Resultats de la cerca

Reuní més de 20 000 papallones que, d’ençà del 1966, són a l’American Museum of Natural History de Nova York Membre honorària de la Societat Catalana de Lepidopterologia des del 1978, publicà nombrosos treballs de la seva especialitat

Entre d’altres, ha publicat els poemaris Les hores breus 1988, Afegiràs abril 1993, Mar d’heura 1995, Papallones de dilluns 1996 i Paraula de retorn tria personal 1988-2000 2002 també el recull de contes infantils Contes d’aigua i rima amb un raget de llima 1995 És membre de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua

Germà d’Antoni, Conrad i Lluís Residia a la masia de Torrellebreta, el seu principal centre d’observació i treball Soci d’honor de la Societat Hispanolusoamericana de Lepidopterologia, fundador i president de la Societat Catalana de Lepidopterologia i membre de la Institució Catalana d’Història Natural Expert en lepidòpters, sobretot en licènids blavetes, dels quals descriví algunes formes noves per a la ciència, li han estat dedicades diverses subespècies Posseïa una magnífica collecció de més de quaranta mil exemplars de papallones, conservades a la casa pairal És autor del…

La seva experiència durant els anys cinquanta com a treballador de l’Australian Broadcasting Commission al poble de Broken Hill alimentà Wake in Fright 1961, un petit clàssic de les lletres del continent austral El 1966 cofundà el Liberal Reform Group per oposar-se a la guerra del Vietnam, però no fou escollit diputat en cap de les dues ocasions que es presentà a les eleccions Guionista de ràdio i televisió, triomfà entre el públic lector amb novelles com Chain of Darkness 1962, Tuna 1967 i Pig 1980, i amb els contes de la trilogia iniciada amb The Killer Koala 1986 Apassionat de la natura,…

Vida i obra Metge major de sanitat militar, la seva poesia, de tendència modernista, mostra la influència de la teosofia --juntament amb Josep Roviralta i Borrell, fundà la rama teosòfica de Barcelona 1891-- La recollí en els llibres Curtes i més curtes 1901, Bastides i pedruscall 1904 i Papallones 1907 Aquest darrer i l’opuscle Els meus ex-libris i sa descripció filosòfica 1905 són volums de temàtica plenament teosòfica, amb elements d’escriptura hermètica Escriví l’assaig Quatre mots sobre el drama d’en J Vallmitjana que té per títol “Els Oposats” 1907, en el qual vincula…

Deixebla de CCorot 1862-68, assimilà les seves influències fins el 1874 Cacera de papallones , 1874, coll particular, París Des del 1868 fou deixebla i model d’EManet, de qui esdevingué més tard cunyada, i fou progressivament influïda per aquest El bressol , 1873, Musée d’Orsay, París Bé que el seu estil propi s’estabilitzà entre el 1877 i el 1879 Dona al tocador , 1879, Musée d’Orsay, a partir del 1880 rebé la influència d’ARenoir El cirerer , 1891, coll particular, París Des del 1874 prengué part en totes les exposicions impressionistes i compartí totes les vicissituds del…

Llicenciada en Filosofia i Filologia Clàssica a la Universitat de Barcelona, treballa en tasques de traducció i editorials  En 1998-2004 fou directora de la Casa del Traductor a Tarassona L’any 2006 publicà la seva primera novella,  Un crim imperfecte , que rebé el premi Brigada 21, inscrita en el gènere negre, del qual ha esdevingut un dels principals exponents en la literatura catalana, com mostra la seva producció posterior Drecera al paradís 2007, Set casos de sang i fetge 2010, narracions,  Negres tempestes 2010, premi Crims de Tinta, i L’hora Zen Un crim refinat 2011, La casa de les…

Nebot del dibuixant  Ramon Escaler i Ullastre i deixeble de l’escultor Josep Campeny Es donà a conèixer amb les seves comèdies i més tard conreà l’escultura dins el realisme anecdòtic de l’època El mestre està malalt, 1900 Tanmateix foren més conegudes les seves peces típicament modernistes de terra cuita policromada —especialment caps femenins— que catalogà 1903 i comercialitzà se’n conserven al Museu d’Art Modern de Barcelona Dissenyà també els capgrossos de Vilanova i la Geltrú 1949 i diversos diorames a Ripoll, Madrid i Barcelona Museus d’Arts i Indústries Populars Malgrat la gran…

Llicenciat en filologia catalana, fou cofundador amb Josep Borrell del grup literari La Gralla i la Dalla a Lleida 1978-85, codirector de la revista L’Estrof   1981-85 i director de la revista Liceu  1995 S'inicià en el camp de la narrativa breu amb Els llavis de Pandora 1986, que continuà a La mà al melic 1996 Com a novellista publicà Discurs sobre la matèria sensual 1991, Una fosca lluna d’abril 1992, premi Ciutat de Mollerussa 1991, L’ombra dels minarets 1998,  Digues-li Dulima 2003, El vol de les papallones 2012 i Cristall de roca 2014 És autor dels llibres de poesia Hores d’olivera 1997…

Prengué el nom artístic del seu marit, Pep Rebull Militant del POUM , durant la Guerra Civil fou infermera voluntària Posteriorment, s’exilià a França, on collaborà amb la Resistència francesa durant la Segona Guerra Mundial Establerta a Banyuls de la Marenda, es dedicà a diverses activitats culturals, com ara la cançó Compromesa en el moviment de la Nova Cançó , el 1969 publicà el seu primer disc, Teresa Rebull Aparegué també en alguns programes de la televisió francesa La seva activitat s’orientà preferentment a la interpretació de poemes musicats de poetes catalans i també d’obres…