Christian i introduí una tècnica de vibrato que després d’ells adoptaren molts altres instrumentistes Les seves actuacions esdevingueren cada cop més orquestrals i…

Estudià art dramàtic a Yale i desenvolupà una àmplia carrera teatral a Broadway Debutà al cinema com a protagonista en Blood Simple 1984, de Joel Coen , amb qui es casà, i el seu germà Etan, moltes de les pellícules dels quals ha protagonitzat o hi ha participat posteriorment Arizona Baby 1987, Barton Fink 1991, Fargo 1996, film amb el qual obtingué l’Oscar a la millor actriu,  The Man Who Wasn’t There  2001, Burn After Reading 2008 i Hail, Caesar 2016 Amb altres directors, ha tingut papers destacats en els films  Crimewave 1985 i Darkman 1990, de Sam Raimi Mississippi Burning…