Resultats de la cerca

Germà del pintor i dissenyador Jordi Fornas , era fill d’un militar de l’exèrcit republicà durant la Guerra Civil que fou amnistiat després d’estar internat en un camp de concentració Afiliat a Unió Democràtica de Catalunya 1957, fou molt actiu en la resistència política i cultural durant el franquisme L’any 1963 fundà l’ Editorial Pòrtic i posteriorment, havent-se afiliat a Esquerra Republicana de Catalunya  1976, es convertí en l’enllaç a Catalunya del president exiliat Josep Tarradellas , que el nomenà delegat personal i, el 1977, membre de l’Organisme Consultiu de la…

Pretor el 168 aC, comandà la flota romana contra Perseu, el qual fou empresonat a Samotràcia Construí a Roma el Pòrtic d’Octàvia, prop del teatre de Pompeu Cònsol 165 aC i ambaixador a l’Àsia 162, fou occit per un grec

Construí 437-432 aC els Propileus a l’Acropòlis atenesa, on, resolent magistralment el problema de l’espai i dels desnivells, aixecà un pòrtic d’entrada majestuós i monumental, amb cinc portes i amb l’alternança de columnes d’ordre dòric i jònic esculpides en marbre del Pentèlic

Treballà a la catedral de Ferrara ~1135 i al pòrtic de San Zeno de Verona 1140, on executà relleus que representen escenes de la Bíblia i de la llegenda de Teodoric El seu estil, influït per l’art bizantí, el llenguadocià i el de Viligelmo, és de formes pesades i alhora allargades i subratlla les línies verticals i el moviment

Fill d’Osorkon II, esposà Karomama, filla del seu germà Nemrat, gran sacerdot d’Ammó-Ra, i nomenà el seu fill Osorkon gran sacerdot ~837 aC per controlar l’Alt Egipte, nomenament que motivà serioses revoltes 837 i 833 aC La informació, escassa, sobre les dinasties XXII i XXIII és fornida per la inscripció d’Osorkon a Karnak al Pòrtic dels bubastites

Veritable humanista, fou introductor del Renaixement italià a Flandes Sojornà a Roma 1537-39, i fundà després un taller on es formaren els artistes manieristes flamencs Com a arquitecte féu el pòrtic nord de l’abadia de Saint-Jacques 1558 Com a pintor es destaca la sèrie de setze plafons, avui dispersos per diferents museus, sobre la vida de Dionís Areopagita per a l’església de Lieja dedicada a aquest sant

Del 1370 al 1375 succeí el mestre Cascalls en la direcció de les obres del claustre i el campanar de la seu de Lleida El 1390 planejà el gran pòrtic dels Apòstols, i és autor dels relleus i de les imatges, llevat de la de la Mare de Déu, al nínxol central, que hom creu posterior i que s’atribueix a Jordi Safont, deixeble seu El 1410 treballava en el coronament de la torre major

Filla de G Octavi i d’Àcia i germana d’August, contragué matrimoni, de primer amb G Claudi Marcel d’aquesta unió nasqué Marc Claudi Marcel i després amb Marc Antoni, el triumvir 40 aC Intentà d’evitar la ruptura entre aquest i el seu germà, però la situació esdevingué impossible i fou repudiada Molt estimada per les seves altes virtuts, un pòrtic davant el teatre de Marcel perpetuà el seu nom

Hom li suposa un origen francès Documentat a Sant Jaume de Galícia, des del 1168, on construí la cripta de la catedral, mal anomenada catedral vella, i on també construí i esculpí el Pòrtic de la Glòria, obra d’un gran equilibri compositiu, en la qual utilitzà alhora el marbre i la pedra Segons algunes teories hi ha, en la portalada, una influència del romànic francès, però actualment hom considera aquesta influència dels escultors de San Isidoro de Lleó L’obra, tanmateix, exercí posteriorment una gran influència

El 1465 és documentat a Pavia, on treballà al claustre gran de la cartoixa Desenvolupà la seva activitat principal a Venècia Nomenat mestre major del Palau Ducal, participà en la construcció del pòrtic i arc Foscari ~1485 i féu l’escala dels Gegants 1491 Esculpí els sepulcres del dux Niccolò Tron ~1480, església de Santa Maria Gloriosa dei Frati i d’Antonio Barbarigo 1483-93, església della Carità, obres que mostren el seu estil sobri i elegant i signifiquen el més alt exponent de l’escultura quatrecentista veneciana