Resultats de la cerca

Llicenciat en història i ciències polítiques i Màster en Relacions Internacionals per la Universitat de Birzeit És considerat un dels líders de la primera i de la segona intifada, en què formà part de la branca armada d’Al-Fatah Durant la primera intifada fou detingut i deportat a Jordània, on restà durant 7 anys Els acords d’Oslo li permeteren tornar i fou escollit membre del Consell Legislatiu Palestí 1996 Denuncià la corrupció d’Al-Fatah i s’enfrontà a Yasser Arafat, acusant els seus serveis de seguretat de violacions dels drets humans El 2002, quan era secretari general d’Al-Fatah a…

L’antisemitisme imperant a la seva època i, més concretament, l’afer Dreyfus, el portaren a considerar inviable l’assimilació dels jueus Com a alternativa, proposà la construcció d’un estat basat en la nació jueva, més que no pas en la religió hebraica, idees que exposà en les seves obres Der Judenstaat ‘L’estat jueu’, 1895 i Altneuland ‘Vella terra nova’, 1902 Principal promotor del sionisme , en preparà el primer congrés a Basilea 1897, del qual esdevingué president Creà la banca nacional jueva i el fons nacional jueu per a l’adquisició de terres palestines

Fill de jueus russos i advocat de professió, fou diputat del Likud des del 1973 i exercí responsabilitats de govern com a ministre d’Afers de les Minories el 1984 en el Govern de Shimon Peres , i el 1990 com a responsable de la cartera de Sanitat Fidel lloctinent d' Ariel Sharon al Govern i al partit en l’enfrontament amb l’ala dretana del Likud, Olmert fou de 1993 a 2003 alcalde de Jerusalem Esdevingué primer ministre israelià com a successor d’Ariel Sharon, greument malalt i en situació de col-lapse cerebral des del gener del 2006 Pel març del 2006 guanyà les eleccions legislatives com a…

El 1948 fugí amb la seva família a Síria com a refugiat Es llicencià en dret a la Universitat de Damasc Fou cofundador d’ Al-Fatah  i, des del 1968, membre del Consell Nacional de Palestina i del Comitè Executiu de l’ Organització per a l’Alliberament de Palestina  OAP, del qual esdevingué secretari general el 1996 Des del 1980 estigué al capdavant del departament d’Afers Estrangers d’aquesta organització El 1988 substituí l’assassinat Abu Jihad en la cartera per als territoris ocupats Considerat un dels líders palestins més conciliadors, el 1977 fou un dels primers a propugnar una solució…

De sang no reial, accedí al tron, segurament, pel seu matrimoni amb la princesa Mutnodjem i pel seu poder personal En cas d'ésser certa la seva identificació amb el comandant de les tropes del rei Paatonemheb, hauria detentat ja, càrrecs importants en el regnat d’Akhenaton En tot cas, ocupà una posició preeminent a partir del de Tutankamon, sota el qual fou gran comandant de l’exèrcit, i durant el d'Ay, que potser l’anomenà corregent Típic representant de l'estament militar, amb ell es clou la casa amarniana Akhenaton, Smenkhakara, Tutankamon i Ay com ho demostra, entre d’altres, el fet que…