Resultats de la cerca

Obrí un gimnàs a Mataró, on entrenà diversos púgils, com ara Joaquim Martínez o Fred Galiana

Conegut com La meravella del ring i Peret , s’inicià al Barcelona Boxing Club Debutà com a amateur el 1920, any que es proclamà campió d’Espanya de pes wèlter També fou campió de Catalunya professional en pes wèlter 1925, 1926 Disputà combats a França el 1923 Compaginà la competició amb la tasca de preparador a l’Sporting Boxing Club Retirat el 1926, exercí de mànager i tècnic de la selecció de boxa de Llevant El 1927 ocupà la vicepresidència de l’Sporting Boxing Club Exiliat a l’URSS, entrenà l’equip de boxa de la República Popular d’Ucraïna que assolí la Copa de l’URSS 1954 i fou…

Durant la dècada de 1980 revisà físicament els púgils abans dels combats Fou directiu de la Federació Catalana de Boxa, que presidí 1981, 1982-84 en dues etapes

Campió d’Europa 1947 i del món 1948 dels pesos mitjans Lliurà 116 combats, 112 dels quals guanyà Fou un dels púgils més destacats de França Morí en accident d’aviació

S’inicià al Barcelona Boxing Club i debutà com a amateur el 1917 Fou campió d’Espanya de pes wèlter 1919-23 i pes mitjà 1921 Es traslladà a França el 1922 per participar en diversos combats Disputà combats als continents africà i americà El 1931 penjà els guants i es dedicà a entrenar púgils novells Entre els deixebles destacaren boxejadors com Segundo Bartos, Ignacio Ara o Martínez Fort

Fou un dels fundadors de la revista Boxeo , la qual dirigí en la segona etapa, iniciada el 1926 El 1927 organitzà una gira de diversos boxejadors catalans pel sud de la Península El 1929 posà en marxa una campanya pública de sanejament de la boxa i creà una xarxa de comitès que fou l’embrió de l’Associació Espanyola de Boxa A la dècada dels trenta fou un defensor dels drets dels púgils

Fou un dels primers púgils barcelonins que pujà a un quadrilàter 1913 Competí en la categoria de pes ploma com a amateur Formà part del Club Pugilista de Barcelona El 1913 esdevingué vocal de la junta directiva d’aquesta entitat pionera de la boxa a Catalunya Participà en diverses eliminatòries del Campionat d’Espanya de boxa i en vetllades i exhibicions celebrades a la seu social del Club Pugilista durant la segona dècada del segle XX

S’inicià en la boxa al Barcelona Boxing Club, on fou deixeble de Ramon Larruy Debutà el 1917 i obtingué el títol de campió d’Espanya de boxa amateur en la categoria del pes pesant 1921 Disputà combats en països com Itàlia, Alemanya, Bèlgica i Anglaterra Abandonà l’alta competició i exercí de mànager de boxejadors Després d’una estada a París tornà a Catalunya, on fundà la Sala Teixidó de Mataró, el Club Olímpic de Granollers i un gimnàs al barri de Sants de Barcelona per a la formació de nous púgils També fou entrenador de boxejadors com Martínez de Alfara, Micó i Luis Logan

El 1926 la seva família es traslladà a Barcelona S’inicià en la boxa a catorze anys al Club de Boxa Mediterrani, secció pugilística del Club Esportiu Mediterrani El 1935 passà al Club Deportiu Margarit, on compaginà futbol i boxa fins a l’esclat de la Guerra Civil Reprengué l’activitat de la mà dels mànagers Clemente i Goya Debutà com a púgil amateur el 1941 i es proclamà tres vegades campió d’Espanya 1941, 1942, 1943 i de Catalunya 1941 Integrà la selecció estatal que participà en els Campionats d’Europa, en la categoria de pes mosca 1942, 1943, i també representà la selecció catalana en…

Es formà com a púgil a l’Ateneu Enciclopèdic Popular, on entrenà amb Ramon Larruy, i a l’Sporting Boxing Club Debutà com a amateur el 1920 a l’Iris Park i es proclamà campió d’Espanya de pes mosca 1923, títol que retingué fins el 1931 –excepte el 1924, que perdé per punts contra Manuel González– Es convertí en el primer boxejador català que es proclamà campió d’Europa 1927, èxit que repetí l’any següent 1928, sempre en la categoria de pes mosca Disputà el títol de campió mundial contra el púgil Frankie Genaro a la plaça Monumental de Barcelona 1931 Fou escollit segon millor boxejador de pes…