Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Jean de La Bruyère
Història
Moralista francès.
Bossuet l’introduí a la cort de Versalles, on tingué el càrrec de preceptor del duc de Borbó Els Caràcters 1688, la seva única obra, recullen les seves observacions sobre els costums del segle a la cort de Lluís XIV i a París Segons La Bruyère, ambdues capitals del reialme són antagòniques i poblades per persones de raça distinta El llibre, presentat com a adaptació dels Caràcters de Teofrast, presenta una galeria de retrats gairebé caricaturescs, irònics, de vegades cruels, i unes observacions de moralista que l’enriqueixen i li donen la seva veritable dimensió Malgrat que retreu a la…
García Álvarez de Toledo-Osorio y de Mendoza
Història
Marí i polític castellà.
Sisè marquès de Vilafranca do Bierzo, duc de Ferrandina i príncep de Montalbano, títols que heretà en morir 1627 el seu pare, Pedro Álvarez de Toledo-Osorio y Colonna Es distingí en la lluita contra els pirates turcs i barbarescs i aviat esdevingué cap de les galeres de Felip III de Castella , càrrec que conservà sota Felip IV Intervingué diversos cops en les qüestions suscitades a la cort pels esdeveniments de Catalunya, a favor dels catalans, fet pel qual fou molt ben rebut quan visità Barcelona 1635 Aquest any, juntament amb Álvaro de Bazán, s’apoderà de les illes de Lerins, a la costa de…
Atal Behari Vajpayee
Política
Polític indi.
Estudià ciències polítiques i humanitats Dedicat al periodisme, el 1951 fou cofundador del primer dels partits nacionalistes que, després de la fusió amb altres partits, donà lloc al Bharatiya Janata 1977, del qual fou líder en 1979-86 i de nou des del 1992, i portaveu parlamentari 1980-84 i 1993-96 Ministre d’Afers Estrangers 1977-79 en el govern de Morarji Desai , amb la victòria del BJP en les eleccions del maig del 1996 fou durant 13 dies primer ministre, però dimití en no poder formar una coalició de govern, suport que aconseguí en les eleccions del 1998 Destacà per continuar l’impuls…
Naoto Kan
Política
Polític japonès.
Graduat el 1970 per l’Institut de Tecnologia de Tòquio, treballà en una oficina de patents 1971-75 L’any 1980 obtingué l’acta de diputat per la Federació Socialista Democràtica El 1996 fou ministre de Sanitat durant onze mesos en el govern de coalició del Partit Liberal Democràtic amb el Partit Democràtic del qual formava part i aconseguí un gran renom quan reconegué la responsabilitat del govern en casos de contagi del virus VHI per negligència els anys vuitanta i es disculpà públicament davant les víctimes En guanyar les eleccions el Partit Democràtic 2009, fou successivament ministre de…
Pipí II d’Aquitània
Història
Rei d’Aquitània, fill i hereu de Pipí I d’Aquitània.
Fou proclamat rei per alguns senyors aquitans en oposició a Carles el Calb, el qual el seu pare volia afavorir Estigué al costat del seu oncle Lotari, contra els altres dos oncles Lluís i Carles, a la batalla de Fontenoy 841, però Lotari l’abandonà quan els tres germans es posaren d’acord a Verdun 843 Poc després, Pipí, ajudat per Bernat de Septimània, es defensà a Tolosa contra els atacs de Carles el Calb fins a obligar-lo a retirar-se, tot i que Bernat havia caigut presoner i havia estat executat 844 El 845, pel tractat de Saint-Benoît-sur-Loire, Carles cedí a Pipí tot Aquitània llevat del…
Francesc Carròs i de Cruïlles
Història
Noble, fill de Carròs, segon senyor de la baronia de Rebollet.
Governà les possessions familiars, entre les quals hi havia Oliva i la Font d’En Carròs És possible que fos ell qui anà al setge d’Almeria 1309 Jaume II el nomenà almirall 1313 Participà amb vint galeres valencianes en la conquesta de Sardenya 1323, on ajudà a la construcció de la vila de Bonaire Durant el setge de Càller es dirigí amb l’armada cap a Còrsega per tal de vigilar els moviments dels pisans, sense enfrontar-s’hi De retorn, bloquejà el port de Càller i obtingué un triomf en dispersar les naus enemigues, mentre a terra els catalans guanyaven la batalla de Lucocisterna 1324 Signà l’…
Antoni Batista i Viladrich
Periodisme
Periodista, musicòleg i escriptor.
Doctor en ciències de la comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona, d’on és professor, i també de la Universitat Rovira i Virgili, collabora habitualment en mitjans escrits, entre els quals cal destacar La Vanguardia 1989-2003 Ha centrat la seva recerca periodística en conflictes crònics, especialment el del País Basc i ETA , sobre el qual ha publicat Artapalo ETA després de Txomin 1988, amb Josep Playà, Terror i Negligència Hipercor i la construcció periodística d'ETA 1997, Diario privado de la guerra vasca 1999, Euskadi sin prejuicios 2001, Voces sobre Euskadi 2004,…
,
Christine Lagarde
Política
Política francesa.
Després dels estudis secundaris, estudià becada als EUA A la Universitat de Bethesda Maryland obtingué un diploma en dret social Fou també assistenta d’un membre de la Cambra de Representants a Washington En tornar a França, intentà sense èxit l’ingrés a l’École Nationale d’Administration ENA Es diplomà aleshores en anglès i en dret social a la Universitat París X-Nanterre L’any 1981 s’integrà a la delegació francesa del bufet internacional Baker & McKenzie, del qual fou membre 1995, i en 1999-2004 esdevingué presidenta del comitè executiu L’any 2005 fou també membre del consell de…
Felip Maria Garín i Ortiz de Taranco
Historiografia catalana
Historiador de l’art i crític.
Llicenciat en dret el 1929, i en filosofia i lletres, secció història, el 1934, es doctorà en aquesta darrera especialitat el 1944 per la Universidad Complutense de Madrid Fou deixeble del marquès de Lozoya i d’Eugeni d’Ors D’aquest últim heretà la seva visió de la història de l’art, basada sobretot en el formalisme, que per a ell actuava com a pont entre el positivisme i l’idealisme a través del concepte d’estil La successió d’estils possibilita una certa cadena causal basada en els fets sense atemptar contra la suposada autonomia de l’art Així, la història de l’art, entesa com a història…