Resultats de la cerca

Deixeble de Cuvier, estudià gran nombre d’ossos humans fòssils, definí els trets més característics de l’home de Cromanyó i escriví, juntament amb ETHamy, una fonamental Crania Ethnica 1873-82

Féu importants treballs sobre ossos, vasos sanguinis i sistema nerviós vegetatiu, que li permeteren de donar noves interpretacions fisiopatològiques i d’adoptar mètodes quirúrgics originals És autor, entre moltes altres obres, de La chirurgie de la douleur 1937

Participà en tres expedicions 1594, 1595, 1596 a la recerca del pas del nord-est a l’Àrtic, on descobrí les illes de Nova Terra, les Spitzbergen i l’illa dels Óssos Bjørnøye Fou un gran coneixedor de la Mediterrània, les costes de la qual cartografià

Fou famós al seu temps per l’habilitat en la diagnosi, pels seus estudis anatomicopatològics i per les seves operacions d’ossos És conegut sobretot per dues malalties que estudià i que avui porten el seu nom una osteïtis deformant i un tipus de carcinoma mamari

Del seu Retaule de la Crucifixió resten només dues taules Descendiment i Miracle dels ossos de Sant Joan Baptista Kunsthistorisches Museum, Viena La seva obra representa una evolució en el paisatge de fons tractat en forma naturalista, com es manifesta en la taula Sant Joan Baptista al desert Staatliche Museen Preussischer Kulturbesitz, Berlín

Estudià medicina a Ferrara i fou professor de cirurgia i anatomia a la Universitat de Pisa 1548 i a la de Pàdua 1551, on succeí Vesalius Estudià el desenvolupament dels ossos i l’osteologia del crani Descriví l’orella interna timpà, els músculs dels ulls, el canal o hiatus de Fallopi , els tubs uterins trompa de Fallopi , etc Introduí diversos termes anatòmics vagina, placenta, clítoris, etc

Representant d’un humanisme modern, es basa essencialment en l’antiga tradició literària per a tractar problemes actuals És autora de novelles Liebe beginnt ‘L’amor comença’, 1933 i Elisa 1937 de reculls de contes Das dicke Kind ‘L’infant gras’, 1951, Lange Schatten ‘Ombres llargues’, 1960, Ferngespräche ‘Conferències interurbanes’, 1966 i Eisbären ‘Ossos blancs’, 1972, i poesia Gedichte ‘Poesies’, 1947, Ewige Stadt ‘Ciutat eterna’, 1952 i Gesang vom Menschenleben ‘Cant de la vida humana’, 1974 Són també importants les seves obres radiofòniques i diversos assaigs

De formació autodidàctica, fou director de l’editorial Seguí i d’ El Liberal , de Barcelona, i fundà El Ibérico , Las Carolinas  i Barcelona Alegre Fou un escriptor prolífic de poemes, narracions, drames i assaigs en castellà   Mas allá de lo digno  1890,  Anarquías 1896, Novelitas vulgares  1900, La huelga 1901,  Alma social  1905,  El escándalo europeo 1915, Los herederos de la gran tragedia 1917 i  Niebla  1930, entre d’altres En català escriví  peces teatrals com els drames  Càstig de Déu 1879 i Carn i ossos Baralla entre la vida i la mort 1889, la comèdia  Els vençuts 1903…

Format a Harvard, Yale i Washington, el 1927 ensenyà a la Universitat de Chicago, on fundà el Laboratori Ben May per a la recerca del càncer, que dirigí en 1951-69 Estudià la dependència hormonal dels càncers en l’home i els animals, l’adrenalectomia bilateral en l’home, el principi transformador de l’uroepiteli, la formació dels ossos, de la medulla òssia i els enzims sèrics Rebé importants premis científics per la seva tasca, i entre ells, el premi Nobel de fisiologia i medicina de l’any 1966, juntament amb FPRous Entre les seves nombroses publicacions sobresurt Experimental…

Al principi dels anys trenta treballà amb Walter Lanz als Universal Studios, on s’inicià professionalment com a dibuixant d’animació Fou director d’animació a la Warner Bros 1935, on creà els personatges de Porky Pig, Elmer Fudd, Daffy Duck i Bugs Bunny, aquest darrer amb la collaboració de Chuk Jones i Ben Hardaway Contractat per la Metro Goldwyn Mayer 1942, donà vida als personatges de l’esquirol Screwy Squirrel, els ossos Geoge i Junior, el llop Wolf i el gos Droopy El 1954 retornà als Universal Studios, amb Walter Lanz, per a qui realitzà les historietes del pingüí Chilly-…