Resultats de la cerca

Es donà a conèixer el 1975 amb el muntatge d' Equus , de Peter Shaffer Del mateix autor és el seu últim muntatge, Letícia 1991

Iniciat en el teatre universitari de Granada, el 1946 fundà la companyia Lope de Vega, consagrada al muntatge de les grans obres del teatre universal i dels clàssics espanyols Entre el 1956 i el 1964 fou director del Teatro Español El 1959 fundà la Compañía Lírica Amadeo Vives, dedicada al muntatge de sarsueles i altres gèneres musicals El 1961 creà el Teatro Bellas Artes i posà en escena Divinas palabras de Valle-Inclán, autor l’obra del qual fou un dels intèrprets més reconeguts La seva programació rebé el Premio Nacional del 1968 El 1969 agençà la Passió d’Olesa…

Autor d’un assaig sobre el muntatge cinematogràfic, fou un dels fundadors del free cinema , dins el qual dirigí Saturday Night and Sunday Morning 1960 i Isadora 1968 Es traslladà a viure als EUA, on posteriorment realitzà The Gambler 1974, Who'll Stop the Rain 1977, The French Lieutenant's Woman 1981, Sweet Dreams 1985 i Everybody Wins 1990 Com a teòric del cinema publicà Tècnica del muntatge cinematogràfic 1953

Juntament amb Vertov, Eisenstein i Dovženko, impulsà el desenvolupament del cinema Per la concepció del muntatge i de la composició escènica és un dels definidors d’un veritable llenguatge cinematogràfic La seva recerca es reflecteix en la trilogia Mat’ ‘La mare’, 1926, Konec Sankt Petersburga ‘La fi de Sant Petersburg’, 1927 i Potomok Gingis Khana ‘L’hereu de Genguis Kan’, 1928, on es plantejava la presa de consciència necessària al comunisme Altres films seus són Dezertir ‘El desertor’, 1933 i Vozvraščenije Vasilija Bortnikova ‘El retorn de Vasili Bortnikov’, 1953 També escriví…

Vida Estudiant d’història de l’art a la Universitat de Barcelona, gràcies al seu oncle, París Llesuy –tècnic de màquines de cinema–, començà a treballar en un estudi d’animació Portà la truca en els curts Como un pájaro 1969, Anne Settimo i Ferdinand y el ciempiés 1969, Martí Pey i feu d’ajudant de direcció a Prólogo 1969, Gerardo Malla i La línea Ferdinand Pascal 1970, M Pey Escriví i dirigí La fàbrica , un treball d’animació que obtingué el primer premi al Festival de curts de Valladolid i dos premis al II Certamen Internacional de curts d’Osca 1974 Amb Gustau Adolf Hernández…

Graduada en comunicació audiovisual i màster en creació documental per la Universitat Pompeu Fabra, debutà l’any 2005 amb el migmetratge documental L’avi de la càmera , al qual seguiren els documentals Quan plovien bombes 2007, sobre els bombardeigs a Barcelona durant la Guerra Civil, i Immersió 2009 L’any 2013 estrenà el seu primer llargmetratge, La plaga , que el 2014 guanyà quatre premis Gaudí millor pellícula en llengua catalana, millor guió, millor muntatge i millor direcció, i el premi Sant Jordi a la millor òpera prima Ha dirigit també les sèries documentals per a…

Estudià al centre d’art i disseny Escola Massana i el 1993 debutà com a escenògraf teatral, en collaboració amb Estel Cristià, amb qui conitnua collaborant, amb el muntatge de la companyia Rebeca de Winter, Yvonne, princesa de Borgonya , de Witold Gombrowicz, dirigit per Josep Maria Mestres Els seus treballs s’han presentat regularment en teatres com la Sala Beckett, el Teatre Nacional de Catalunya o el Teatre Lliure, en obres com Dissabte, diumenge i dilluns , d’Eduardo de Filippo, amb direcció de Sergi Belbel 2003 Ròmul El Gran de Friedrich Dürrenmatt, amb direcció Carles…

Estudià al centre d’art i disseny Escola Massana i el 1993 debutà com a escenògrafa teatral en collaboració amb Max Glaenzel, amb el qual ha continuat collaborant, amb el muntatge de la companyia Rebeca de Winter Yvonne, princesa de Borgonya , de Witold Gombrowicz, dirigit per Josep Maria Mestres Els seus treballs s’han vist regularment a la Sala Beckett, el Teatre Nacional de Catalunya o el Teatre Lliure en obres dirigides per Sergi Belbel, Àlex Rigola, Carlota Subirós, Toni Casares o Roger Bernat Destaquen Dissabte, diumenge i dilluns , d’Eduardo de Filippo, Les falses…

Vida Durant la dècada del 1940 s’inicià com a ajudant de muntatge, principalment a la productora Emisora Films A partir del 1948 fou successivament contractat pels estudis de doblatge Fono Barcelona, per la productora Estela Films i la nova empresa d’Ignasi F Iquino, on debutà com a muntador en cap amb Camino cortado 1955 Després treballà amb Antonio Santillán Cuatro en la frontera , 1956-57 Antoni Momplet Julia y el celacanto , 1959 Josep Maria Forn Pena de muerte , 1961 i Los culpables , 1962 Francesc Rovira i Beleta Los atracadores , 1961 Armand Moreno Maria Rosa , 1964 i…

El 1867 començà a la Barceloneta la fabricació de màquines de cosir i aviat es convertí en el principal proveïdor de l’Amèrica Llatina Construí també motors a gas i a Barcelona s’especialitzà en el muntatge d’espectacles