Resultats de la cerca

Format amb el seu pare, que era marbrista, i a París amb JAJFalguière i AMercier Fou Prix de Rome el 1900 i viatjà, becat, per Espanya, Itàlia, Bèlgica i Holanda Fou membre del Salon des Artistes Français, on exposà des del 1894, i cavaller i oficial de la Legió d’Honor Típic representant de l’academicisme anecdotista aplicat sobretot a monuments públics, és autor de Muntanyes regalades i l' Àliga esclafada ambdós a Perpinyà, el Mausoleu Zacaries Astruc cementiri de Montparnasse, a París, la Victòria o monument als morts del Voló, el monument als morts d’Illa, etc…

Estudià agronomia a Moscou El 1991 segrestà un avió rus que obligà a aterrar a Ankara amb l’objectiu de fer propaganda per la causa de la independència txetxena i posteriorment fou un dels caps militars en la primera guerra txetxena 1994-96 contra l’exèrcit rus En les eleccions presidencials del 1997 fou derrotat per Aslan Maskhàdov, el líder independentista moderat, però aquest incorporà Basàjev al govern txetxè Les discrepàncies entre ambdós dirigents aviat afloraren el moderat Maskhàdov defensava la negociació amb Rússia, mentre que Basàjev era favorable a la confrontació i la creació d’un…

Succeí el seu oncle Mateu Doria Lluità a favor dels catalans contra el jutge Marià IV d’Arborea, però en casar-se amb la filla d’aquest, Elionor, canvià de bàndol Morts Marià IV i el germà d’Elionor, Hug IV 1383, el matrimoni féu nomenar successor llur fill Frederic I d’Arborea , i Brancaleó demanà protecció a Pere III de Catalunya-Aragó El rei el retingué com a ostatge a Càller per tal d’assegurar la pau a Sardenya, i, després d’haver intentat de fugir 1385, hagué de sotmetre's amb la muller a l’autoritat reial 1386 i 1388 Alliberat 1390, es rebellà novament, i prengué Sanluri i…

Morts aquests, esdevingué l’únic sobirà i participà en la tercera guerra Púnica com a aliat dels romans

Filla d’Oxiartes, sàtrapa de Bactriana Presa aquesta per Alexandre 330 aC, fou capturada juntament amb el seu pare i es casà amb aquell ~327 aC, del qual tingué un fill, Alexandre Aquest i ella foren morts per Cassandre

A divuit anys s’enrolà a l’Exèrcit Roig i lluità a la Segona Guerra Mundial, en la qual fou ferit de molta gravetat L’experiència bèllica marcà la seva vida i tota la seva producció literària Un cop desmobilitzat, estudià a l’Institut Literari Maksim Gorckij de Moscou, on es graduà el 1951 El 1959 publicà la seva primera novella, Un tros de terra , sobre la vida d’un soldat ras a la guerra, a la qual seguiren No s’ha d’avergonyir els morts 1961 i Juliol 1941 1964, crítiques amb l’estratègia militar que conduí a les primeres derrotes durant l’ofensiva alemanya El 1979 obtingué el…

Format a les classes d’arquitectura de l’Académie des Beaux-Arts de París, aviat preferí l’escultura S’abocà a un art antiacadèmic, basat en l’expressió del que ell anomenava la raça catalana i on s’ha detectat l’influx de Constantin Meunier Treballà la pedra, el marbre, el bronze, el coure i, sobretot, la terra cuita, patinada sovint amb aspecte de bronze Entre les seves obres grans hi ha el Monument als morts de Perpinyà, l’estàtua funerària de Monsenyor Carsalade i els relleus de la porta de l’Escola Normal de Perpinyà Si bé exposà a París, on el 1902 rebé menció honorífica al Salon des…

Debutà en l’estrena a Barcelona de Terra baixa 1897, de Guimerà, en el paper de Nuri Estrenà Foc nou 1909, d’Ignasi Iglésias, i actuà habitualment en català El 1946 participà en la represa del teatre català amb un paper en El prestigi dels morts, de Josep M de Sagarra

Militar i diplomàtic, la seva poesia és d’inspiració romàntica cal destacar-ne Das Kreuz von Hellas ‘La creu d’Hèllade’, 1828, Totenkränze ‘Corones de morts’, 1828 i Waldfräulein ‘La noia del bosc’, 1843 Més important és, però, la traducció 1836 del Childe Harold de Byron Conreà també el teatre

Es formà a l’acadèmia de Düsseldorf El 1840 féu el projecte per a la decoració de la Sala de la Coronació del Palau Comunal d’Aquisgrà, gran cicle de frescs sobre Carlemany, que acabà IKehren Gran dibuixant, el 1849 publicà una sèrie de xilografies Dansa dels morts seguint la tradició de Dürer