Resultats de la cerca

Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona 1862 i entre el 1862 i el 1863 i entre el 1868 i el 1869 hi estudià algunes matèries de filosofia i lletres Collaborà al Diario de Barcelonal i publicà ressenyes i articles sobre autors coetanis, com Clavé, i alguna narració i alguns poemes a “Lo Gai Saber”, Calendari Català i La Renaixença Traduí al català I troubaire catalan 1862, publicat el 1877 i al castellà Mireio 1868, reed 1882, ambdues obres de Mistral, i Lohengrin 1882 de Wagner Dedicà discursos necrològics a Francesc X Llorens i Barba 1880 i a Josep d’Argullol 1888 Fou membre 1877…

Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona 1862 i entre el 1862 i el 1863 i entre el 1868 i el 1869 hi estudià algunes matèries de filosofia i lletres Collaborà al Diario de Barcelonal i publicà ressenyes i articles sobre autors coetanis, com Clavé, i alguna narració i alguns poemes a Lo Gai Saber , Calendari Català i La Renaixença Traduí al català I troubaire catalan 1862, publicat el 1877 i al castellà Mireio 1868, reed 1882, ambdues obres de Mistral, i Lohengrin 1882 de Wagner També traduí al castellà al castellà poemes d’Horaci Dedicà discursos necrològics a Francesc X Llorens i…

Vida i obra Fou canonge de Tarragona i de Burgos i catedràtic de retòrica a la Universitat de Cervera Fou membre corresponent de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona des del 1852 Escriví narrativa històrica, discursos acadèmics i necrològics, articles literaris i poesia, utilitzant el català, el castellà i el llatí com a llengües literàries És autor d’un important compendi d’escriptors catalans, Suplemento a las Memorias para ayudar a formar un diccionario critico de los escritores catalanes 1849, que completava les Memorias 1836 de Fèlix Torres i Amat de Palou, de qui Corminas fou…

Vida Estudià al seminari de Vic i començà a escriure poesies de molt jove, que aplegaria més tard en diversos reculls i amb algunes de les quals anys a venir guanyaria premis als jocs florals Fou un dels fundadors de l’ Esbart de Vic 1867, nucli poètic que emulà el paper de la suprimida Universitat Literària i del qual edità una primera antologia 1879 Aquesta institució agrupà un estol de joves poetes, entre els quals Jacint Verdaguer , amb el qual collaborà al llarg de diverses etapes de la seva vida, tots ells relacionats amb el seminari conciliar i amb un fort sentiment patriòtic…

Vida i obra Fou l’intellectual més complet i representatiu de la historiografia menorquina del nou-cents Per mitjà de l’accés a fons documentals, contribuí a renovar la ciència històrica, tant des d’una perspectiva general com des de les aportacions substancials que feu a l’estudi de l’Edat Mitjana, l’Edat Moderna, especialment el s XVIII, i també l’època contemporània La seva concepció àmplia de la història inclogué els vessants polític, social, econòmic i cultural, amb tot el que això darrer significà d’anàlisi artística, literària i fins i tot de la vida quotidiana El seu període de…