Resultats de la cerca

Segon comte de Tyrone i nebot del darrer rei —Shane O'Neill— d’aquesta contrada Lluità contra els anglesos per la llibertat de l’Ulster i, aliat amb Castella, reeixí a fer insurgir Irlanda sencera 1598-99 Els anglesos, reforçats, el venceren, i el 1603 se sotmeté El 1607 hagué de fugir d’Irlanda El seu nebot Owen Roe O'Neill ~1590-1649 serví trenta anys els reis de Castella i intentà, endebades 1642-46, de vèncer els anglesos a l’Ulster

Oposat al sistema repressiu de les escoles tradicionals i decebut de les noves escoles angleses, l’any 1924 fundà la seva pròpia escola, Summerhill Segons Neill, l’infant és bo per naturalesa i cal deixar-lo en llibertat per tal que pugui desenvolupar les seves qualitats És per aquesta raó que cal suprimir tot autoritarisme, jerarquia i disciplina a l’escola Entre d’altres obres, puclicà The Free Child 1953, Summerhill A Radical Approach to Child Rearing 1960, Freedom, not Licence 1966 i Talking of Summerhill 1967

Llicenciada en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona 1959, en Dret 1960 i en Periodisme per la Universitat de Barcelona 1961, l’any 1991 obtingué el doctorat en Filosofia per la Universiat Autònoma de Madrid Exerceix l’advocacia en els vessants polític, laboral i matrimonial Des de la fi dels anys seixanta mantingué una intensa activitat de publicista, organitzadora i activista de la causa feminista Entre d’altres, el 1969 presidí la secció de drets de la dona de la junta directiva de l’Associació d’Amics de Nacions Unides de Barcelona i participà en en la pimera Assemblea sobre…

La seva aportació al teatre contemporani es comparable a la d’Eliot i Joyce en poesia i novella Fill d’actors, menà una vida turbulenta que es reflectí en la seva obra Estudià un any a la Universitat de Princeton 1906 i féu diversos oficis, entre els quals el de mariner Casat el 1909, es divorcià el 1912 Casat dues vegades més, la tercera muller li sobrevisqué La tuberculosi li féu passar un any en un sanatori i “tornar a néixer”, segons expressió pròpia, i aquesta malaltia, en certa manera, decidí la seva carrera de dramaturg La primera obra, The Web 1913-14, féu possible el seu ingrés a la…

Intentà una mesurada adaptació del Romanticisme literari — Poesías 1853— i plàstic Al seu Tratado de Paisaje 1862 acceptà l’observació fidel de la natura dels francesos temperada pel rigorisme flamenc, aspirant a crear un paisatgisme nacional, hereu de La antigua escuela de pintura española 1886-87 Superà el neoclassicisme elevant la natura a protagonista de les seves obres, dins una placidesa aristocràtica Fou secretari de l’Acadèmia de Belles Arts de Balears Exercí, al Museo Balear , una crítica teatral, musical i plàstica de caire eclèctic

Practicà el polo des de ben jove seguint la tradició familiar i assolí un hàndicap 0 Competí en l’àmbit internacional representant l’equip Villacampos, juntament amb l’amazona Marjolein van der Win i els genets Jan Schonlau i Darío Campos També formà part d’altres equips, com el que integren Valerie Pizzorno, Valerie Fraychenaud i Brigitte Gauthier Participà en el primer torneig de polo femení sobre neu que es disputà a la localitat argentina de Bariloche 2007 Formà part de l’equip organitzador de la Copa José O’Neill, que es disputa anualment a les installacions del Reial Club…

Participà activament en el corrent surrealista La seva obra fou donada a conèixer per la revista L’Amic de les Arts Exposà a les Galeries Dalmau de Barcelona, el 1930, presentat per Sebastià Gasch, i també en una de les exposicions de l’ADLAN Com les de Joan Miró, les seves pintures presenten fons que suggereixen espais, formes isolades, com volums transparents, i línies capçades, en equilibri mecànic Del 1930 al 1936 presentà a Sitges i a Barcelona obres de teatre contemporani Cocteau, O’Neill, Pirandello i clàssic Professor de l’Institut del Teatre de Barcelona 1940, des del…

Estudià violí amb GH Betjemann a la Royal Academy of Music i, després d’haver servit durant la Primera Guerra Mundial, continuà la seva formació amb Norman O’Neill Més tard es guanyà la vida com a violinista en diverses orquestres i tocà en sales de cinema Fou violí primer en diferents festivals sota la direcció d’E Elgar, amb qui feu també alguns enregistraments Tot i que ja havia escrit música per a bandes sonores anteriorment, no assolí l’èxit fins després de la Segona Guerra Mundial D’aquest període destaquen The Dream of Olwen , per a la pellícula While I Live John Harlow…

Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Balears, amb Joan Mestre i Joan O'Neill, i, a Madrid, a l’Escuela Superior de San Fernando, on conegué F Madrazo, F Rosales, C Haes i A de Beruete Influït per Marià Fortuny, viatjà pel Marroc i féu obres d’un exotisme lluminós i pintoresc Establert a Palma, portà una plàcida existència de rendista i dedicà el lleure a la pintura La seva producció, olis i alguna aquarella, molt reduïda i de petit format, és una acurada síntesi dels ideals burgesos de la Restauració sobre la família i el treball féu retrats delicats —acostats als de Lluís…

Realitzà estudis de cant amb J O’Neill al Conservatori de Nova Anglaterra, a Boston, i els prosseguí a Milà i a París La seva carrera com a solista començà el 1879 a Milà amb el paper de Violetta en La Traviata Dos anys després fou contractada per a anar a cantar a Sant Petersburg, on afegí al seu repertori el paper de Margarida Faust i el d’Ofèlia Hamlet Mantingué una íntima amistat amb Cosima Liszt, esposa de R Wagner, la qual influí de forma decisiva en la formació futura de la cantant Tot i que no posseïa una veu excepcional, aconseguí dotar-la de força densitat i…