Resultats de la cerca

Obrer del ram del vidre de Barcelona, fou, en nom de la CNT, conseller de proveïments setembre-desembre del 1936, de serveis públics del desembre del 1936 a l’abril del 1937, d’economia, serveis públics, sanitat i assistència social abril del 1937 i de nou de serveis públics abril-maig del 1937 Posteriorment passà a la secretaria del comitè regional de la CRT de Catalunya del juliol del 1937 al gener del 1939 A l’exili s’alineà amb la CNT “política”, que tingué com a òrgan “España Libre”

Construí a Londres nombrosos edificis i monuments públics de gust Renaixement, entre els quals es destaquen la nova façana del Buckingham Palace, el Victoria and Albert Museum i l’Imperial College of Science

Exercí diversos càrrecs públics a Girona El 1846 publicà a la revista barcelonina “El Portillón” la sèrie d’articles Excursión a la montaña de la provincia de Gerona , primera manifestació de l’excursionisme científic

És autor d’una bona part dels edificis públics construïts a València al darrer quart del s XIX i dels projectes de conducció d’aigües a diferents localitats de les comarques centrals del País Valencià

Es formà a Barcelona Llotja, a Madrid i a París Féu diverses exposicions, però ha estat més destacada la seva activitat de muralista en edificis públics i privats de Catalunya, així com a Roma, a Lió i Orà

Lluità contra els croats, a qui prengué el castell de Marqab i Trípoli 1289 Morí en l’intent d’emparar-se d’Akko Féu construir diversos monuments i edificis públics al Caire, entre ells l’hospital del seu nom

Líder del partit nacionalista 1950-77, entre altres càrrecs públics ocupà el de primer ministre 1950-55 i 1962-71 Negocià amb els britànics la independència de Malta, assolida el 1964 L’any 1971 fou succeït com a cap del govern pel líder laborista Dom Mintoff

Estudià a l’Alguer, a Sàsser i a Càller Pròfug per motius polítics, es refugià a França, on exercí càrrecs públics importants Autor de Crisi politica dell’isola di Sardegna , obra reeditada per RCatardi el 1964, Il bombardamento di Cagliari 1964 i Mémoire pour Napoléon 1967

Enginyer industrial per la Universitat de Barcelona i diplomat en medi ambient, el 1979 fou elegit regidor de Montuïri per la Unión del Centro Democrático UCD El 1982 passà a Aliança Popular des del 1989 Partido Popular i fou vicepresident del Consell de Mallorca fins al 1987 sota la presidència de Jeroni Albertí, al qual succeí en el càrrec 1987-95, període en què fou també diputat autonòmic Fou conseller d’Obres Públiques, Transports i Mobilitat del Govern Matas i portaveu de l’Executiu 1996-99 i president del Partit Popular de les Illes Balears Novament diputat 2000, abandonà l’escó per…

Excercí de veterinari municipal a Tarragona, fou inspector provincial d’higiene i sanitat pecuàries i inspector del servei veterinari del port de Barcelona 1928 Es traslladà a Madrid 1931, on ocupà diferents càrrecs públics Contribuí a la creació de la Sociedad Española de Bromatología de la qual fou vicepresident