Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Bartomeu Llunes
Història
Funcionari reial.
Adscrit a la rebosteria de l’infant Joan, hom li concedí l’escrivania de la lleuda de Cotlliure 1379, la de la governació de Rosselló i Cerdanya i la batllia de Cervera 1381 El 1383, essent ja reboster de la infanta Violant, en fou nomenat de l’infant Joan Destituït per pressió de les corts, acusat de malversació i processat per l’infant Joan 1384, es passà al bàndol del rei Pere el Cerimoniós, que el nomenà receptor de les multes imposades als oficials del seu fill 1386 Pres entre els seguidors de la reina Sibilla pel gener del 1387, el llavors ja rei Joan I el condemnà per…
Joaquim Milans del Bosch i Carrió
Història
Militar
Militar.
Nebot de Llorenç Milans del Bosch Lluità en la tercera guerra Carlina, a Melilla 1893 i a les Filipines 1897-98 El 1907 ascendí a general de brigada i el 1913, mentre servia a l’Àfrica, a general de divisió Fou capità general de Catalunya 1918-20 en aquest període tingué lloc la vaga general de La Canadenca, empresa que ell mateix havia contribuït a crear Durant la Dictadura de Primo de Rivera fou governador civil de Barcelona 1924-30, amb adhesió completa al programa polític del dictador clausurà el camp del Futbol Club Barcelona i l’Orfeó Català 1925, suprimí entitats excursionistes i…
Berenguer de Cortilles
Història
Tresorer i després procurador general de la reina Violant des del 1393.
Mercader de Saragossa, féu fortuna amb negocis relacionats amb la cort, com l’arrendament de totes les seques dels regnes de Joan I, llevat de les de Mallorca 1388, la collecta de la dècima papal concedida a Joan I el 1390 i el 1393 aquesta darrera en societat amb Luchino Scarampi i Francesc Deudé, la collecta de les multes imposades als robadors dels calls jueus el 1391 una bona part revertien als mateixos collectors per reintegrar-los diversos emprèstits a la corona El 1393 garantí a la corona l’enorme quantitat de 100 000 florins d’or per a les despeses de l’expedició a…
Fernando Grande-Marlaska Gómez
Dret
Jutge i polític basc.
Llicenciat en dret el 1985 per la Universitat de Deusto, el 1987 accedí a la carrera judicial i el 1988 fou nomenat jutge a Santoña Santander, on exercí fins el 1999, que ocupà una plaça a l’Audiència Provincial de Biscaia Jutge de l’Audiència Nacional des del 2004, inicialment en substitució de Baltasar Garzón , fou titular del jutjat central d’instrucció número 5 2007-12 En aquest càrrec instruí diverses causes contra presumptes membres d’ ETA , entre les quals contra Arnaldo Otegi per enaltiment del terrorisme finalment arxivada i el 2009 dictà presó per a 31 presumptes membres de Segi,…
Eduardo Zaplana Hernández-Soro

Eduardo Zaplana Hernández-Soro
© Partit Popular de Catalunya
Política
Polític.
Llicenciat en dret per la Universitat de València, fou diputat el 1977 per la UCD Membre d’Alianza Popular, el 1990 presidí la delegació del Partido Popular PP a Alacant Alcalde de Benidorm 1991-94 i president regional del PP 1993, el maig del 1995 guanyà, al capdavant del PP, la presidència de la Generalitat Valenciana i formà un govern de coalició amb Unió Valenciana , el secessionisme lingüístic del qual avalà amb mesures que despertaren polèmica per la seva oposició frontal al món universitari i a les institucions culturals en general Per tal de desbloquejar aquesta situació, el 1998 creà…
Narcís Monturiol i Estarriol

Narcis Monturiol i Estarriol. Quadre de Ricard Martí i Alsina
© Fototeca.cat
Història
Política
Inventor i polític.
Estudià a Cervera i a Barcelona, on es llicencià en dret 1845, carrera que no exercí Amic d’Abdó Terrades, es feu republicà i fou redactor d' El Republicano Intervingué en les bullangues de Barcelona del 1842 i del 1843 Aprengué l’ofici de caixista i, influït per les idees d’ Étienne Cabet amb el qual entrà en contacte epistolar, muntà una impremta amb un amic i edità les revistes La Madre de Familia 1846 i La Fraternidad 1847-48, on divulgà els ideals icarians i hi publicà una traducció del Voyage en Icarie , de Cabet, feta per ell i un amic, FJ Orellana Amb la revista, feu costat a l’…
Alfons IV de Catalunya

Alfons el Magnànim, retrat de Juan de Juanes
© Fototeca.cat
Història
Rei de Catalunya-Aragó (1416-58) i de Nàpols (1442-58).
Fill primogènit de Ferran I de Catalunya-Aragó i d’ Elionor d’Alburquerque Quan vingué a Catalunya tenia divuit anys Ja era, doncs, format en part en cenyir la corona, però no era tan estranger com el seu pare Cordialment, era també un altre home, i per ell foren reparades algunes de les arbitrarietats comeses pel seu pare amb les dames del casal d’Urgell i fins i tot amb Jaume el Dissortat El rei Ferran, en canvi, ja havia deixat traçada la política general dels reialmes, que seria prosseguida pels seus fills El 1415 feu casar Alfons amb la seva cosina Maria de Castella Hi havia, però,…