Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
Montserrat Guardiola i Farrés
Arts decoratives
Orfebre.
Formada a Barcelona, Düsseldorf, París i també a Pforzheim Les seves creacions, delicadament estilitzades, evoquen formes orgàniques i naturals
Henri Étienne Sainte-Claire Deville
Química
Químic francès.
Estudià les dissociacions a altes temperatures de diverses substàncies i les propietats del silici i del bor obtingué alumini 1857 Analitzà substàncies orgàniques, com ara resina, creosota i toluè
Friedrich Wilhelm Sertürner
Química
Químic alemany.
El 1804 descobrí la morfina com a constituent principal de l’opi Estudià també les bases orgàniques les quals, segons provà, contenen nitrogen i els alcaloides El 1820 descobrí l’àcid sulfurós
Hans Landolt
Química
Químic suís.
Director de l’institut de química de Berlín, investigà especialment l’acció de diferents substàncies orgàniques sobre la llum polaritzada Demostrà experimentalment, en el terreny de la física atòmica, la llei de conservació de la massa
Robert Brown
Botànica
Botànic escocès.
Fou conservador del British Museum Comprovà que els moviments dels grans de pollen en un líquid eren anàlegs als d’altres partícules no orgàniques moviment brownià Hom li ha atribuït el descobriment del nucli de les cèllules
Jean-Nicolas Corvisart
Metge francès.
Fou un dels primers a posar en pràctica la concepció anatomoclínica de la malaltia, introduïda per Bichat Cal remarcar, entre els seus treballs, l' Essai sur les maladies et les lésions organiques du coeur et des gros vaisseaux 1806
Leopold Ružička
Química
Químic croat.
Estudià a Karlsruhe i a Basilea, i fou professor de química orgànica a Zuric des del 1929 Féu recerques en síntesis orgàniques polimetilens i terpens i en hormones, com la testosterona El 1939 rebé el premi Nobel de química, juntament amb AButenandt
Francesco Somaini
Escultura
Escultor italià.
En 1948-49 inicià les seves recerques no figuratives La seva escultura, qualificada algunes vegades de barroca, barreja els plantejaments constructius amb els naturalistes i obté un resultat a mig camí entre les formes orgàniques i les treballades La Proposta per a un monument 1960, bronze és definitòria en aquest sentit
Eduardo Paolozzi
Escultura
Escultor escocès d’ascendència italiana.
Estudià a la Slade School of Art de Londres i, posteriorment, a París El més característic de la seva obra, considerada precursora del pop-art britànic, són les figures androides o les formes orgàniques construïdes com si fossin màquines En els seus dibuixos i gravats manifesta preocupacions anàlogues Fou professor de ceràmica al Royal College of Art 1977-81
William de Wiveleslie Abney
Astronomia
Fotografia
Fotògraf, químic i astrònom anglès.
És un dels fundadors de la fotografia moderna S'interessà en la mesura fotomètrica a la de les imatges i en la química dels reveladors Preparà emulsions de gelatina ràpides, i material sensible al vermell i a l’infraroig, amb els quals féu espectroscòpia de molècules orgàniques 1882 i fotografies de l’espectre solar 1887 Introduí la hidroquinona com a revelador