Resultats de la cerca

Llicenciada en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona 1959, en Dret 1960 i en Periodisme per la Universitat de Barcelona 1961, l’any 1991 obtingué el doctorat en Filosofia per la Universiat Autònoma de Madrid Exerceix l’advocacia en els vessants polític, laboral i matrimonial Des de la fi dels anys seixanta mantingué una intensa activitat de publicista, organitzadora i activista de la causa feminista Entre d’altres, el 1969 presidí la secció de drets de la dona de la junta directiva de l’Associació d’Amics de Nacions Unides de Barcelona i participà en en la pimera Assemblea sobre…

Es llicencià en història i en psicologia a la Universitat de Barcelona, on també es doctorà Fou professora de psicologia diferencial en aquesta universitat i, posteriorment, a la Universitat Autònoma de Barcelona Difusora del feminisme a Catalunya i a l'Estat espanyol, impulsà el primer Congrés de les Dones de Barcelona 1999 En els seus nombrosos llibres i escrits defensà el caràcter sociocultural de la subordinació de la dona, i n'assenyalà el patriarcat, la guerra i la maternitat com els vehicles principals Entre els seus llibres sobresurten Diccionario ideológico feminista 1981, Ser …

Escriví El sobre en blanco premi Fastenrath, 1918, Pilar Guerra 1920, La mujer que soñamos 1924

Estudià a París les tècniques litogràfiques amb Lassalle i féu per a l’editor Goupil un retrat d’Eugenia de Montijo a cavall i vestida a l’andalusa que fou molt comentat Havent tornat a Barcelona el 1854, fugint del còlera, illuminà fotografies i començà la illustració de novelles de fulletó La seva popularitat cresqué ràpidament en crear uns tipus agradables i romàntics que feien somiar els lectors Les obres més llegides, com Los tres mosqueteros, Los Miserables i Barcelona y sus misterios obtingueren més èxit amb les seves illustracions També féu edicions de luxe, amb làmines, titulades…

Especialitzat en temes sociològics i ecològics, pronuncià conferències i publicà nombrosos articles i els llibres La casa sin tejado 1970, Ruta y patria del Quijote 1972, La sexualidad femenina 1975 i Informe sexual de la mujer española 1978

Dirigí les revistes “Contrapunto” i “Correspondencia” Escriví poemes Gallo ciego, 1940, records d’infantesa La palma de la mano, 1942 Veinte años después, 1953 Buenos Aires me vas a matar , 1977 i assaigs Vida de la mujer de Martín Fierro, 1944 Esquema de Borges, 1957 La poesía argentina de vanguardia, 1969 etc

Era besnet del famós governador de Flandes Lamoral d’Egmont Al seu palau fou representada la comèdia d’Agustí Moreto No puede ser guardar una mujer , amb una lloa de JE Esquirro El teòleg mercedari Fulgenci Cocco i Monca, de Càller, li dedicà un Árbol genealógico de la esclarecida casa egmondana Càller, 1679

Estudià filosofia i dret a la Universitat de València Treballà en els periòdics El Diario Español i La Época i fou president de l’Audiència territorial de Llerena Afeccionat a la història, escriví l’obra Reseña histórica de los pueblos de la Marina inèdit i La mujer, su historia, su influencia, su educación 1856

Collaboradora de la Revista de Occidente i directora de Sur i també de l’editorial del mateix nom, difongué a l’Argentina els corrents literaris europeus Són obres seves De Francesca a Beatrice 1924, Testimonios , en tres volums 1935, 1942 i 1946, La mujer y su expresión 1936, Domingos de Hyde Park i Virginia Woolf 1954

Marquès de la Bastida, fill de Guillem Ignasi de Montis i Pont i Vic, fou diputat a corts per les Balears el 1844 Juntament amb JMQuadrado i Tomàs Aguiló, fundà La Palma 1840-41, on publicà poemes i narracions de caràcter humorístic i costumista És autor de comèdies en castellà, com Mi dinero y mi mujer 1841