Resultats de la cerca

Senyor de la casa d’Oms i de Montescot Berenguer III d’Oms Fill de Berenguer II d’Oms En 1343-44 fou fidel a Jaume III de Mallorca, però a la derrota d’aquest, reconegué Pere III de Catalunya-Aragó En 1354-55 anà amb el seu pare a la campanya de Sardenya i entrà després a formar part del consell reial El 1381 l’infant Joan li vengué en franc alou tota la jurisdicció dels llocs de Torèn, Menpet, Cauders, Pi els dos darrers havien estat de l’abat de Camprodon, Aituà de Grimau d’Avellanet, la Clusa, Saorra, Fullà, Creu i Vilanova de Formiguera per 1500 florins d’or, i el 1385 la baronia de…

Fou membre de la junta de defensa de Barcelona el 1697 i de les corts barcelonines del 1701 El 1705 s’incorporà a l’exèrcit austriacista, i fou membre de la junta de cavallers, govern provisional de Catalunya A les corts del 1706 li fou atorgat el títol de comte, i un any després, el de marquès de Mura Com a membre del braç militar assistí a la junta de braços 1713 que decidí la resistència contra Felip d’Anjou Formà part de les juntes del govern provisional fins a la caiguda de Barcelona El 1714 els borbònics li confiscaren tots els béns

Membre del Tir Arc Olesa, fou un dels pioners del tir amb arc nu a Catalunya durant la dècada de 1970 Els anys noranta guanyà dos Campionats d’Espanya de tir de camp i un d’arc estàndard a l’aire lliure Al mateix temps dirigí el Club d’Arquers de la Vall Moronta-UAB, conegut posteriorment com Club Arquers Cerdanyola del Vallès El 2005 guanyà un nou Campionat d’Espanya de tir de camp, que se sumà als nombrosos títols de campió de Catalunya Fou director tècnic i vicepresident de la Federació Catalana de Tir amb Arc

Vida Fill de Francesc Salvans, un home amb un gran pes econòmic i polític a la ciutat de Terrassa, fou vicepresident segon de la Banca de Terrassa el 1931 i un dels directius de la companyia Sociedad Anónima de Peinaje e Hilatura de Lana Saphil, l’empresa que promogué la construcció del cinema La Rambla el 1935 Fou el capdavanter d’un grup de cineastes amateurs terrassencs, entre els quals figurava també el seu germà Ignasi, però la seva carrera es veié tràgicament interrompuda en ésser assassinat el 1936, juntament amb el seu pare, al moment d’esclatar la guerra civil Del seu cinema, els…

Venerat com a sant a Catalunya, especialment a Lleida Alguns martirologis moderns, sense cap base històrica, el fan bisbe de Lleida entre el 268 i el 311 És potser el bisbe Lleïr de Coserans, que visqué vers el 516 Té capelles a Mura, Sant Antoni de Vilamajor, Sant Llorenç de Morunys i la Vall d’Ora La seva festa se celebra el 27 d’agost

Durant la guerra de Successió lluità sota les ordres d’Antoni Desvalls, marquès de Poal, en la batalla de Mura i en la d’Esparreguera maig del 1714 Després de la caiguda de Barcelona 11 de setembre de 1714, s’acollí a la capitulació de Cardona malgrat els pactes, li foren embargats els béns i, perseguit, s’hagué d’exiliar Partí a Àustria i, en la divisió imperial d’Antoni Desvalls, amb altres exiliats, lluità a Hongria contra els turcs

Doctor en dret i llicenciat en història, reuní una important biblioteca d’obres d’història Fou el fundador i el primer president de l’Associació de Bibliòfils de Barcelona

És conegut sobretot a través de Ghiberti i de Vasari La seva activitat se centrà a Roma, on treballà a San Paolo fuori le Mura 1270-79, realitzà els mosaics de l’absis de Santa Maria in Trastevere 1291 i els frescs del Judici Universal a Santa Cecilia in Trastevere descoberts el 1899 El 1308 era a Nàpols treballant per a Carles II d’Anjou a Santa Maria Donnaregina Obres atribuïdes a ell són els frescs de la tomba del cardenal Matteo d’Acquasparta 1302 Santa Maria d’Aracoeli, Roma i els de la catedral de Nàpols En la seva obra té una importància fonamental el color malgrat la patent influència…

Deixeble de Joan Vila i Cinca a Sabadell i de la Llotja barcelonina Amplià estudis, pensionat per l’ajuntament de Sabadell, a l’escola de San Fernando de Madrid A París l’impressionaren els mestres preimpressionistes, i a Itàlia, el classicisme De nou a Catalunya, pintà paisatges rurals a Mura, l’alta Segarra i Santiga La seva primera exposició individual fou a Granada, el 1918 seguiren les de Barcelona i Madrid 1920 Exposà a París Galeria Castelucho el 1930 Participà en diverses exposicions, i assolí una primera medalla a Madrid 1934 per Hivern , premi extraordinari a Barcelona 1942, medalla…

Fou martiritzat sota Valerià, probablement decapitat, com el papa Sixt II, de qui era diaca Però, segons una tradició llegendària, ja coneguda per sant Ambròs, Prudenci i d’altres, morí cremat en unes graelles Molt popular a Roma, Constantí li bastí un oratori al Campo Verano, a la via Tiburtina, convertit en basílica al segle VI L’actual San Lorenzo fuori le Mura, una de les set principals basíliques de Roma, és la unió segle XIII de l’antiga església amb una de dedicada a la Mare de Déu Transformada als segles XV i XVII, fou restaurada els anys 1864-70 Als Països Catalans, les esglésies…