Resultats de la cerca

Nebot de Demòstenes i, com ell, enemic dels macedonis La conquesta d’Atenes per Demetri I de Macedònia 307 representà el moment de màxima reputació de l’orador, però el seu nacionalisme el condemnà a l’ostracisme

Edil i pretor, de jove assolí grans èxits gràcies a la novetat de la seva eloqüència, ampullosa i rica, influïda per les escoles gregues de l’Àsia Menor Fou l’orador oficial del partit conservador, i litigà sovint amb Ciceró, el qual li dedicà el seu tractat Hortensi

Jesuïta i després augustinià 1626, aconseguí una notable popularitat com a orador El 1636 publicà Asuntos predicables sobre los tres mayores estados de la iglesia , i el 1641, Cataluña defendida por sus émulos , sobre la guerra dels Segadors

Vida i obra Estudià dret a Cervera i Osca Collaborà a “El Vapor”, Diario de Barcelonal i “El Guardia Nacional” Des del 1839 excellí com a orador forense, a l’ensems que s’iniciava com a poeta en català amb el pseudònim Lo Pastor de Sobrerroca Collaborà a “La Antorcha Manresana” i “La Luz” Inclòs a Los trobadors nous 1858 i Los trobadors moderns 1859, fou adjunt 1859 i president 1861 dels Jocs Florals de Barcelona i membre de l’ABLB 1862 Bibliografia Solà de Andrés, X 1997, p 371-386 Vegeu bibliografia

Estudià filosofia i teologia al seminari de Barcelona Fou amic de Manuel de Cabanyes i Joaquim Roca i Cornet, amb els quals intercanvià versos classicistes en llatí i castellà, amb el pseudònim de Meliso Escriví poemes religiosos, originals i traduïts, alguns dels quals foren publicats al Diario de Barcelona i “La Religión” El 1849 aconseguí un benefici a Vilanova i la Geltrú, on intervingué com a orador sagrat, i publicà opuscles pietosos, himnes i novenes

Eclesiàstic jesuïta i, des del 1626, augustinià, aconseguí una gran popularitat com a orador L’any 1636 publicà Asuntos predicables sobre los tres mayores estados de la iglesia , tot i que la seva obra més destacada és Cataluña defendida de sus émulos 1641, dedicada a la Diputació de Catalunya, i apareguda sota el pseudònim anagramàtic d’ Antonio Ramqués És una obra de propaganda patriòtica, concebuda com una exaltació de les glòries i preeminències de Catalunya, a la manera d’Andreu Bosc El primer dels quatre llibres en què està dividida constitueix un resum de la història de…

Estudià dret, filosofia i història Ocupà la càtedra d’història d’Espanya de la Universidad Central 1858 Militant del partit demòcrata, des del 1863 dirigí “La Democracia”, on defensà les posicions econòmiques liberals d’un sector del republicanisme espanyol, enfront de les tendències socialitzants i federalistes, patrocinades per Pi i Margall, director de “La Discusión” Separat de la càtedra 1865 a causa d’un article de caire antimonàrquic, el conflicte universitari i polític que suscità la seva depuració s’inserí en els moviments que portaren a la Revolució del Setembre de 1868 A les corts…

Deixeble d’ Isòcrates i, segons una vida pseudoplutarquiana, de Plató Amant del bon viure i de les aventures amoroses, sobretot amb l’hetera Friné, la qual defensà en un cèlebre discurs En la vida pública fou demòcrata i nacionalista antimacedoni i adquirí fama de brillant orador polític Acusà Filòcrates, que havia signat la pau amb Filip, i, juntament, amb Demòstenes, fou un dels principals instigadors de la revolta antimacedònia a Làmia Fracassada aquesta, pronuncià, en honor dels caiguts, un famós Epitafi en el qual aconseguia moments d’alt patetisme Capturat per Antípater,…

Ha estat considerat el millor orador d’Atenes i model universal d’oratòria Orfe des de set anys, a divuit hagué d’exigir judicialment dels tutors el patrimoni, ja malmès Estudià retòrica i lleis amb Iseu A vint-i-un anys obtingué el seu primer èxit, en el plet contra els tutors Des d’aleshores féu professió de logògraf Passà 357-352 aC dels discursos privats, escrits per a qui els hi pagava, als discursos públics, és a dir, polítics, i a l’acció oratòria personal La seva eloqüència sembla inspirada en un sentiment ardorós i profund de la grandesa d’Atenes, especialment determinat…

Fou el més antic dels oradors que l’escola alexandrina considerava clàssics, i la tradició el fa mestre de Tucídides Membre del partit oligàrquic, participà en el govern dels 400 i, en caure aquest, fou ajusticiat Han pervingut dotze dels seus discursos acadèmics, dividits en tetralogies, de paternitat no segura, i tres més en defensa de causes d’homicidi, la seva especialitat