Resultats de la cerca

Graduat a la Universitat de Harvard, ocupà càrrecs en el sistema de la reserva federal, la Unió Europea de Pagaments i el Fons Monetari Internacional Nacionalitzat nord-americà 1942-77, estudià la teoria de mercats i les qüestions monetàries, contribuí a la teoria de la competència amb Monopolistic Competition and General Equilibrium Theory 1940 Dedicat al tractament de la liquiditat internacional, participà en la creació del Sistema Monetari Europeu 1978 Entre altres obres publicà Gold and the Dollar Crisis 1960, Our International Monetary System Yesterday, Today…

Fou un dels representants més assenyalats de l' escola bancària Publicà articles d’economia i de finances a la Quarterly Review i l’obra teòrica On the Regulations of Currency 1844, on assenyalà la importància d’altres instruments de crèdit, a més del diner, i llurs possibilitats de control monetari

Obtingué el postgrau en economia a l’Institut d’Estudis Polítics de París, dependent de l’Escola Nacional d’Administració Pública Des del 1984 fins al 1987, any en què accedí a la direcció gerencial de l’FMI, fou governador del Banc de França També ocupà el càrrec de director del Tresor francès, des del 1983 fins al 1984, després d’haver estat vicedirector i assistent del director durant un llarg període en aquest departament En 1978-84 fou president del Club de París, i des del 1982 fins al 1984 exercí el càrrec de president del comitè monetari de l’antiga Comunitat Econòmica…

Des del 1943 es vinculà a la biblioteca del palau de Peralada en fou director de les edicions, n'ordenà el museu i en publicà el catàleg del monetari 1957 És autor de les monografies històriques El monasterio de Santa Maria de Vilabertrán 1949, El convento del Carmen de Peralada 1953, El sepulcre de Peralada 1955, Peralada, condado, villa, palacio 1959 i Els remences 1971-73, la seva tesi doctoral

Fou lloctinent general de Catalunya en la fase decisiva de la incubació de la crisi entre el Principat i la monarquia Hagué d’enfrontar-se al desgavell monetari i, sobretot, a l’augment constant del bandolerisme, que arribà a envair la pròpia administració del lloctinent, dividida en nyerros i cadells S'enemistà amb els consellers de Barcelona, que l’acusaven de deixar governar la seva muller i les seves filles

Enuncià l’anomenada llei de Gresham segons la qual, en un sistema monetari bimetàllic la moneda considerada com a més bona pel públic és retirada de la circulació Aquest fet, observat no solament a l’interior d’un país, sinó també en les relacions internacionals, podia evitar-se, segons ell mateix, mantenint una única relació de canvi entre els dos metalls a tots els països i creant en la d’un d’ells un banc compensador i regularitzador

Advocat i banquer, deixeble de David Ricardo, fou director de The Economist  —des del 1860 fins a la mort—, i adquirí un gran prestigi entre la burgesia britànica Una reelaboració d’articles donà lloc a Lombard Street a Description of the Money Market 1873, descripció clàssica del mercat monetari londinenc Sostingué una explicació dels cicles econòmics per un cicle psicològic d’optimisme i de pessimisme També esdevingué clàssica en ciència política la seva obra The English Constitution 1867 Entre les seves obres de crítica literària, cal esmentar Literary Studies 1879

També tingué activitats polítiques i socials, sempre amb una actitud radical Defensà la llibertat d’expressió, l’ampliació del sufragi, els drets de les dones i la limitació de naixements, així com una distribució més justa de la riquesa i la renda Coneixedor dels clàssics i dels primers marginalistes, es lliurà a la ciència econòmica el darrer decenni del s XIX La primera aportació important fou Über Wert, Kapital und Rente ‘Sobre valor, capital i renda’, 1893, seguida d’un treball capdavanter de teoria monetària, Geldzins und Güterpreise ‘Interès monetari i preus de béns de…

Féu estudis de dret i ciències econòmiques i empresarials a la Universitat de Barcelona 1958-59, on es llicencià més tard, es doctorà en economia 1972 Amplià estudis a la London School of Economics Dedicat a l’ensenyament, fou professor de teoria econòmica a l’ Escola Superior d’Administració i Direcció d’Empreses ESADE i professor d’economia 1968-73 i catedràtic d’Organització Econòmica Internacional 1973-78 a la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat Autònoma de Barcelona   i catedràtic Jean Monnet d'Integració Europea de la Universitat de Barcelona A partir de…

Fou professor a diferents llocs, i finalment catedràtic d’economia política de la Universitat de Berlín, amb influència confessada de Rodbertus i Schäffle i molt interessat per Ricardo i Tooke Bé que no formà pròpiament part de l’escola històrica, tingué molt present la complexitat dels fenòmens econòmics i fugí d’un capteniment excessivament teòric Reformista, bé que políticament conservador, és un exponent del “socialisme de càtedra” Fou president del Verein für Sozialpolitik El camp d’estudi on es mostrà més original fou el monetari, en el qual féu treballs considerables La…