Resultats de la cerca

S'aplicà en la determinació de la distància Terra-Sol parallaxi solar Encapçalà l’expedició a Nova Caledònia per observar el pas de Venus pel disc solar, el desembre del 1874 els resultats obtinguts des de diferents punts del planeta donaren al parallaxi solar el valor de 8,88, valor encara incorrecte André s’adonà de l’error causat per la difracció en els instruments i intentà corregir-ho tanmateix no va poder-ho comprovar personalment

Estudià a la Universitat de Berlín, on es doctorà l’any 1845 Elaborà un mètode per a determinar la parallaxi del Sol El 1846 descobrí el planeta Neptú, i el 1851 fou nomenat director de l’observatori de Breslau

Féu mesures per tal de determinar la parallaxi lunar mentre Lalande feia les mesures complementàries des de l’observatori de Berlín i determinà la posició de 10 000 estels del cel austral, que publicà en la seva obra Coelum australe stelliferum , on descriví catorze noves constellacions

Per encàrrec de l’Académie des Sciences de França efectuà una missió científica a Caiena entre el 1672 i el 1673 com a fruit d’aquesta missió determinà la parallaxi de Mart, i observà que la longitud dels pèndols que oscillen amb el període d’un segon és distinta per a cada latitud Aquesta darrera observació li permeté d’elaborar un nou mètode dinàmic per a determinar la forma de la Terra

El 1751 collaborà amb Lacaille en la mesura de la parallaxi lunar féu les observacions des de Berlín mentre Lacaille treballava al cap de Bona Esperança El 1801 publicà Histoire céleste française , que contenia les posicions de 50 000 estels, situats entre el pol boreal i la declinació -20° Publicà diverses obres de divulgació astronòmica i unes taules dels moviments del cometa Halley i dels satèllits de Júpiter, fruit dels seus càlculs i les seves observacions personals

Fou professor d’astronomia a la Universitat de Bolonya El 1667 fou cridat per Colberty com a director de l’observatori de París En 1671-84 descobrí quatre satèllits de Saturn, així com la divisió de l’anell d’aquest planeta que duu el seu nom divisió de Cassini Estudià el moviment dels satèllits de Júpiter i en publicà unes taules aplicables a la navegació Féu una determinació força acurada de la parallaxi solar Fou el primer a considerar científicament el fenomen de la llum zodiacal Les Éléments d’astronomie vérifiés , 1693

Organitzà i dirigí nombroses operacions de triangulació al territori rus Encarregà a Fraunhofer la construcció d’un telescopi equatorial de 24 cm d’obertura, que fou collocat a Dorpat actualment Tartu el 1824 i que és cèlebre per la perfecció de la seva lent Struve fou director de l’observatori de Pulkovo des del 1839 Observà el pas del cometa Encke l’any 1828, i mesurà la parallaxi de l’estel Vega Amb l’instrument de Dorpat, i juntament amb el seu fill, estudià un total de 3 600 parells d’estels dobles

Membre de la Royal Society 1718 i professor a Oxford 1721 Fou el descobridor de l’aberració de la llum 1727 i de la nutació de l’eix terrestre 1748 El 1742 succeí Edmund Halley com a astrònom reial i com a director de l’observatori de Greenwich Del 1750 al 1762 efectuà unes 60 000 observacions d’estels encaminades a mesurar llur parallaxi i a deduir llurs distàncies a la Terra, els resultats de les quals foren publicats després de la seva mort El 1818 Friedrich Wilhelm Bessel aprofità aquestes dades per a confeccionar un catàleg de 3 222 estels

Deixeble de Gauss, l’any 1816 fou nomenat astrònom de l’observatori de Gotha Més tard esdevingué director de l’observatori de Berlín i professor de la Universitat d’aquella mateixa ciutat Els seus treballs més importants es relacionen amb l’estudi dels cometes Calculà els elements de l’òrbita d’una sèrie de cometes observats entre el 1680 i el 1818 i demostrà que corresponien a un mateix cos celeste, que després batejà amb el propi nom També calculà la parallaxi solar a partir de les dades obtingudes gràcies als passos de Venus davant el Sol, que s’esdevingueren els anys 1761 i 1769

Fou fundador 1813 i primer director vitalici de l’observatori de Königsberg El 1804 calculà l’òrbita del cometa de Halley i, d’ençà del 1835, estudià la forma de les cues dels cometes, treballs que foren continuats per Bredikhin Introduí les avui anomenades funcions de Bessel, les quals usà per primer cop el 1817 per a intentar de resoldre el problema dels tres cossos i, més tard, en l’estudi de les pertorbacions planetàries Establí la posició exacta d’uns 50000 estels, la qual cosa li permeté d’ésser el primer a mesurar la parallaxi d’un estel 0,31’ per al 61 Cygni el 1838, i deduir la…