Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Joan Rocafort
Literatura catalana
Eclesiàstic.
Vida i obra Mestre en teologia, atorgà testament el 1471 nomenant marmessor Joan Roís de Corella Participà en el debat poètic promogut per fra Pero Martines, qui havia posat una Demanda als trobadors de València on preguntava si les bones accions fetes quan hom és en pecat eren tingudes en compte per Déu en l’altra vida Bibliografia Riquer, M de 1993 1 Vegeu bibliografia
Šešonq I
Història
Primer faraó de la dinastia XXII.
Fill de Nemrat, gran cap dels Ma o Mašwaš, fou, originàriament, cap de la colònia militar líbia d’Heracleòpolis Mort Psusennes II ~945 aC, darrer faraó de la dinastia XXI, inaugurà el període libi dinasties XXII-XXIII S'assegurà el control de l’Alt Egipte nomenant el seu fill Iuput gran sacerdot d’Amon-Ra, càrrec que havia estat hereditari durant la dinastia XXI La nova pràctica fou seguida per altres reis de la dinastia Portà a cap una campanya a Palestina, on s’emparà de Jerusalem ~930 aC i en saquejà el temple la campanya és esmentada a la Bíblia on rep el nom de Šišaq i en un…
Francesc de Graell i Anglasell
Militar
Militar.
L’any 1732, inicià la formació militar com a cadet en una companyia de dragons del Regiment de Sagunt, amb la qual s’estrenà, en anar a l’expedició d’Orà El 1734 fou nomenat capità del Regiment de Dragons de Villaviciosa, que s’establí a Ceuta El 1736 fou destinat al Regiment de Buenos Aires, i arribà al Riu de la Plata amb la lleva de Martínez Lobato El 1755 anà a la segona companyia de Misiones, a l’Argentina El 1761 era comandant de bloqueig de Colonia, a l’Uruguai Finalment, el 1769, tornà a Catalunya, i s’establí a Barcelona, on fou agregat a la plaça de Barcelona Sollicità, el 1772, el…
Enric d’Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de Cabrera
Història
Lloctinent de Catalunya (1630-32, 1633-638 i 1640).
Sisè duc de Cardona i cinquè de Sogorb La seva lloctinència correspongué a la temptativa del comte duc d’Olivares de portar una política conciliadora al Principat nomenant lloctinents catalans per tal d’aconseguir, per la diplomàcia, la participació econòmica i militar de Catalunya En començar el seu primer període de lloctinència s’havia produït ja la ruptura amb el rei corts del 1626 El maig de 1632, fou substituït pel germà del rei, el cardenal-infant Ferran d’Àustria en cessar Ferran, tornà a jurar el càrrec i intentà, aleshores, d’acabar amb el bandolerisme del Principat…
Alexandre el Gran

Representació d’Alexandre el Gran en un mosaic romà conservat al Museu Arqueològic Nacional de Nàpols
Història
Rei de Macedònia (336-323 aC), fill de Filip i d’Olimpíada.
Biografia Fou educat per Aristòtil, i ben aviat 340 aC el seu pare l’associà a les feines del govern nomenant-lo regent El 338 comandà la cavalleria macedònica a la batalla de Queronea Després de l’assassinat del seu pare, Alexandre heretà el regne a vint anys Tota la Grècia sotmesa per Filip s’alçà aleshores, però Alexandre donà prova de la seva força militar prengué i destruí Tebes, i es féu nomenar general en cap dels grecs, títol que ja havia estat donat al seu pare Consolidada així l’hegemonia macedònia, Alexandre quedava lliure per a començar la guerra contra Pèrsia El 334 aC passà a l’…