Resultats de la cerca

Tipògraf, destacà en la vaga contra el periòdic lerrouxista El Progreso el 1908 Com a president de la societat El Arte de Imprimir, participà en el comitè de vaga que actuà durant la Setmana Tràgica del 1909 Secretari general de la Federació Regional de Solidaridad Obrera , obrí els congressos obrers del 1910 i del 1911 constitutius de la CNT, de la qual fou també el primer secretari general i el principal organitzador Redactor de Solidaridad Obrera , se separà de la militància activa el 1917 És autor de Qué es sindicalismo 1919 i Recuerdos de un viejo militante 1936

S’inicià en la pràctica de l’hoquei sobre herba l’any 1942 a l’Argos, tot i que el seu club fou el Júnior FC El 1952 entrà a la directiva de la Federació Catalana d’Hoquei, que presidí 1955-60 També presidí les federacions espanyola 1960-69 i europea 1969, i a partir del 1970 fou vicepresident de la Federació Internacional d’Hoquei Bastí un camp reglamentari d’hoquei sobre herba a la seva finca, on jugava el Can Salvi, i que inaugurà amb un parit entre la selecció espanyola i la del Pakistan L’any 1967 l’Ajuntament de Terrassa li concedí la medalla d’or al mèrit esportiu A l’anella olímpica…

S’inicià com a porter al Iuris, passà al Can Salvi, però forjà la seva trajectòria esportiva al Júnior FC Amb la selecció espanyola, disputà els Jocs Olímpics de Mèxic 1968 Com a directiu, presidí les federacions catalana 1980-85, espanyola 1984-92 i europea 2003-08 Fou president de la Federació Internacional d’Hoquei 2008-16

Clergue o monjo, acompanyà Pipí I en la campanya de Bretanya el 824 L’emperador Lluís el considerà responsable de les seves dificultats amb Pipí i l’exilià a Estrasburg, on fou ben acollit pel bisbe Bernold Allà escriví entre el 826 i el 828, per obtenir el perdó, un poema llatí en dístics, imitant Homer, Virgili i Ovidi, sobre la vida i els fets de Lluís el Piadós durant el període 781-826, que conté, malgrat la intenció panegírica i propiciativa, una informació valuosa sobre fets de la història catalana, i especialment sobre la presa de Barcelona el 801 i la desgràcia del comte Berà el 820…

Llicenciat en dret per la Universitat Autònoma de Barcelona Ha treballat en l’àmbit de la gestió pública municipal, amb càrrecs de responsabilitat als ajuntaments de Gurb, Sant Vicenç de Castellet, Sant Adrià de Besòs i Sant Cugat del Vallès Gerent de l’Institut Català del Voluntariat de la Generalitat de Catalunya 1996-2000, ha impartit la docència a la UAB El 1983 s’afilià a la Joventut Nacionalista de Catalunya JNC, branca juvenil de  Convergència Democràtica de Catalunya  CDC, partit refundat el 2016 en el Partit Demòcrata Europeu Català , en el qual ha continuat Per aquest partit, fou…

Estudià a l’Escola Industrial de Barcelona i, posteriorment, enginyeria i direcció d’empreses a l’IESE Des del 1976 assumí la direcció de Derbi  en jubilar-se el seu pare, Simeó Rabasa , empresa que presidí des de la seva mort, el 1988, fins al 2000, que fou nomenat president d’honor Impulsor de l’expansió de la marca i figura clau en els èxits en les competicions esportives des del 1967, l’any 1998 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi També fou reconegut amb la Medalla d’Or al mèrit esportiu de la Federación Española de Motociclismo, la Insígnia d’Or de la Federació Catalana de…

Es formà professionalment amb un grup de joves periodistes a la seva ciutat natal, sota l’aixopluc de l’emissora de l’Església Posteriorment es traslladà a Barcelona, on collaborà en diversos mitjans, especialment en el  Diari de Barcelona , per al qual fou corresponsal en la descolonització d’Al-Aaiun, l’actual Sàhara Occidental Durant gairebé tot l’any 1979 fou el primer director d' El Punt , en el qual collaborà posteriorment, i també en altres mitjans Els anys vuitanta fou cooperant a Nicaragua, Bolívia i el Sàhara, i a partir d’aleshores s’especialitzà en informació i comunicació…

Es doctorà en dret amb el treball Evolución del régimen de la propiedad en Cataluña, singularmente en la diócesis de Gerona 1921, on defensà que l’organització de la propietat agrària es basa en principis justos i equitatius, i l’harmonia del camp català Formà part del consell central de la secció agrària de la Lliga i presidí el Centre Agrícola i Social de Castelló d’Empúries Fou bibliotecari de l’Ateneu de Girona i tresorer de l’Institut d’Estudis Gironins Collaborà en Diari de Girona , Annals de l’Institut d’Estudis Gironins , Pyrene , Revista de Girona , etc, on publicà estudis sobre els…

Fou membre de la Lliga i del 1925 al 1936 presidí el Sindicat Centre Agrícola i Social de Castelló d’Empúries Es doctorà en dret amb el treball Evolución del régimen de propiedad en Cataluña, singularmente en la diócesis de Gerona 1921 Es dedicà a la investigació en el camp de la genealogia i l’estudi dels principals casals nobiliaris de Girona Dels seus treballs cal destacar El linaje de Requesens 1955, Divisiones territoriales y jerarquía nobiliaria en las comarcas gerundenses en la época medieval 1955 i Els primers vescomtes de Rocabertí 1968-69

Llicenciat en dret a la Universitat de Barcelona, l’any 1959 fundà, amb la seva família, una empresa de fabricació de materials auxiliars per als automòbils, i posteriorment l’empresa Cables de Comunicación Ocupà diversos alts càrrecs, entre els quals el de director delegat del Banco de Vizcaya a Catalunya 1976-93 i president de Banca Catalana durant tres anys Fou president de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona  1991-2002, del Consell de Cambres 1991-2002 i d’Eurochambres 1996-97, l’associació amb seu a Brusselles que aplega les 1200 cambres de comerç europees L’…