Resultats de la cerca

És conegut per les taules de mortalitat i de probabilitat de vida de França, que publicà sota el títol d' Essai sur les probabilités de la durée de la vie humaine 1746, per tal d’establir les pensions vitalícies

Treballa a l’Institut of Behavioral Sciences de la Universitat de Colorado des del 1986 Creà una tipologia de models migratoris, similars als de nupcialitat, fecunditat i mortalitat, molt útil per a estimar migracions en aquells casos en què les fonts estadístiques són irregulars o deficients

Estudià a Barcelona, on es llicencià 1915 Inicialment exercí també la puericultura Fou director tocòleg dels serveis de la lluita contra la mortalitat infantil Treballà en puericultura prenatal i higiene de l’embaràs i ha publicat, a més de nombroses observacions d’obstetrícia, Puericultura Libro dedicado a las madres, Para una generación mejor i Descendencia sana , entre altres

Dermatòleg, fou cap del servei de dermatologia de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona i posteriorment del de l’Hospital de la Creu Roja, també de Barcelona President d’honor de l’Associació de Dermatologia de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques, presidí l’Institut de Medicina Pràctica de Barcelona Publicà, entre d’altres, Sífilis i mortalitat infantil 1930

Essent professor a Glasgow després ho fou a Edimburg i a Londres, introduí a la seva clínica quirúrgica els primers mètodes d’antisèpsia a base de pomades fenicades i polvoritzacions d’àcid fènic, i obtingué una espectacular reducció de la mortalitat postoperatòria, abans causada, en gran part, per les infeccions És autor de l’obra On the Antiseptic Principle in the Practice of Surgery 1867

Vida i obra Estudià medicina a la Facultat de Montpeller amb una de les beques atorgades per la municipalitat de Girona gràcies a la fundació instituïda per Joan Bruguera L’any 1819 rebé el grau de doctor de la universitat provençal per la presentació del treball Prepositions de sémécologie générale Una vegada acabats els seus estudis, retornà a Lloret de Mar, on, a més d’exercir la seva professió, cultivà unes àmplies inquietuds intellectuals i científiques s’interessà per la botànica i fou soci corresponsal de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona elaborà un mètode…

Professor a Varsòvia, fou expulsat del partit comunista el 1966 i s’exilià Professà als EUA, el Canadà i la Gran Bretanya Representant d’un marxisme crític i liberal, que va de la filosofia analítica als temes morals, fou conegut sobretot per recopilacions Der Mensch ohne Alternative ‘L’home sense alternativa’, 1960, Filozofia egzystencjalna ‘Filosofia existencial’, 1965 en collaboració amb Krzysztof Pomian, Traktat über die Sterblichkeit der Vernunft ‘Tractat sobre la mortalitat de la raó’, 1967 i Kultura i fetysze ‘La cultura i els fetitxes’, 1967 És també autor d’alguns contes…

Fou un dels fundadors, l’any 1944, de l’Institut National d’Études Démographiques INED de París, del qual fou posteriorment director 1962-71, i dirigí la Divisió de Població de Nacions Unides 1953-62 Des del 1971 fou director del Committee for International Cooperation in National Research in Demography CICRED, també a París Millorà l’anàlisi de la fecunditat i la comprensió dels seus determinants Mesure de la Fécondité des Populations , 1950 amb la incorporació de l’ordre de naixement com una variable Fou un dels principals introductors del concepte de població quasiestable Stable, Semi-…

És autor d’un Proyecto de saneamiento del subsuelo de Barcelona 1893, en 3 volums, que inclou índexs anuals de mortalitat casa per casa durant el període de 1880-89 —anàlisi demogràfica i estadística mai no repetida—, projectes de clavegueres i de sanejament del delta del Llobregat i nombrosos plans topogràfics del pla de Barcelona i del Baix Llobregat, que el converteixen en continuador de l’obra d’Ildefons Cerdà El seu projecte, però, fou rebutjat per l’ajuntament, dominat pels cacics el 1896 fou cessat del càrrec, i tornà a ingressar en el cos d’enginyers de l’estat Féu…

Estudià biofísica a la Universitat de Rochester, i es graduà el 1943, i posteriorment en medicina a la Universitat de Harvard el 1946 Després d’uns anys de recerca amb Linus Pauling , Max Delbrück i John Enders , durant el servei militar 1950 descobrí l’origen de la mortalitat associada a una febre hemorràgica entre els soldats dels EUA a Corea del Sud Fins a mitjan anys cinquanta treballà per al Centers for Disease Control CDC, i posteriorment amb F Macfarlane Burnet al Walter and Eliza Hall Institute of Medical Research de Melbourne El 1957 fou enviat a Nova Guinea a investigar…