Resultats de la cerca

Vida Fill d’una família acomodada, gastà bona part de la seva fortuna viatjant A París conegué Voltaire, JB le Rond D’Alembert i JPh Rameau L’any 1749 s’installà a Berlín i participà a fons en la vida musical de la ciutat Publicà tres periòdics, on desenvolupà les seves idees crítiques, i simultàniament es consagrà a l’edició musical i a la composició Conreà la música per a teclat sonates, fugues, preludis, corals i la música vocal cançons i odes, obres que edità acompanyades de diversos tractats, com Die Kunst das Clavier zu Spielen 'L’art d’interpretar al teclat', 1750 o…

Estudià a la Universitat de París, on es trobava vers el 1549 Allí publicà el seu primer llibre de chansons i ben aviat s’associà amb l’impressor Nicolas du Chemin Entrà en contacte amb el poeta Pierre de Ronsard, de qui musicà alguns sonets i odes i amb el qual collaborà estretament A partir del 1557 visqué a Metz, on treballà amb el poeta Louis des Masures en la compilació del saltiri hugonot editat l’any 1564 Les CL Psaumes de David, nouvellement mis en musique à quatre parties Deu anys més tard es traslladà a Lió, on morí víctima dels disturbis que tingueren lloc la nit de…

De família molt humil, restà orfe el 1810, i alhora que treballava i estudiava medicina compongué el seu primer llibre, Poems 1817, que no tingué èxit, però que el decidí a renunciar a la seva carrera i a dedicar-se a les lletres L’extens poema allegòric Endymion 1818 significà l’aparició de la seva maduresa expressiva i el domini d’un vers d’una gran musicalitat El 1818, malalt de tuberculosi, inicià les seves tempestuoses relacions amoroses amb Fanny Brawne, i el 1819 el gran tema de la seva obra, el conflicte entre l’art i la vida, es plasmà en els seus admirables sonets i en les tres…

Ronsard fou una de les figures més destacades de l’humanisme francès Després de passar una bona part de la seva vida en ambients cortesans, es retirà per dedicar-se a l’estudi i a la literatura Fou el capdavanter de la Pléiade, moviment classicista que renovà la poesia francesa L’obra poètica de Ronsard comprèn, entre d’altres, les Odes 1550-52, d’una erudició gairebé hermètica, els sonets Les amours 1552 seguits de La continuation des amours , 1555-56 Les Folastries 1553, humorístiques, i Les amours d’Hélène 1578, a més de composicions èpiques i triomfals Tot i que les…

Estigué amb les tropes franceses a Barcelona, on començà a escriure els primers poemes Residí pràcticament sempre a Perpinyà Collaborà en el “Publicateur” amb odes, balades i epístoles, inspirades en els paisatges pirinencs

Evolucionà, en la seva poesia, des del naturalisme d’intenció filosòfica Odes e canções , 1884 fins al simbolisme Cantos do Estio e do Outono , 1908 La seva novella O brasileiro Soares 1886 se situa en el corrent naturalista a la manera de Zola

Vida Formà part del cor de la capella reial i estigué sota la direcció del compositor i organista John Blow, de qui fou deixeble El 1700 esdevingué gentleman extraordinary de la capella reial, juntament amb Jeremiah Clarke Des del 1704 compartiren el càrrec d’organista de la capella, situació que durà fins el 1707, any en què morí Clarke A partir d’aleshores, Croft ocupà tot sol la plaça d’organista L’any següent succeí a Blow en els càrrecs de compositor i master of the children de la capella i organista de l’abadia de Westminster El 1713 es doctorà en música a la Universitat d’Oxford i més…

Fou secretari d’Hugues Salel i de Jean d’Avanson, conseller del rei Tingué relacions amb la poetessa Louise Labé Les seves obres són d’un lirisme elegant, bé que potser una mica amanerat Les amours 1553, de caire petrarquesc Les Odes 1559 imiten l’estil pindàric de Ronsard

Organista de la cort d’Innsbruck 1479-1519 i de la catedral de Salzburg, des del 1524 fins a la mort Escriví obres per a l’orgue, lieder , motets llatins i les Harmoniae poetae 1539, trenta-cinc odes d’Horaci, a quatre veus Les publicà LSenfl, que n'hi afegí nou de pròpies

Gran coneixedor dels clàssics, alguns dels quals traduí Píndar, Horaci i, sobretot, Anacreont, escriví poemes anacreòntics i odes morals i publicà Der Sieg des Liebesgottes ‘La victòria del déu de l’amor’, 1753 i Versuch über die Kunst frohlich zu sein ‘Recerca sobre l’art d’ésser feliç’, 1760, de caràcter didàctic