Resultats de la cerca

Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on fou deixeble de Carles G Vidiella Debutà com a concertista de piano l’any 1908 Després esdevingué professor de l’Escola Municipal de Música Actuà amb l’Orquestra Pau Casals, violoncellista amb el qual tocà en diversos conjunts cambrístics juntament amb J Thibaud, G Cassadó, J Massià i F Costa La seva presència s’escampà arreu de Catalunya després d’haver dut a terme una activa trajectòria internacional, especialment a l’Amèrica del Sud L’any 1927 fundà i dirigí una orquestra amb el seu nom que acompanyava les projeccions…

Considerat un dels grans extrems esquerres de la història del futbol, formà part de l’època d’or de la selecció hongaresa i del Barça del final dels anys cinquanta Jugà en diversos clubs del seu país, entre els quals hi ha el Budapest Honved 1952-56 Exiliat arran de la revolució hongaresa del 1956, patí una sanció de dos anys de la FIFA i el 1958, juntament amb Kocsis, fitxà pel FC Barcelona Hi romangué tres temporades, coincidí amb Kubala i visqué la gran etapa d’Helenio Herrera Guanyà dues Lligues 1959, 1960, una Copa 1959 i una Copa de Fires 1960, torneig en què marcà dos gols en la final…

Destacà com a problemista, faceta en què s’inicià el 1883 amb el mestre Josep Tolosa Estudiós dels escacs, posseïa una gran biblioteca temàtica La seva obra més important fou Manual de ajedrez para uso de los principiantes 1905-12, però també publicà Sesdek shakproblemoj 1909 –una collecció de seixanta dels seus problemes, escrit en esperanto – i una monografia sobre el gran compositor de problemes d’escacs Valentí Marín, titulada Un gran artista en ajedrez 1913 D’altra banda, fou organitzador i àrbitre de diferents campionats El 1930 rebé un homenatge al Club d’Escacs Barcelona, que el…

Disputà cinc edicions de l’Olimpíada d’escacs amb l’equip espanyol entre el 1924 i el 1931 El 1935 participà en les simultànies amb rellotge que el campió del món Alexander Alekhine jugà al Club d’Escacs Barcelona Presidí la Federació Espanyola d’Escacs El 1913 Josep Paluzie Lucena publicà en honor seu el llibre Un artista en ajedrez Valentín Marín

Documentat a Bruges l’any 1540 Mestre l’any 1543 i degà del gremi de pintors el 1569 Introduí el gust italià manierista amb influència de F Primaticcio Conreà el retrat i la pintura de gènere galant El seu fill Frans Pourbus , anomenat el Vell Bruges 1545 — 1581, fou deixeble de Frans Floris i conreà el retrat Frans Pourbus el Jove , fill de Frans i net de Pieter Anvers 1569 — París 1622, fou mestre a Anvers 1591 Des del 1600 treballà per al duc de Màntua amb PP Rubens Estigué a Itàlia Nàpols, Torí i el 1609 fou pintor de Maria de Mèdici Els seus retrats, dins el manierisme internacional,…

Fou casada amb Sanç I, de la dinastia Ximena, i d’aquesta manera es fusionaren ambdues dinasties Fou mare de GarciaIII, que succeí el seu pare essent de menor edat Bé que l’efectiva potestat règia fou atribuïda a Ximèn Garcés, oncle de Garcia III, de fet fou Toda qui esdevingué la veritable regent des de l’any 926 Participà activament en els problemes successoris de Lleó, en defensa dels interessos del seu net Sanç I

Ajudà el nou emir Ḥišam I en la revolta antiomeia, atiada per Bagdad i encapçalada per Sa'īd ibn al-Ḥusayn al-'Ansarī als ports de Beseit 788-789

Fou deixeble de Llotja, d’Eusebi Planas i del litògraf Mercier a París Collaborà a El Diluvio Ilustrado , L’Esquella de la Torratxa , La Campana de Gràcia , Palla Nova , etc Publicà dues colleccions de dibuixos a la ploma Caps de casa 1922 i Testes de terra 1929

És autor de diversos poemes llatins en hexàmetres —com el dedicat al setge de Girona— la seva autobiografia, igualment en llatí, resta inèdita Fou elegit membre de l’Arcàdia de Roma

Estudià a Harvard 1891-95, i el 1913 ho feu a París amb V d’Indy Treballà a la facultat de música de la Columbia University del 1905 al 1942 Considerat sovint un dels classicistes de Boston, fou pioner en la divulgació de la música als Estats Units Com a músic fou conservador dins la tradició austroalemanya, posició que l’allunyà dels principals corrents musicals de l’època, i els seus principals referents foren C Franc i V d’Indy Es dedicà principalment a la composició d’obres de cambra, però escriví també tres simfonies, l’obertura Chanticleer 1926 i música vocal És autor de molts llibres,…