Resultats de la cerca

El 1747 s’establí a París com a agent de banca Enriquit ràpidament, el 1765 actuà de banquer, però el 1772 deixà les finances per la política Publicà obres d’economia política defensant la necessitat d’un sistema reglamentarista a la manera de Colbert i criticant el liberalisme econòmic i, per tant, Turgot Essai sur la législation et le commerce des grains , 1775 Nomenat director general del tresor 1776 i de finances 1777, seguí una política de reformes parcials —estalvi, supressió de càrrecs, finançament per emprèstits— Introduí també reformes de caire filantròpic —abolició de la tortura,…

Influïda pel Romanticisme, en la seva obra L’éducation progressive ou Étude du cours de la vie , apareguda vers el 1830, propugnà una pedagogia progressiva, consistent a proporcionar a l’alumne la voluntat i els mitjans necessaris per a assolir algun dia, per ell mateix, la maduresa de què serà capaç amb l’estímul de l’educador Concedí una gran importància al grup infantil com a subjecte de l’educació social

Filla del banquer Jacques Necker, es casà amb el baró de Stäel-Holstein Creà un saló literari important, que perdurà fins a la seva mort, amb interrupcions, degudes sobretot a la seva inconcreta ideologia política reformadora i vagament progressista i als ràpids canvis polítics de França des de la Revolució Són producte del seu pensament polític De l’influence des passions sur le bonheur des individus et des nations 1796 i Considérations sur la Révolution française 1818 Escriptora illustrada influïda per Voltaire i Rousseau, anà a Alemanya on conegué Goethe i AW Schlegel i a…

Estudià medicina a Barcelona i exercí a París, on fou professor de l’hospital Necker Introduí una sèrie d’instruments, procediments quirúrgics i mètodes per a l’exploració diagnòstica i el tractament de les afeccions de l’aparell urinari prova d'Albarrán Ha estat un dels creadors de la urologia moderna

Jutge de la vegueria del Rosselló i el Vallespir El 1789 s’oferí al ministre Necker per a organitzar a Perpinyà la reunió dels tres braços prèvia als estats generals d’aquell any Celebrada la reunió, assolí d’ésser-ne elegit president amb la protesta de la noblesa i el clericat, que es retiraren i diputat als estats generals, elecció que fou impugnada Lluís XVI de França, en compensació, l’ennoblí Passà a Versalles i acompanyà el rei quan aquest fou obligat a anar a París

Nomenat inspector general de finances el 1783, intentà el redreç econòmic Volgué evitar 1786 la fallida nacional amb reformes radicals, d’acord amb l’escola fisiocràtica imposts territorials tant sobre els estaments privilegiats com sobre el tercer estat, assemblees provincials, reforma de les antigues prestacions feudals, abolició de les duanes internes, etc Sotmeté aquestes propostes davant una assemblea de notables 1787, però fracassà per l’oposició de la noblesa, de l’alt clergat, dels magistrats i de Necker Revolució dels Nobles Emigrà a Anglaterra, i des de la Revolució…

Fill del delfí Lluís, succeí el seu avi Lluís XV Es casà amb Maria Antonieta, filla de l’emperadriu Maria Teresa d’Àustria Durant els primers anys de regnat sorgiren certes esperances en els medis progressius del país, per les mesures de tipus humanitari a què el rei féu costat i per l’esperit de reforma dels seus ministres Turgot, Necker, que foren frustrades per la resistència dels privilegiats i la indecisió del monarca En esclatar la Revolució, la seva resistència passiva li féu perdre popularitat, tot i jurar la constitució 1790 Decidit a no prestar suport a l’ordre…

Fill d’ Antoni Caralps i Massó  i germà de Josep Maria Caralps i Riera  Es llicencià en medicina per la Universitat de Barcelona l’any 1957 i en una estada posterior a l’Hospital Necker de París 1960-62 s’especialitzà en nefrologia El mateix 1962 organitzà a l’ Hospital Clínic  de Barcelona el primer dispensari específic de nefrologia de l’Estat espanyol sota la direcció d’Agustí Pedro i Pons Amb Josep M Gil-Vernet , creà a l’Hospital Clínic la primera unitat de trasplantament renal l’any 1964 El 1968 passà a l’Hospital de la Vall d’Hebron, on fou cap del servei de nefrologia de…

Marquès de La Fayette Amic de Benjamin Franklin, el 1777 es posà al servei dels independentistes nord-americans, els quals el feren general aconseguí l’ajut oficial de França als EUA i lluità a Yorktown Amic de Jacques Necker, fou un dels nobles liberals més actius, primer a l’Assemblea de Notables, després als Estats Generals i finalment a l’Assemblea Constituent Comandant de la guàrdia nacional de París 1789, fou el cap d’un grup de polítics moderats que intentà un compromís amb la monarquia, però les seves querelles amb la reina, amb Mirabeau i amb els seguidors de Brissot ho…

Estudiant de medicina, es traslladà a Anglaterra, on començà també la carrera d’escriptor polític, i es féu maçó 1774 ja doctorat 1775, tornà a França Metge de la guàrdia de cos del comte d’Artois 1777, el caire escandalós dels seus escrits li féu perdre el càrrec 1783 Dedicat des d’aleshores a la propaganda política, el 1789 edità el “Publiciste Parisien” i l’"Ami du Peuple” El radicalisme polític de les idees que hom hi defensava i les crítiques a Necker, al rei i, més tard, a La Fayette li valgueren denúncies, empresonaments i exilis Identificat amb les necessitats i les…