Resultats de la cerca

Un dels quatre fills de Genguis Kan , a la mort del qual n’heretà el Turquestan oriental i occidental fins al llac Balkhaš Malgrat que l’imperi mongol fou repartit entre Txagatai i els seus tres germans, el predomini d’un d’ells, Ögödei i, posteriorment, dels nets de Genguis Kan, Möngke i Khublai Kan , el mantingué unit i en expansió fins a la primera meitat del segle XIV

Fill de Genguis Kan i estirp de la dinastia Yuan de Xina, a través del seu fill Khublai Kan  i dels ilkans de Pèrsia, a través de Hülegü El seu fill primogènit, Möngke , fou gran kan mongol, dins la línia d’ Ögödei

Amb Sükhbaatar organitzà el partit comunista mongol 1918 El 1928 fou cap del govern revolucionari i contribuí a la creació de la República Popular de Mongòlia

Establí la cort a Karakoram i adoptà models xinesos en l’administració Expandí considerablement l’imperi mongol, cap a l’E fins a Corea 1236, i per l’occident les seves ràtzies arribaren fins a prop de Viena En morir, la seva vídua assumí la regència 1241-46 fins al nomenament de llur fill Güyük

El seu veritable nom era Batu-Möngke i fou proclamat Dayan Kan el 1481 Després de trenta anys de lluita refeu la força dels mongols orientals Dirigí diverses campanyes contra la Xina 1497-1505

Fou derrotat i executat pel mongol Hülegü

Era net de Tsewangrabtan, el cap dels oirats, i es rebellà contra el descendent legítim, Tsewangdorxi Els xinesos l’ajudaren militarment, i després de la victòria l’installaren al tron 1755 Es rebellà tot seguit contra la sobirania manxú, i els xinesos enviaren dues expedicions de càstig la primera, comandada pel general Zhao Hui, comportà la derrota i la mort d’Amursana 1757 Seguí una dràstica repressió que anorreà definitivament el poder dels oirats al cor d’Àsia Alguns supervivents es refugiaren a Rússia entre els calmucs parents de raça Entre les nombroses narracions en llengua calmuc…

La seva família procedia de Pèrsia Treballà a Bagdad, on ja era conegut cap al 1250, al servei del darrer califa, al-Musta'ṣim bi-Llāh, com a músic i bibliotecari Després del saqueig mongol de Bagdad de l’any 1258 continuà al servei dels ocupants i de la família al-Guwayni fins a la seva caiguda l’any 1284, moment en què Ṣafi al-Dīn perdé tots els seus privilegis Escriví diverses obres teòriques en les quals tractà d’aspectes com el ritme o els modes i la divisió de l’escala La seva aportació més rellevant fou la proposta de divisió de l’octava en disset intervals També dissenyà…

Protegit per l' atabeg de Fārs, des del 1196 fou alumne a la Niẓāmiyya de Bagdad, ciutat on residí fins l’atac mongol del 1226, moment a partir del qual menà una vida errant Establert de nou a Shīrāz als voltants del 1258, es retirà en una ermita dedicat a la meditació fou addicte del sufisme i a la literatura Posseïdor d’una cultura enciclopèdica, les seves obres més reeixides són el Bustān ‘Jardí’, 1257 i el Gulistān ‘Jardí de roses’, 1258, en prosa, ambdues de contingut eticomoral, bé que també és autor de gazals místics i eròtics, d’elegies i panegírics, de tractats místics…

Net de Dayan Kan, s’afermà en la branca sud-mongòlica dels ordos i dels tumet i conquerí un ample territori entre Huh Nur i Jungària Atacà la Xina i arribà a assetjar Pequín 1550 Per tal d’obtenir la pau li fou conferit un títol de príncep xinès Menà, després, una vida mig sedentària a Huh Hoto Els seus ingressos provenien no solament de les expedicions guerreres, sinó també del comerç amb els xinesos Afavorí la reintroducció entre els mongols del budisme tibetà, la influència del qual havia seguit la sort de la dinastia Yuan, eliminada de la Xina l’any 1368 Rebé el tercer dalai-lama, de la…