Resultats de la cerca

Soci del Centre Excursionista Els Blaus de Sarrià des d’inicis de la dècada de 1940, durant quatre anys liderà un grup que organitzà accions culturals, com la Comissió d’Investigacions Muntanyenques 1944 L’any 1945, amb Antoni Ruiz, Joan Rigall i altres persones amants de la muntanya i la dansa, fundà l’Associació Excursionista d’Etnografia i Folklore AEEF, on al llarg dels anys ocupà diferents càrrecs als consells directius, com els de president, vicepresident o secretari Collaborà en l’Aplec Excursionista a Montserrat 1947, els actes del Cinquantenari del poema Canigó 1958 i els actes de la…

Membre del Centre Excursionista de Catalunya des del 1940, participà en diverses competicions d’esquí alpí entre el 1940 i el 1959 i escalà les Agulles de Maria Antònia per l’enforcadura sota el pic Calderer 1942 amb Josep Botey Formà part de l’expedició Moto Himalàia, portada a terme per sis muntanyencs catalans 1973, tot resseguint la serralada de l’Himalàia Corredor de rallis automobilístics, també destacà com a fotògraf de muntanya

Impulsà els grups d’escalada del principi dels anys quaranta, i fou membre fundador del Grup d’Alta Muntanya 1940 i del Centre Acadèmic d’Escalada 1942, grup que presidí 1947-50 Obrí vies a la Bola de Partió Montserrat, 1940 i la paret nord del Mont Perdut Pirineus, 1941, i realitzà ascensions i travesses als Alps El 1947 fundà amb altres escaladors i muntanyencs la Germandat de Sant Bernat, grup creat per a realitzar rescats de muntanya Rebé la medalla de la FEM 1949 Com a membre del Centre Excursionista de Catalunya fou collaborador de la Comissió de Refugis des dels anys…

Professor d’ensenyament mitjà fins el 1920, s’adherí 1943 al moviment partisà de resistència i fou 1946 president del consell de la república popular federativa croata Destaca la seva abundant producció poètica, inspirada preferentment, en el primer període, en la mitologia eslava i en temes llegendaris i històrics Slavenske legende ‘Llegendes eslaves’, 1900, Hrvatski Kraljevi ‘Reis croats’, 1912 D’un to més intimista són Nove pjesme ‘Poesies noves’, 1923 i Pjesni Ljuvene ‘Cançons d’amor’, 1915 Obtingué una gran popularitat la poesia que escriví en la guerrilla Partizanke ‘Cants partisans’,…

Posà els fonaments del poder assiri a l’Alta Mesopotàmia, el qual havia de continuar amb Salmanassar I i Tukulti-ninurta I Davant Babilònia, la gran rival del sud, aconseguí capgirar la situació favorable fins aleshores als babilònics en derrotar el rei cassita Nazimaruttash Pel que fa a l’est, frenà, sembla, les incursions dels lullubi i els guti, pobles muntanyencs del Zagros que des de sempre saquejaven les poblacions sedentàries de Mesopotàmia A l’oest, convertí, primerament, Khanigalbat territori residual de l’antic Mitanni en el seu vassall, en vèncer el rei Shattuara I i,…

Soci del Club Excursionista de Gràcia CEG, que presidí entre 1961 i 1965, el 1941 impulsà juntament amb altres escaladors la fundació del Grup Especial d’Escalada GEDE Durant la dècada de 1940 practicà l’escalada clàssica a Montserrat, Sant Llorenç del Munt, els Pirineus, els Alps i els Apenins A l’entitat gracienca també presidí la secció Cantaires Muntanyencs els anys 1970 i 1976 El 1942 fou designat delegat del CEG en la Federació Catalana d’Esquí, on creà la Secció de Muntanya 1946 El 1950 la llavors Federació Catalana de Muntanyisme FAM el designà secretari del Comitè Català…

Soci del Centre Excursionista de Catalunya, màster en gestió esportiva als Estats Units i guia d’alta muntanya de l’Escola Pia de Sarrià, s’especialitzà en esports d’aventura i, a banda de l’alpinisme, fou un dels pioners a Catalunya de l’ala de pendent Instructor a l’Escola Catalana d’Alta Muntanya ECAM des del 1983 i de l’Escola Espanyola de l’Alta Muntanya EEAM des del 1985, la qual dirigí 1994-97 Fou director tècnic de la Federació Espanyola d’Esports de Muntanya i Escalada FEDME fins el 1999 i creà la Fundació Muntanyencs per l’Himàlaia, una ONG creada amb altres alpinistes…

Vida Impulsor de la música hongaresa conjuntament amb Béla Bartók, desenvolupà també una important tasca en el camp de la música popular Fou introduït en el món de la música per la seva família, i de molt petit començà a tocar diferents instruments i a conèixer obres canòniques de la música occidental Més tard s’inicià en l’aprenentatge del piano, el violí, la viola i el violoncel, fet que li facilità la participació en l’orquestra de la seva escola, amb la qual interpretà música de cambra i orquestral Ben aviat començà també a compondre algunes obres, com l' Obertura en re m 1898, per a…