Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
Martí Garcia Muria
Altres esports nàutics
Pilot de motonàutica.
Vinculat al Club Nàutic Vilanova, al llarg de la seva carrera assolí diferents Campionats d’Europa en les categories T 550 1989-92 i P-550RH 1994, 1995, amb Artur Esteve Rebé la medalla al mèrit motonàutic de la Federació Catalana de Motonàutica, en categoria de bronze 1988, plata 1989 i or 1990
Anna Murià i Romaní
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptora.
Filla de Magí Murià Fou secretària de la Institució de les Lletres Catalanes Collaborà en La Dona Catalana , La Rambla , La Nau , Meridià i Diari de Catalunya Fou militant d’Acció Catalana, Esquerra Republicana 1932 i Estat Català 1936, del comitè central del qual formà part, membre de la Unió de Dones de Catalunya i cofundadora del Grup Sindical d’Escriptors Catalans S’inicià en la novella amb Joana Mas 1933, història d’un problema amorós, i La peixera 1938 Publicà els assaigs La revolució moral 1934 i El 6 d’octubre i el 19 de juliol 1937 En acabar la guerra civil, s’exilià…
Magí Murià i Torner
Cinematografia
Director, periodista i comerciant cinematogràfic.
Vida Després de cursar estudis primaris i francès, treballà en diversos oficis fins a establir-se al camp borsari 1914 Participà en la creació de la revista literària "Festa" Molins de Rei 1913-16, en la qual publicà contes curts El 1915 acceptà sense experiència prèvia el càrrec de director gerent de la productora Barcinógrafo en substitució d’Adrià Gual també hi feu de director de producció i realitzador fins el 1918, any en què l’empresa es dissolgué En aquesta etapa comptà amb la collaboració de la companyia de Margarida Xirgu, que protagonitzà successivament cinc melodrames dirigits per…
Roger Bartra i Murià
Antropologia
Antropòleg mexicà d’origen català.
Fill d’ Agustí Bartra i Anna Murià , estudià antropologia a la Universidad Nacional Autónoma de México, on es graduà el 1967, i es doctorà el 1974 a la Universitat de la Sorbona de París Des del 1971 ha desenvolupat la seva carrera acadèmica a la Universidad Nacional Autónoma de México UNAM, i ha estat professor visitant en diverses universitats dels Estats Units Inicialment investigà qüestions relacionades amb les societats rurals mexicanes i posteriorment ha dut a terme recerques sobre les condicions culturals del poder polític, especialment entorn de la identitat mexicana, i…
Anna Murià i Romaní
Literatura catalana
Novel·lista, narradora, assagista i crítica literària.
Vida i obra Filla del director de cinema i periodista Magí Murià Estudià a l’escola de monges Infant Jesús i posteriorment, entre el 1917 i el 1923, feu estudis mercantils a l’Institut de Cultura i Biblioteca per a la Dona Després de feines diverses, el 1933 aconseguí una plaça de funcionària a l’Extensió d’Ensenyament Tècnic i amplià estudis a l’Ateneu Enciclopèdic Popular Inicià la seva activitat com a escriptora a la revista “La Dona Catalana”, dirigida pel seu pare Entre el 1925 i el 1930 hi publicà poemes, proses literàries i contes A més del propi nom, hi signà amb els pseudònims Roser…
Magí Murià i Torner
Cinematografia
Periodisme
Director cinematogràfic i periodista.
El 1915 es féu càrrec de la productora Barcinógrafo i produí L’amor fa justícia Dirigí Margarida Xirgu a Nocturn de Chopin 1915, Ànimes torturades, La reina jove —basada en l’obra de Guimerà, que assistí a l’estrena— i El bes de la mort El 1917 féu els films en episodis Vindicator , dins la línia del Fantomas de Feuillade Dirigí el doblatge del primer film doblat en català, el vodevil francès Draps i ferro vell 1932 Publicà, amb Surinyach i Senties i Santiago Gras, la revista Festa 1913-15 i fou director del setmanari La Dona Catalana 1925-34 El 1939 s’exilià a Mèxic
Josep Maria Murià i Romaní
Literatura catalana
Escriptor.
Fill de Magí Murià i Torner i germà d' Anna Murià i Romaní , collaborà en El Borinot , La Nau i el Diari de Catalunya Militant d' Estat Català , d' Acció Catalana Republicana i del Partit Nacionalista Català , fou funcionari de la Generalitat de Catalunya Publicà l’assaig polític La revolució al camp de Catalunya 1937 i la novella Els dos puntals 1938, i prengué part en la batalla de l'Ebre com a voluntari Exiliat el 1939, el 1942 passà a Mèxic i s’establí finalment a Guadalajara 1959 Principal promotor, durant més de 10 anys, del Butlletí del Centre Català de…
Josep Maria Murià i Romaní
Literatura catalana
Novel·lista, poeta i assagista.
Vida i obra Al llarg dels anys vint i trenta collaborà en diverses publicacions, com “El Borinot”, “La Nau” o “Diari de Catalunya” Implicat en les reivindicacions catalanistes, fou militant d’Estat Català, i, posteriorment d’Acció Catalana Republicana i del Partit Nacionalista Català Poc abans d’esclatar la guerra civil començà a treballar de funcionari a la Generalitat de Catalunya En caure el front d’Aragó, es feu voluntari de l’exèrcit republicà i prengué part en la batalla de l’Ebre També durant la guerra aparegueren els seus dos primers llibres l’assaig La revolució al camp de Catalunya…
Miquel Mas
Cinematografia
Actor, ballarí i periodista.
Intervingué en les cintes El signo de la tribu 1914, de Joan Maria Codina Los cabellos blancos 1914, d’Adrià Gual, i Las tribulaciones de Querubín 1917, de Magí Murià i J Santpere Especialitzat en el gènere còmic, el 1917 creà, juntament amb Josep Santpere, el dibuixant Joaquim Xauradó i Alfons Tormo, la productora Momo Films Amb aquesta firma rodaren cintes breus protagonitzades pel personatge còmic Cipriano, escrites i interpretades per M Mas en la línia de Max Linder La sèrie, que presentava situacions vodevilesques, només és formada per tres títols El monedero de Cipriano…
Salvador Castelló
Cinematografia
Director, fotògraf i productor.
Vida Director tècnic de la Falcó Films fundada el 1915, hi dirigí El fantasma negro 1915 La fuerza del mal 1915 Pero yo te vengaré 1915, i Aventuras del noi de Tona 1917, totes amb M Catalán, i tot sol, El alcalde de Chilindrina 1918 També treballà per a la Barcinógrafo sota la direcció de Magí Murià en El beso de la muerte i Alma torturada 1916 Per a la Mundial Films, fundada el 1917 i dirigida artísticament per Josep Massó i Ventós, feu La verdad 1917 L’any 1918 la Dessy Films li encarregà d’acabar El golfo 1917-18, de Josep de Togores Creà el seu propi laboratori, Castelló y…