Resultats de la cerca

A la cort de Barcelona del 1228 es comprometé a participar en la conquesta de Mallorca amb una galera armada i quatre cavallers Formà part del consell de guerra de Jaume I i es distingí per la seva habilitat i astúcia en l’enderrocament d’una torre, a la presa de la ciutat de Mallorca Tingué problemes a l’hora del repartiment de botí i la seva casa fou saquejada Fou nomenat administrador de la seu de Mallorca mentre es decidia el plet sobre la dependència seva de Barcelona L’any 1238, un cop conquerida la ciutat de València, passà a aquell bisbat

Estudià teologia i lleis Secretari d’Antoni Despuig, l’acompanyà quan aquest era auditor a Roma, i després quan fou nomenat arquebisbe de Sevilla Deixà inèdita una descripció de la catedral de Sevilla i una notícia històrica i genealògica de la casa Despuig Ram de Montoro Però la seva obra més coneguda és el mapa de l’illa de Mallorca, gravat per Josep Montaner el 1785 i patrocinat pel futur cardenal Despuig, el qual hi afegí una notícia històrica sobre els pobles de Mallorca

El 1564 fou comissionat per anar a Constantinoble a rescatar captius menorquins, que els turcs havien embarcat arran del saqueig de Ciutadella El considerable èxit de l’empresa li valgué la dignitat de paborde, que exercí des del 1567

Fou paborde de la catedral i catedràtic de la Universitat de València Després fou comissari de la Croada bisbe elegit de Terol, no arribà a prendre possessió del càrrec Féu una deixa testamentària que permeté la iniciació dels treballs de conducció d’aigua potable a València Aquesta conducció fou inaugurada el 1850

Fill gran del noble Pere de Muntaner i de Solanell, senyor de Gàver i regent de la tresoreria de Catalunya Fou paborde de Berga i abat de Sant Pere de Galligants El 1683 presidí la diputació de la Generalitat de Catalunya Fou abat de Sant Cugat del Vallès 1696-1711 i arquebisbe de Mèxic 1711-12

Prevere, doctor en teologia, paborde de Castellterçol i examinador sinodal del bisbat de Vic Publicà uns Diàlegs de la Doctrina Cristiana  1710 que tingueren una gran popularitat Fou el catecisme en català que tingué més gran popularitat al Principat fou reeditat nombroses vegades entre el 1718 i el 1818 algunes edicions a Aguiló, Catálogo , núm 310-321 Se’n feu una traducció al castellà impresa el 1807

Paborde de Tarragona, fou elegit després que fos invalidat el primer candidat Berenguer de Castellbisbal 1238, per la discussió de la jurisdicció sobre València entre Toledo i Tarragona El papa Gregori IX decidí l’afer a favor de Tarragona 1239, cosa que feu possible aquest nomenament La nova tasca fou d’endegament de la diòcesi, transformant mesquites, que foren consagrades com a esglésies, i establint-hi un primer servei religiós

Vida i obra Documentat com a degà de l’església collegial de Xàtiva i canonge i paborde de la Seu Valentina entre els anys 1437-40, participà en el certamen poètic valencià de l’any 1474 en «lahors de la Verge Maria» amb la seva única poesia coneguda, Alt en lo cel, la geraxia canta , formada per versos organitzats en cinc estrofes i una tornada, a través dels quals reflexiona sobre les «dotze grans esteles» de la corona de Maria, mitjancera dels homes Bibliografia Riquer, M de 1993 1 Vegeu bibliografia

Paborde de València i sagristà de Vic Amic de Joan Boscà , assistia vers el 1540 assíduament a les tertúlies literàries que aquest sostenia a Barcelona A causa d’un altercat a Alger amb mossèn Montlleó, foren portats a galeres i a Barcelona feren les paus per la intervenció del lloctinent Francesc de Borja 1542 El poeta Gutierre de Cetina li dirigí una epístola en vers sobre les seves activitats amoroses El 1544 intervingué en la reorganització de l’estudi general de Barcelona i en el nomenament de catedràtic

Nebot del paborde Vicent Calataiud Estudià filosofia i dret a la Universitat de València Exercí d’advocat, fins que, el 1807, obtingué un benefici a la parròquia de Sant Bartomeu de València Fou secretari de la inquisició de València des del 1807, i més tard 1819, fiscal del mateix tribunal de Mallorca A més de diverses obres publicades amb pseudònim, és autor del valuós Tratado de la nobleza de la Corona de Aragón 1788 i d’un Discurso sobre la segunda cosecha de seda, sus ventajas, sus inconvenientes 1787