Resultats de la cerca

Rebé una àmplia i sòlida formació humanística Inicià els seus estudis a Berna i els continuà a Rottweil amb Michael Rubellus i, a partir del 1506, a la Universitat de Colònia amb Johannes Cochläus Estudià filosofia, teologia, matemàtiques i música Fou llorejat com a poeta per l’emperador Maximilià I el 1512 Entre el 1514 i el 1529 visqué a Basilea dedicat a l’ensenyament Allí conegué Erasme, amb qui mantingué una gran amistat Realitzà alguns viatges i estades a Pavia, Milà i París, on entrà en contacte amb el compositor Jean Mouton Oposat a la Reforma protestant, hagué de…

Nasqué dins una família cristiana adinerada i rebé una completa formació clàssica i religiosa Fou un dels darrers pares de l’Església grecs Entrà al monestir de Sant Saba prop de Jerusalem, on restà tota la seva vida La seva obra teològica es consagrà a la lluita contra la iconoclàstia i el seu escrit més important és La font del coneixement Segons la tradició bizantina, fou el creador dels vuit modes eclesiàstics i s’encarregà d’escriure l' Okt´oeckhos , un llibre litúrgic que conté els oficis ordinaris de tot l’any, estructurats d’acord amb aquests vuit modes…

Es formà a Oxford i a la London School of Economics Entre els anys 1926 i 1939 realitzà diverses expedicions a les regions nord-oriental i central de l’Àfrica que li proporcionaren abundant material per als seus estudis sobre l’organització política i les institucions socials dels pobles africans, especialment dels zandes i dels nuers Witchcraft, Oracles and Magic among the Azande ‘Bruixeria, oracles i màgia entre els zandes’, 1937, The Nuer a Description of the Modes of Livelihood and Political Institutions of the Nilotic People ‘Els nuers descripció dels modes de…

És autor de prop de quatre-cents gravats d’una gran precisió i qualitat Féu paisatges que influïren l’escola paisatgística anglesa, natures mortes, quadres històrics i illustració de modes

És autor d’obres dramàtiques, com Prométhée enchaîné 1918, Salamine 1928 i Amphitryon 1936, en les quals emprà recitatius basats en antics modes grecs, a l’estudi científic dels quals s’havia dedicat També deixà música simfònica Suite française 1935, Poème du Rhône 1938 Escriví una Histoire de la langue musicale 1911 i algunes biografies de músics

Fou professor de dibuix i callígraf Sota el pseudònim de Lluís Puigdalt , pels seus coneixements de la llengua francesa i per la relació que tenia amb el grup de Frederic Soler , hi collaborà a  Les modes 1866, adaptació en vers de La famille Benoiton de Victorien Sardou, intent poc reeixit d’aproximació al drama realista francès Se li ha atribuït erròniament el pseudònim d’ Enric Carreras , de Frederic Soler

Filla del lutier Charles Montagne i de la modista Anne Roux L’any 1859 el Consolat General de França expedí un laisser passer a Charles Montagne per tal que pogués anar a París, fet que permet deduir que aquest any la família Montagne Roux ja estava establerta a Barcelona Carolina Montagne aprengué l’ofici de modista amb la seva mare i treballà en el negoci de modes iniciat per la seva germana Maria Berta Montagne Roux Des de la dècada dels anys vuitanta del segle XIX i al llarg de la seva vida les dues germanes treballaren juntes El 1884 tenien un taller establert al carrer de…

L’any 1835 fundà el diari “Morning Herald”, després intitulat “New York Herald” Introduí en la premsa un estil agressiu, consistent a ampliar determinats sectors borsa, esports, modes i notes de societat i a explotar les possibilitats del periodisme gràfic i les notícies relacionades amb el sexe o el crim Per tal d’aconseguir la màxima actualitat en les notícies, utilitzà en exclusiva noves línies de telègraf El seu nom va unit a les primeres competicions d’automobilisme copa Gordon Bennett

Renovà la moda femenina, de la qual eliminà, al voltant del 1908, una sèrie de guarniments i ornaments no funcionals, així com la cotilla Treballà amb un magnífic equip de decoradors i pintors, del qual es destaquen RDufy i MVlaminck Després de la Primera Guerra Mundial tancà la seva casa de modes, que obrí novament vers el 1925, per participar a l’Exposició d’Arts Decoratives de París Retirat a Provença, escriví les seves memòries En habillant l’époque 1931, i es dedicà a la pintura

Signava només Baldrich Fill gran del tinent general Severiano Martínez Anido Fou deixeble esporàdic de dibuix a l’Ateneu de Tarragona 1905, on fou company de Julio Antonio Residí a Tetuan, i s’establí a Madrid 1917 Dedicat a la illustració de revistes i a cartells publicitaris, elaborà un tipus de dona elegant i frívola molt característic dels anys vint Establert a Nova York 1928, collaborà a Vogue i a d’altres importants revistes de modes, i fou molt cotitzat Darrerament conreà també la pintura a l’oli