Resultats de la cerca

Fill d’ Ignasi Barraquer , es llicencià en medicina per la Universitat de Barcelona 1951 i es doctorà a Madrid 1955 Fou director des del 1953 de l’Institut Barraquer de Barcelona fundat pel seu pare, i el 2005 n’esdevingué president Director del Banc d’Ulls per al Tractament de la Ceguesa 1967 fundat per ell i pel seu pare el 1962, el 1970 fou nomenat catedràtic de cirurgia ocular de la Universitat Autònoma de Barcelona, i el 1993 director de l’Institut Universitari Barraquer, adscrit a aquesta universitat, que l’any 2000 creà la càtedra Joaquim Barraquer per a la investigació en …

El 1909 emigrà i s’establí a Mèxic amb la seva mare Estudià medicina a la Universidad Nacional Autónoma de México 1923-28, on es llicencià S’especialitzà en oftalmologia, i amplià estudis a Barcelona, París i Viena Tornà a Mèxic i treballà a l’Hospital General de la ciutat de Mèxic, on, després d’un temps, fou nomenat cap del servei d’oftalmologia, durant el període 1945-71 Pioner en oftalmologia a Mèxic, el 1938 creà i organitzà el primer laboratori d’anatomia patològica ocular Fou cap d’oftalmologia a l’Instituto Nacional de Cardiología…

Especialitzat en oftalmologia i principalment en el tractament de les lesions del pol posterior de l’ull i el despreniment de la retina, hi introduí noves tècniques i tingué al seu càrrec aquesta patologia a l’Institut Barraquer de Barcelona Presidí l’Associació d’Oftalmologia de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears 1963-64

Catedràtic d’oftalmologia de les universitats de Salamanca 1948 i de Barcelona 1955, continuador de l’Escola d’Oftalmologia catalana, autor de nombrosos treballs, entre els quals cal esmentar Traumatología ocular de urgencia 1947, Estasis papilar 1948, La función visual normal y patológica en relación con el arte de la pintura 1965, Dermatooftalmología 1967 i Urgències oftalmològiques 1981, dins la collecció “Monografies Mèdiques”

Fou un dels iniciadors de l’escola d’oftalmologia catalana moderna Fundà un dispensari a l’Hospital de la Santa Creu 1879 des d’aquí, i, més tard, des de la càtedra d’oftalmologia de la facultat de medicina de Barcelona, la qual fou el primer a ocupar 1914, elevà el nivell de l’especialitat Entre els seus treballs cal esmentar els dedicats a la histologia normal i patològica, especialment a la histopatologia ocular Fou també un dels fundadors de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Barcelona Fou pare d’ Ignasi Barraquer i Barraquer

Estudià medicina a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1907 Fou professor a la Universitat de Barcelona 1918-23, a la Universitat Autònoma de Barcelona 1933 i a l’Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau, i feu milers d’operacions quirúrgiques a pacients d’arreu del món L’any 1947 fundà a Barcelona l’ Institut Barraquer per a l’estudi, la investigació i l’ensenyament de l’oftalmologia, considerat com un dels millors centres de la seva especialitat El més rellevant de la seva obra, recollida també en nombroses publicacions especialitzades, fou la introducció d’un…

Cursà estudis de medicina a la Universitat de Barcelona, on, el 1934, es graduà Durant la Segona Guerra Mundial va treballar com a voluntari en un hospital de París Posteriorment es traslladà a la República Dominicana, on exercí a un poble d’aquest país Més tard se n'anà a Panamà, on es dedicà a l’oftalmologia a l’Hospital de Santo Tomás Investigador en aquest darrer àmbit, creà una nova tècnica que fou reconeguda pel Dr Josep Ignasi Barraquer, i que va explicar en el seu article ‘Evisceración ocular con inclusión de esfera plástica y ojo cosmético’ 1973 Home filantròpic, hi…

Deixeble de Yūḥannā ibn Māsawayh a Gondešapur, hi dirigí l’escola de traductors S'establí a la cort d’al-Ma'mūn de Bagdad Ultra els seus tractats d’oftalmologia, és autor de nombroses traduccions del grec al siríac, especialment de l’obra de Galè

S'especialitzà en oftalmologia a París, i s’establí a Madrid 1853, on fou director de l’Instituto Oftálmico 1877 Diputat a les corts el 1869, formà part del grup de Castelar, i contribuí a la reorganització del partit republicà amb Salmerón 1891 Des del 1870 collaborà en la República Federal , de Madrid

Fou metge de diversos califes, i treballà a l’escola de traductors de Gondešapur, on fou mestre de Ḥunayn ibn Isḥāq És autor d’un receptari mèdic i d’un tractat d’aforismes mèdics Nawādir al-ṭibbiyya Hom li atribueix també el Dāgal al-'aqu , tractat sobre les alteracions dels ulls, que hom creu que és el llibre d’oftalmologia més antic de la ciència àrab