Resultats de la cerca

A Roma 1828-34 s’incorporà al natzarenisme De retorn a Viena, decidí d’installar-se definitivament a Frankfurt Conreà el fresc, de forta empremta natzarena, la pintura de cavallet, on excellí en el retrat essencialment realista, el dibuix, la illustració de llibres i la caricatura política S'allunyà a poc a poc del natzarenisme per a conrear un estil més realista i vital, especialment en el retrat, el dibuix i la caricatura

Format a Llotja Conreà la pintura d’història i la religiosa, però sobretot foren els retrats, malgrat les seves imperfeccions i el seu desfasament — encara seguia un cert natzarenisme — , allò que li donà àmplia anomenada El seu retrat de Mussolini li valgué la Gran Corona d’Itàlia 1928

Exposà regularment a Barcelona del 1870 al 1882, i també a Girona 1882 i a Olot 1880, 1881 i 1883 Seguidor tardà d’un cert natzarenisme Lectura , 1872, Museu d’Art Modern, Barcelona, aviat es dedicà de ple al costumisme El Museu Provincial de Girona, ciutat a la qual estigué vinculat, en posseeix cinc quadres

Format a l’Acadèmia de Viena 1811 S'uní a Roma 1818 als natzarens natzarenisme Pintà dins l’estil de la Itàlia del primer cinquecento , que anà dotant d’una progressiva estilització Anunciació , Nationalgalerie de Berlín Fou director de l’Akademie der bildenden Künste de Dresden i del Zwinger Museum 1846-71 Les seves illustracions de la Bíblia foren difoses a la península Ibèrica pel litògraf Ramon Tarragó La Santa Biblia en imágenes , Barcelona 1887

Format a l’Acadèmia de Viena 1806-10 Establert a Roma 1810, hi fundà i hi encapçalà l’escola dels natzarens natzarenisme , es convertí al catolicisme 1813 i posà el seu art al servei de l’Església Catòlica El seu estil, suau i amable, es basa en Rafael i representa la perduració de la plàstica pictòrica neoclàssica, oberta, però, a una temàtica d’un cert Romanticisme Collaborà en la decoració al fresc de la stanza Bartholdy 1816-18 i del casino Massimi de Roma 1828 Féu bons retrats, especialment d’altres pintors amics, i la seva obra més ambiciosa és El Triomf de la Religió en…

Es formà a Llotja Lorenzale i Pau Milà l’iniciaren en el natzarenisme S'especialitzà en la pintura de flors i de fruites Fou premiat, sovint, a Madrid i a Barcelona, així com a Londres, el 1889 Conreà alhora la pintura i l’ornamentació al teatre del Liceu i al paranimf de la Universitat de Barcelona, així com al Museu Balaguer de Vilanova i la Geltrú Dirigí l’agençament de cases senyorials i establiments Fou professor de pintura decorativa, teixits i estampats a Llotja Els seus fills Antoni i Joaquim foren també pintors decoradors Un altre fill, Francesc de PMirabent i Soler…

Fill d’un escultor industrial Format a Llotja, on obtingué una medalla de plata el 1863 Autor d’un Crucifix destinat a una església mexicana Anà a Roma dues vegades pensionat per l’estat Es presentà a l’Exposición Nacional de Madrid del 1876 amb El primer pas , que aconseguí segona medalla Installat a Madrid, fou protegit pel director del Museo del Prado, el pintor català Francesc Sans i Cabot Elogiat decididament per Casado del Alisal i per Pradilla, hom fongué en bronze el seu grup d' Isabel la Catòlica, el Gran Capità i el Cardenal Mendoza, que fou installat com a monument públic a Madrid…

Féu els primers estudis amb els escolapis de Sant Anton, a Barcelona, i es formà pictòricament a Marsella 1828, París des del 1829 i Roma des del 1833, on formà part del grup dels natzarens catalans natzarenisme Tornà el 1842 i residí a Madrid fins a la seva mort Esdevingué acadèmic de San Fernando el 1843 El 1847 fundà la revista artística El Renacimiento , juntament amb Federico de Madrazo i Eugenio Ochoa, i posteriorment fou nomenat professor de la Escuela Superior de Pintura de Madrid i pintor de cambra d’Isabel II Entre el 1855 i el 1858 decorà el paranimf de la…

Nebot de Pròsper de Bofarull Es llicencià en dret el 1839 Aviat esdevingué deixeble i amic de Josep Arrau i Barba Combaté en les milícies moderades del baró de Meer Publicà Regeneración de la sociedad moderna por la industria, i collaborà amb Joan Cortada i Sala Fou soci honorari de l’Associació Arqueològica de Tarragona 1847 i membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1848 Membre, també, de la de Belles Arts de Sant Jordi 1852, succeí Pau Milà i Fontanals en l’assignatura de teoria i història de les belles arts 1857-80 Fou director artístic del Teatre del Liceu des de la seva…

Fill d’un pintor i daurador bisbalenc Anà amb un germà seu a Barcelona ~1838, on ambdós es dedicaren al daguerreotip El 1852 feu, a Barcelona, la seva primera exposició pictòrica i un any més tard s’establí a Madrid —on freqüentà la classe de Carlos Luis de Ribera a l’Escuela Superior de Pintura y Escultura— i el 1858 anà a París, d’on passà a Roma el 1863 Tornà a Barcelona 1869-70, on conegué el colleccionista Leopold Gil, que el protegí El 1882, esdevingué catedràtic a Llotja, on tingué per deixebles, entre altres, Lluís Graner i Antoni…