Resultats de la cerca

Casat amb Rosalía de Castro, fou un dels principals promotors de la renaixença gallega Del 1860 al 1875 ocupà el càrrec de director de l’Arxiu General de Galícia En ésser fundada la Real Academia Galega 1906 en fou nomenat president Escriví Historia de Galicia 1901-13, Diccionario de escritores gallegos 1862, Los precursores 1885 i Galicia 1888

Inspirat en els poemes ossiànics de Macpherson i en el celtisme de Manuel Murguía, recrea una mitologia gallega precristiana, basant-se en el paisatge natal, les landes de Bergantiños, i en la gràcia arcaica dels topònims Poeta ossiànic més característic de la Península, és anomenat O Bardo de la lírica gallega del Rexurdimento La seva poesia, aristocratitzant, es caracteritza per la rudesa i precisió dels adjectius, per la seva constant exaltació de la llibertat i la reivindicació apassionada de Galícia El més fonamental de la seva obra es troba recollit a Queixumes dos Pinos…

Resident a Galícia des del 1974, és catedràtic a la Universitat de Santiago de Compostella i en fou vicerector del 1990 al 1994 Fou cofundador del Museo do Pobo Galego 1976, de la junta rectora de la qual és president, i de les revistes Negaciones 1977, A Trabe de Ouro 1990 i Tempos Novos 1997 S'ha dedicat a l’estudi dels nacionalismes perifèrics a l’Estat espanyol, molt especialment del gallec És autor, entre altres obres, de Miseria de la Economía 1974, Vicente Risco no nacionalismo galego 1981, Los Nacionalismos en la España de la II República 1991, Galicia e a historiografía 1993, O…

Llicenciat en lletres 1928, de molt jove s’integrà en el galleguisme el 1923 creà la Sociedade da Lingua, el 1928 ingressà al Seminario de Estudios Galegos i, el 1932, fou un dels impulsors de Radio Galicia Ocupà càrrecs a l’Instituto de Estudios Galegos ‘Padre Sarmiento’ 1944, continuació del Seminario sota el franquisme, que li vetà l’exercici de la docència fins el 1950 El 1951 fou elegit membre de la Real Academia Galega Fou cofundador i director del Museo do Pobo Galego 1977, de caràcter etnogràfic, del qual esdevingué president el 1989 La seva tasca investigadora es reflectí en una…

Descendent per línia materna d’una família de la vella noblesa, el seu naixement illegítim, agreujat per la condició sacerdotal del seu pare, la marcà profundament El 1857 publicà el seu primer llibre, La flor , poemes en castellà influïts per Espronceda El 1859 es casà amb Manuel Murguía, el qual la decantà a escriure en gallec De tota manera, a causa dels condicionaments de l’època, gairebé tota la seva obra és en castellà Les novelles La hija del mar 1859 i Flavio 1861 són, encara, obres de joventut i, fins al recull de poemes A mi madre 1863, no començà la seva obra important…

Pertanyia a una família burgesa catalana que li pogué pagar els estudis musicals El seu pare, aficionat a la música, duia el jove Ferran a veure òpera italiana Començà a compondre de molt jove, quan encara no havia completat la seva formació musical També, en aquesta primerenca etapa de la seva vida, s’entretenia cercant sonoritats en la guitarra i el violí Es formà a l’Escolania de Montserrat 1790-95, on sistematitzà i amplià els seus coneixements musicals sota el mestratge d’Anselm Viola sobre l’ensenyament rebut deixà més tard una interessant relació escrita El 1795 s’establí a Barcelona,…