Resultats de la cerca

Format a Tarragona, després fou deixeble de Campeny Acadèmic de Ciències i Arts i professor de l’Escola de Llotja Constituí el nexe d’unió entre el neoclassicisme del seu mestre i el realisme posterior Sant Jordi de la façana del palau de la Generalitat de Barcelona, obra del 1867 Destruí una bona part de la seva obra Es veié obligat a conrear el realisme monumental propi del final del segle XIX la seva obra més important d’aquest estil és l’escultura del marquès del Duero a cavall 1885, que tornà a posar de moda el gènere de l’estàtua eqüestre

Es formà a Itàlia, i treballà a Saint-Gervais i a Saint-Eustache de París És autor del monument del Port-au-Change 1647, Louvre dedicat al jove Lluís XIV

Les seves tragèdies Porcie 1568, Hippolyte 1573, Cornélie 1574, Marc Antoine 1578, La Troade 1579, Antigone 1580 i Sédécie ou Les Juives 1583 es basen en models clàssics Bradamante 1582 obre la tradició de la tragi-comèdia a Europa

Estudià medicina i es dedicà a la immunologia Collaborà en la revista Kveten ‘Maig’, 1955-59, lluità en el moviment reformista txec i la seva obra fou prohibida fins el 1982 De la seva poesia, intellectual, precisa i punyent, en destaca Tasca diària 1958, Obre la porta 1962, Asfalt 1970 i Al contrari 1982 També escriví assaig i llibres de viatges Viure a Nova York , 1969

Collaborà en diaris i revistes literàries de Madrid La Lectura , La Pluma La seva obra crítica estudia les arts plàstiques i la literatura Traduí Montaigne, Francis Jammes, Verlaine, etc La seva poesia, sempre mediocre, es mantingué dins el Modernisme fins el 1928, que Epigramas Americanos obre una segona època, fortament influïda per l’obra de Whitman Traduí poetes catalans, i tingué una gran amistat amb López-Picó i J Carner, el qual, en morir ell, li dedicà un poema

Estudià Romàniques i traductologia a la Universitat de Viena Aprengué el català de manera autodidàctica El 2008 publicà la novella satírica Hominide ‘Homínid’, que relata els set dies mitològics d’un australopithecus afarensis que obre el camí cap a la civilització En alemany, escrigué diversos assaigs culturals sobre temes catalans El 2009 presentà el seu poemari Vermells , enterament escrit en català i amb una traducció en alemany feta també per l’autor El poemari fou editat per una editorial de la Cerdanya Fou guardonat amb el premi literari Wiener Werkstattpreis 2007 i el segon premi de…

Predicà a Jerusalem en temps del rei Josies, abans de la reforma promoguda per aquest 640-622 aC El corresponent llibre de Sofonies , que potser no és íntegrament de la seva mà, es redueix a tres breus capítols s’obre amb unes amenaces a Jerusalem i amb una crida a la conversió hi segueixen altres amenaces a pobles estrangers i, de nou, a Jerusalem l’anunci que hi és fet del “dia de la ira de Jahvè” fou interpretat a l’edat mitjana com un anunci del judici final i es clou amb les promeses que el Senyor deixarà en el país una resta, un poble pobre i humil que confiarà en el seu…

Cursà estudis de filologia catalana i s’ha dedicat a la docència Actualment és professor a la Universitat de Lleida Inicià la seva trajectòria d’escriptor amb l’estudi La poesia de Gabriel Ferrater 1986, amb Núria Perpinyà, premi Josep Vallverdú 1985 Continuà amb l’antologia de contes Narradors de ponent 1939-1987 1987, amb Emili Bayo En els darrers anys, ha fet incursió en l’àmbit poètic amb les obres Amb el temps a favor 2003, Del cel i de la terra 2003, La nit del caragol 2008,  Matèria elemental 2009, premi Maria Mercè Marçal i Obre les mans 2015, premi Ausiàs March de poesia…

Formà part del grup d’amics de Josep Carner i collaborà en L’Atlàntida , De Tots Colors , La Veu de Catalunya , etc Poeta sentimental, publicà Coses meves 1901 i De la vida 1903, i, com a novellista, les narracions breus La vida inútil de l’Ernesta 1923, La noia d’aquell home 1924, Nadó 1933 i L’ala sensible arran de terra 1934 a més els llibres de prosa, Proses d’amor i de pietat sd, Croquis cubans 1903, Esbossos 1904, L’estrany 1905, Gent 1905,  L’amic 1907, Petites proses 1912 Llibre del convalescent 1917, El tresor dels pobres 1921, de gran èxit, i alguns drames i comèdies com  Bord 1898…

De família benestant, visqué de jove la ruïna física i material dels seus descrita a La cançó de la meva germana, 1937 La casa morta , 1962 etc Membre del partit comunista, sofrí llargs períodes de presó i deportació sota els règims feixistes del seu país La seva obra, molt extensa més de 60 títols, que abracen la producció realitzada del 1934 al 1977, obre camí al realisme líric en contra de la poesia hermètica i palesa uns sentiments vius d’humanitarisme, de preocupació per totes les situacions de repressió i d’injustícia i un amor fidel pel seu país i pels seus homes La poesia…