Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Jordi Panyella Renom

Jordi Panyella Renom
ARXIU JOAN CERDÀ
Escalada
Escalador conegut com Pany.
Formà part de l’anomenada Edat d’Or de l’escalada, al costat de Ferrera, Mallafré, Galilea, Sàrria, Millán o Bescós Obrí moltes vies d’escalada a diferents massissos, preferentment a Montserrat i al Pedraforca Fou membre fundador del GAM i del CADE 1942 També realitzà primeres absolutes als Pirineus L’any 1955 feu la primera ascensió per la cara nord al penyal d’Ifac A finals dels anys cinquanta es retirà progressivament de l’escalada
Albert Hernández i Xulvi
Literatura catalana
Narrador, poeta i dramaturg.
Conegut sobretot com a narrador, ha publicat Aquell paisatge d’agost 1988, premi Benvingut Oliver, No mireu per l’ull del pany 1991, Històries inquietants 1996 i Temps de fang 2000, premi Modest Sabat 1997 A més, també ha publicat narracions infantils i juvenils, així com les obres dramàtiques L’àtic 1995, El bagul 2000 i Amigues 2002, el poemari Les branques de l’om fosc 1996 i les novelles Arran de pell 2004 i Temps de fang 2007
Jordi Farrera Peribáñez
Escalada
Escalador.
Membre del Club Muntanyenc Barcelonès CMB, que presidí en dues ocasions, el 1953 ingressà al CADE Durant els anys quaranta, realitzà la primera ascensió a la paret de l’Aeri de Montserrat –formant cordada amb Pany, Farrera, Extrems i la seva dona, Joaquima Baruta–, i escalades al Pedraforca, Siurana, els Encantats i el Midi d’Ossau Fou instructor de cursos d’escalada del CMB i presidí la secció catalana de l’Escola Nacional d’Alta Muntanya Publicà Cumbres pirenaicas 1953 Fabricà també material d’escalada
Gennadij Nikolajevič Roždestvenskij
Música
Director d’orquestra rus.
Estudià direcció al Conservatori de Moscou amb el seu pare, Nikolaj Anosov per a diferenciar-se del qual adoptà el patronímic de la seva mare i piano amb Lev Oborin El seu debut als vint anys al Teatre Bol’šoj fou l’inici d’una llarga collaboració amb aquesta institució, de la qual fou director assistent 1951-61 i director principal durant dos períodes, del 1964 al 1970 i del 2000 al 2001 Entre el 1961 i el 1974 estigué al capdavant de l’Orquestra Simfònica de la Radiotelevisió de l’URSS, càrrec que abandonà en assumir la titularitat de la Reial Orquestra Filharmònica d’Estocolm, que dirigí…
Harry Houdini

Harry Houdini
© Library of Congress US
Arts de l'espectacle (altres)
Nom artístic de l’il·lusionista nord-americà Erik Weisz, considerat la màxima figura de l’escapisme.
Començà a treballar de ben jove com a prestidigitador en espectacles de varietats i adoptà el cognom artístic en honor del gran illusionista francès Jean-Eugène Robert-Houdin Aconsellat per l’empresari Martin Beck, el 1899 es concentrà en l’escapisme, especialitat en què reeixí gràcies a una extraordinària habilitat per a escapolir-se de manilles, cordes, cadenes, cadenats, sacs o baguls, qualitat que sabé combinar amb un gran instint dramàtic, una forta empatia escènica i una calculada mesura del risc Atribuí les seves habilitats tant a les condicions físiques complexió, traça i força com…
Hella Haase
Literatura
Nom amb el qual és coneguda l’escriptora neerlandesa Hélène Serafia Haasse.
Biografia Visqué la infantesa a l’aleshores colònia de les Índies Orientals Holandeses, i passà a residir als Països Baixos l’any 1938, on completà els seus estudis a la Universitat d’Amsterdam L’any 1945 publicà el seu primer llibre, el recull de poemes Stroomversnelling ‘Corrent impetuós’, però fou amb la novella breu Oeroeg 1948 que aconseguí una gran projecció Aquesta obra, considerada un clàssic de la literatura neerlandesa moderna, narra l’amistat entre dos joves, un indonesi i un neerlandès Bona part de la seva obra, entre les quals se situa la seva novella més ambiciosa Heren van de…
Andreu-Avel·lí Artís i Tomàs

Andreu-Avel·lí Artís i Tomàs
© Fototeca.cat
Teatre
Periodisme
Literatura catalana
Periodista i escriptor que utilitzà el pseudònim de Sempronio.
Fill de Josep Artís i Balaguer Collaborà a la Revista de Catalunya , a Mirador els articles del qual recopilà en el llibre Del mirador estant , publicat el 1987 i a L’Opinió Després de la Guerra Civil, el 1941 adoptà el pseudònim pel qual seria conegut per a signar les seves collaboracions a la revista Destino , i que estendria als seus articles i als seus llibres Collaborà també a Diario de Barcelona i a El Noticiero Universal Fou el primer director de Tele-exprés 1964 i, a partir del 1966, dirigí Tele-estel , primer setmanari català autoritzat pel franquisme, fins al seu tancament…
,