Resultats de la cerca

Expert en patologia muscular, la seva tasca professional es desenvolupà al Consell Català de l’Esport des del 1988 Fou impulsor de l’estudi ecogràfic aplicat a l’aparell locomotor i al món de l’esport Ha escrit llibres centrats en l’àmbit de la lesió muscular Dirigeix la revista Apunts Medicina de l’Esport des de l’any 2005

Destacà pels seus estudis sobre fisiologia i farmacologia del sistema nerviós, i descriví noves malalties, com ara un tipus d’atròfia muscular progressiva, que avui porta el seu nom

Dirigí la revista La Medicina Valenciana  i presidí l’Acadèmia de Medicina 1917 Publicà La herencia orgánica desde el punto de vista higiénico 1884 i La atrofia muscular progresiva y la parálisis glosolabiolaríngea 1885, així com diversos treballs sobre higiene escolar

Es doctorà en medicina a Montpeller i després a París, on fou deixeble de Cuvier Estudià la fisiologia del cervell i la formació òssia, demostrà la funció del cerebel en la coordinació muscular i descobrí les propietats anestèsiques del cloroform

Fou professor de patologia i terapèutica a la Universitat de Heidelberg Investigà sobre electroteràpia i descobrí diverses malalties, com la distròfia muscular progressiva que afecta els músculs pelvianofemorals malaltia d’Erb i la paràlisi produïda per alteracions del fascicle piramidal de la medulla paràlisi d’Erb

Fou professor a Würzburg Gran coneixedor de l’estructura microscòpica dels éssers vius, féu estudis sobre la fibra muscular llisa i les cèllules sexuals A més d’històleg, fou un dels iniciadors de l’embriologia comparada i un excellent zoòleg Escriví, entre altres obres, Mikroskopische Anatomie 1850- 54

Conjuntament amb la seva escola estudià, a partir del 1910, la conducció nerviosa, la transmissió neuromuscular i els fenòmens fisiològics, bioquímics i biofísics que s’hi relacionen El 1922 rebé el premi Nobel de medicina i fisiologia compartit amb Otto Meyerhof per les seves aportacions al coneixement de l’activitat muscular

Fou catedràtic d’anatomia a la Universitat de Bolonya El 1780 descobrí, casualment, que l’electricitat podia excitar la contracció muscular fenomen anomenat galvanisme , i l’any 1791 publicà l’obra De viribus electricitatis in motu musculari commentarius Renuncià la càtedra per tal de no haver de jurar reconeixement a la República Cisalpina, creada per Napoleó

Com a anatomista, es destacà per les seves descripcions del cervell Cerebri anatome nervorumque descriptio et usus , 1664, el cerebel, els nervis cranials i les artèries de la base del crani hexàgon de Willis Formulà teories fisiològiques inspirades en les doctrines iatroquímiques, com ara la de la contracció muscular, i estudià l’acció d’un gran nombre de medicaments Pharmaceutice rationalis , 1673

Fou professor d’anatomia patològica a Montpeller 1824 i el primer a ocupar la càtedra de patologia creada a la Universitat de París 1836 Els seus treballs més importants tracten dels diferents tipus d’esclerosi i de l’estudi de l’atròfia muscular progressiva Entre les seves obres cal remarcar Anatomie descriptive 1834-36, Anatomie pathologique du corps humain 1829-42 i Anatomie du système nerveux de l’homme 1845