Resultats de la cerca

Organista i músic de la capella reial, compongué obres destinades a la litúrgia reformada i a la catòlica De la seva producció es destaquen la missa a set veus Puer natus est nobis , dues Lamentacions i el motet per a quaranta veus Spem in alium , d’escriptura contrapuntística molt elaborada Escriví música per a instruments de tecla perduda en bona part i les variacions sobre Felix namque 1562-64, obra innovadora destinada al virginal

Cap al 1480 estava al servei del rei Ferran I de Nàpols 1458-90, on coincidí amb les teories de JTinctoris i FGaffurius Les seves composicions musicals conservades són un Kyrie i un Gloria , a quatre veus, tres Magnificat , un a tres veus i dos a quatre, dos motets a quatre veus Quomodo obtexit caligine in furore suo Dominus filiam Sion i Recordare Domine quid acciderit nobis i la cançó a quatre veus Non touchez à moi És considerat com un teòric musical per Gaffurius i altres autors

Vida Fou deixeble de Pablo Nassarre, i obtingué la plaça d’organista de la basílica del Pilar el 1695 Mestre de capella del mateix centre des del 1708, el 1714 aconseguí la plaça d’organista a la seu de Palència, on a partir del 1718 fou també mestre de capella D’ençà del 1723 visqué a Toledo, ciutat en què fou organista de la seu El llegat musical de Martínez de la Roca comprèn una òpera Los desagravios de Troya , 1712, representada a Saragossa el 1712, vint-i-nou obres litúrgiques en llatí, quinze composicions de romanç i una tocata per a orgue Intervingué en la polèmica de la Missa Scala…

Fou deixeble de V Presiac i escolà de Montserrat entre el 1724 i el 1733 Prengué l’hàbit de monjo benedictí el 23 de desembre de 1733 Fou mestre de l’escolania, juntament amb Benet Esteve, i entre els deixebles més notables tingué Benet Soler Alguns músics montserratins coetanis de Manuel Espona foren Josep Antoni Martí, Benet Julià i Anselm Viola Se’n conserva un magníficat a la Biblioteca de Catalunya, i tres magníficats i altres obres en llatí, entre les quals Nunct sancte nobis , Legem pone mihi , Et veniam super me i Memor est verbi tui , a l’arxiu del monestir de Montserrat

Fill de Zachariah Mudge, clergue i mestre de la Bideford Grammar School Entrà al Pembroke College d’Oxford i el 1735, després de ser ordenat, esdevingué vicari de Great Packington, prop de Birmingham El 1756 fou nomenat rector de Bedworth, on visqué fins a la seva mort Molt probablement és l’autor de nombroses obres que, durant la dècada del 1750, foren publicades a Birmingham amb la poc precisa signatura de Mr Mudge La seva obra mostra un estil barroc tardà Del seu catàleg destaquen Medley concerto, with French Horns i els Six Concertos in seven partsto which is added a ’Non nobis…

Fill de l’arquitecte Franz Suder, estudià composició, piano i violoncel a l’Acadèmia de Música de Munic, activitat que compaginà amb l’assistència a conferències sobre musicologia a la Universitat de Munic Del 1951 al 1960 impartí classes a l’Escola Politècnica Oskar von Müller Les seves obres vocals més importants són l’òpera Kleider machen Leute 'L’hàbit fa el monjo', 1934, estrenada el 1964 i la Festival Messe ’Dona nobis pacem' 1947 També és autor de trenta-sis lieder , tres quartets de corda, cinc sonates per a piano, dues sonates per a violí i piano, un concert per a piano…

Vida No es tenen notícies documentals de la seva primera formació musical, bé que, segons alguns biògrafs, pogué tenir lloc a Santa Maria del Mar de Barcelona, amb el mestre Miquel Rosquelles El 17 de desembre de 1696 fou nomenat mestre de capella de la catedral de Barcelona a títol de coadjutor, atès que encara vivia el seu titular jubilat, Joan Barter en el document s’esmenta Valls com a mestre de Santa Maria del Mar, d’on havia estat nomenat, segons Baldelló, el 13 de febrer del mateix any A la mort de Barter, el 5 de desembre de 1706, accedí a la categoria de mestre titular, càrrec que…

Vida Començà la seva carrera com a organista al priorat benedictí de Dover, on ja era actiu l’any 1532 Després passà a l’església londinenca de St Mary-at-Hill, on exercí el 1537 i el 1538 El 1541 començà la seva relació amb la catedral de Canterbury Finalment, dos anys més tard, aconseguí un lloc a la capella reial, que mantingué fins a la seva mort Durant els més de quaranta anys que hi serví actuà com a organista i compongué, principalment música vocal, sota els regnats d’Enric VIII, Eduard VI, Maria I i Elisabet I La protecció de la reina Elisabet li comportà, el 1575, el privilegi per a…

Vida Molt probablement estudià amb Heinrich Finck, l’obra del qual havia treballat amb detall i l’influí poderosament L’any 1519 era sacerdot i vicari de la catedral de Breslau A partir del 1522 ocupà el càrrec de mestre de capella de la cort reial hongaresa de Lluís II a Buda Morí ofegat al riu Theya Tot i que simpatitzà amb la Reforma luterana, mai no es comprometé del tot amb els reformistes La seva música experimentà una gran difusió, tant en edicions impreses com en còpies manuscrites, i perdurà fins al darrer quart del segle XVI Les seves obres es conserven en més de seixanta manuscrits…

Als catorze anys es traslladà amb la seva família a Barcelona i feu estudis al Conservatori Municipal, on, entre d’altres, tingué com a mestre Josep Maria Vallvé, organista de santa Anna El 1906 ingressà a la Schola Orfeònica de Barcelona, de la qual fou sotsdirector Compongué nombroses peces corals per a aquesta formació, entre les quals Trista fi 1906, la sardana L’Hereu de l’Empordà 1907 la fuga a quatre veus Alleluia 1908, el poema simfònic Tornada a la pàtria 1909, amb text d’Apelles Mestres, i estrenada al Liceu el 1914, i la Missa a Sant Esteve estrenada el 1911 en ocasió del Congrés…