Resultats de la cerca
Es mostren 110 resultats
Jaume d’Olesa
Literatura catalana
Escriptor.
Fill del notari Joan d’Olesa, estudiava dret a Bolonya el 1421 i hi escriví un parell de poemes en català aprovençalat i una breu escorraguda on barrejà formes italianes, catalanes i castellanes Transcriví una versió castellana del romanç Gentil dona, gentil dona , que té l’interès de ser la primera manifestació escrita del Romancero castellà i la primera mostra de la seva influència als Països Catalans Bibliografia Aubrun, ChV 1983 “Le romance gentil dona gentil dona Une énigme littéraire” Iberoromania , 18 Massot i Muntaner, J 1961 “El romancero tradicional español en Mallorca…
,
Guillem Descatllar i d’Olesa
Economia
Financer.
Darrer senyor de la Bossa d'Or , era fill de Jordi Abrí-Descatllar i Fuster, i fou cognomenat també Abrí-Descatllar Fomentà el conreu de la barrella a Mallorca, i el 1791 obtingué del rei l’habilitació del port de Mallorca per a l’exportació d’aquest producte Posseïdor d’una gran fortuna, finançà diverses vegades serveis públics, com les mesures de precaució contra el còlera del 1787 i les de fortificació i defensa davant una eventual invasió francesa el 1798 El seu fill Jordi Abrí-Descatllar i Santandreu obtingué el títol de marquès des Palmer 1817 en compensació dels grans deutes contrets…
Jurij Karlovič Oleša
Literatura
Escriptor ucraïnès.
Conreà amb èxit la poesia, però es destacà amb la novella Zavist’ ‘L’enveja’, 1924, obra polèmica que l’autor posà en escena amb el títol de Zagovor custv ‘La conspiració dels sentiments’, 1929, on s’enfronten l’optimisme d’un comunista i l’abúlia d’un somniador Pertanyent al grup dels Companys de viatge , mantingué en literatura posicions socialitzants crítiques Després del 1934 escriví articles esporàdics en diaris literaris, guions de cinema i contes curts Altres obres Spisok blagodejenij ‘La llista de recompenses’, 1931, la popular novella infantil Tri tolstjaka ‘Els tres grassonets’,…
Manuel Vilà i Olesa
Metge.
Es consagrà a la lluita antipalúdica al delta de l’Ebre i demostrà científicament la presència de la malaltia anomenada kala-azar 1913 Dirigí la revista El Estandarte Católico , de Tortosa Un excés de treball li provocà una malaltia greu que l’obligà a retirar-se
Miquel d’Olesa i Santmartí
Filosofia
Història
Lul·lista.
Fill de Jaume d’Olesa i Sanglada i germà del militar i poeta Francesc d’Olesa i Santmartí Defensor de la doctrina lulliana, escriví, sembla que en català, De salutari contemplatione , on parla de la vida i el martiri de Ramon Llull, i uns comentaris sobre l’art lulliana, tot inèdit
Jaume d’Olesa i Sanglada
Filosofia
Literatura catalana
Filòsof i poeta.
Vida i obra Fill de Rafael d’Olesa i Pont Ciutadà honrat de Mallorca, participà en diversos certàmens poètics valencians, com el celebrat en honor de la Puríssima Concepció 1486, i també és autor d’altres poesies en català i en llatí de tema religiós, com l’ Obra en rims estramps per los trenta-tres anys de Jesucrist 1483, de tema cristològic Fou jurat el 1487 i el 1489 Deixeble de Bartomeu Caldentei, poesies seves llatines figuren en publicacions d’aquest Les seves obres profanes, en canvi, no ens han pervingut Publicà un Liber de lege christiana València 1515, en vers llatí,…
,
Francesc d’Olesa i Santmartí
Literatura catalana
Militar
Història
Militar, alt funcionari i poeta.
Fill de Jaume d’Olesa i Sanglada i germà del lullista Miquel d’Olesa i Santmartí El 1534 Carles V el recompensà pels seus serveis durant les Germanies amb l’ascensió a l’estament militar i l’armà cavaller el 1538 Fou jurat de Mallorca el 1529 i el 1531 i jurat en cap el 1549 Publicà Obra del menyspreu del món Palma 1540, en cobles d’art major, arran de la mort de la seva muller i cosina Beatriu Santmartí i de Verí El poema comença amb una lamentació elegíaca, però el gruix de l’obra és una exhortació al menyspreu de les glòries mundanes davant la incertesa de l’hora de la mort Se li han…
,
Jaume d’Olesa i Calvó
Literatura catalana
Poeta.
Fou cavaller de l’orde de Sant Joan de Jerusalem 1598 i jurat en cap de Mallorca 1603-04 Publicà un poema èpic en castellà, Sacro trofeo de Cristo València 1599, i deixà inèdit un curiós Ejercicio militar para salir en público en todas fiestas y juegos , datat el 1604 Practicà també la pintura religiosa i el dibuix, i, en segon terme, el retrat
Rafael Cotoner i d’Olesa
Història
Gran mestre de l’orde de Sant Joan, a Malta (1660-63).
Fill de Marc Antoni Cotoner i de Santmartí, el 1608 ingressà a l’orde, del qual fou comanador 1631, castellà de Malta 1640-42, capità de la galera de Sant Llorenç 1642-44, batlliu de Mallorca i, finalment, elegit gran mestre 1660 en el moment de la represa de les operacions venecianes per a l’alliberament de Càndia del poder turc Féu restaurar i pintar l’església prioral de Sant Joan per l’artista calabrès Mattia Preti, i amplià la Sacra Infermeria Morí de pesta, i li fou erigit un magnífic mausoleu a la capella de la llengua d’Aragó, a Malta El succeí en el càrrec el seu germà Nicolau
Nicolau Cotoner i d’Olesa
Història
Gran mestre de l’orde de Sant Joan de Jerusalem (1663-80).
Havent ingressat a l’orde 1625, passà el noviciat a Malta amb el seu germà Rafael, el qual succeí com a castellà de Malta 1644, i l’any següent fou nomenat batlliu de Negrepont El 1660 succeí de nou el seu germà com a batlliu de Mallorca i, en morir aquest, com a gran mestre 1663, quan començava el moviment de les potències marítimes europees per la llibertat del tràfic mercantil El 1669, arran de la pau entre Venècia i l’imperi turc després de la represa de Càndia, féu fortificar l’illa de Malta i costejà una de les fortaleses destinades a recollir la població civil en cas d’invasió, que fou…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina