Resultats de la cerca

Per encàrrec de l’ajuntament féu un projecte d’eixample de Barcelona 1857, aprovat, però no realitzat, en ésser admès el d’Ildefons Cerdà Féu també l’aixecament d’un pla molt detallat del nucli de la ciutat, dividit en cent divuit quarterons i a l’escala 1250 Projectà el Gran Teatre del Liceu de Barcelona inaugurat el 1847 Entre els seus escrits sobresurt Monografía del monasterio de Santa María de Junqueras de Barcelona 1854, on detalla l’edifici, desaparegut

Fou professor de les universitats de Bristol, Oxford i Cambridge La seva obra més important, Principles of Economics 1890, enllaça, mitjançant la introducció del factor temps, l’estudi del cost de producció amb el principi d’utilitat marginal formulat per Jevons, Merger i Walras, i elabora, damunt la base d’unes hipòtesis restrictives, una teoria de l’equilibri parcial A part l’interès de la seva anàlisi a nivell d’unitat de producció i de la seva formulació de la teoria de la demanda, cal valorar la seva aportació en termes de la introducció de diversos conceptes —elasticitat de la demanda,…

Deixeble de Giuseppe Bernardi, dit Torretti , la producció de la seva primera etapa, a Venècia, és dins la tradició italiana setcentista Eurídice i Orfeu 1773, Dèdal i Ícar 1778, ambdues al Museo Correr, Venècia El 1779, després d’un viatge a Nàpols, Herculà, Pompeia i Roma, i influït per JJ Winckelmann, inicià el seu període de maduresa, dins el neoclassicisme S'establí a Roma 1781, on féu obres com Teseu i el Minotaure 1782, collecció de Lord Londonderry, Londres, els mausoleus dels papes Climent XIV 1783-87, Sants Apòstols i Climent XIII 1787-92, Sant Pere, Amor i Psique ~ 1792, Musée du…

La seva obra és d’escola neoclàssica Neró ordena la mort de Sèneca , baix relleu de l’Academia de San Fernando, Madrid

És autor de Pratique du théâtre 1657, on defineix la tragèdia neoclàssica, recolzant en les teories de les tres unitats d’Aristòtil Escriví també alguns drames

Estudià amb ACanova i amb BThorwaldsen Entre les seves obres, totes dins la tendència neoclàssica, cal esmentar l’estàtua de la reina Victòria i la de Robert Peel, a Westminster

El 1933 publicà The Theory of Monopolistic Competition , dins la tradició econòmica neoclàssica, on formulà el concepte de competència monopolística El 1957 publicà Towards a More General Theory of Value

Viatjà per Holanda, França i Anglaterra i Itàlia, on fou influït per l’obra d’A Palladio Introductor de l’arquitectura neoclàssica a Berlín, on construí el teatre de Charlottenburg i la Porta de Brandenburg 1788-91

Autor de la cúpula múltiple de San Gaudenzio a Novara 1841-81 i de la Mole Antonelliana de Torí 1863-88, construccions de gran alçària, on empra audaces estructures metàlliques al servei d’una estètica encara neoclàssica

Les seves obres, de tendència neoclàssica i alhora romàntica, constitueixen les primeres manifestacions d’una arquitectura nacional És autor dels capitolis de Boston, Hartford i Augusta, i dirigí una etapa de les obres del de Washington 1817-30