Resultats de la cerca

Les seves primeres obres, Μ`ην ομιλεῖτε ε`ις τον οδηγόν‘No parleu amb el conductor’, 1938 i Τ`α κλειδοκýμβαλα τῆς σιωπῆς ‘Els clavicèmbals del silenci’, 1939, testimoniaren un desig de revolta contra la burgesia benpensant En temps de l’ocupació alemanya, el seu poema Μπολιβάρ ‘Bolívar’, 1944 representà un càntic a la llibertat, que associava les gestes de l’heroi sud-americà amb les d’Odisseus Andrutsos, heroi de la revolució grega del 1821

Professà com a missioner claretià el 1944 Després de completar els estudis de filosofia al seminari de Solsona 1947 i de teologia al de Valls 1951 fou ordenat sacerdot el 1951 Professor en aquests dos seminaris 1951-56 i 1956-60, respectivament, els anys 1961-62 exercí a Londres com a ajudant i com a professor de novicis, i posteriorment exercí la docència al seminari de Cervera fins el 1968 Aquest any passà a la comunitat claretiana del carrer de Llúria de Barcelona, on treballà per a l’editorial i la llibreria Claret fins el 1990, que anà a Vic, on feu recerca sobre el pare Claret El 2004…

Enginyer industrial, el 1997, amb L’enigma de Constantí el Gran inicià una obra novellística en el gènere històric, en el qual introdueix sovint elements de misteri Centrada sobretot en l’antic Egipte, el món romà i les seves campanyes imperials, i la tradició catalana, la seva obra posterior comprèn els títols següents  El mestre de Kheops 1998, premi Nèstor Luján de novella històrica, L’anell d’Àtila Història d’una princesa 1999, premi Fiter i Rossell, la trilogia de Jaume I el Conqueridor   El punyal del sarraí , 2000  La reina hongaresa,  2001, i Parleu o mateu-me , 2001,  L’…

Vida S’inicià com a cineasta amateur vinculat al Cineclub Amics de les Arts de Terrassa El 1971-73 realitzà diversos curts d’art conceptual de Francesc Abad i Lluís Jové, i després marxà a París per cursar estudis de direcció al Conservatori Lliure del Cinema Francès 1974-76 De retorn a Catalunya exercí d’ajudant de direcció en produccions com La verdad sobre el caso Savolta 1978, Antonio Drove Fugida al sud La desbandada Plein sud , 1980, Luc Béraud El pico 1983, Eloy de la Iglesia Carmen Carmen , 1984, Francesco Rosi La rossa del bar 1986, Ventura Pons Barcelona Connection 1987, Miguel…

El 1911 obtingué el títol de magisteri i el 1915 obtingué per oposició la plaça de Benassal Alt Maestrat fins el 1934, que fou destinat a Benimaclet, a la ciutat de València El 1919 publicà el fullet El valencià a les escoles i el 1921 llançà un manifest, Pro Associació Protectora de l’Ensenyança Valenciana , sense gaire èxit Mantingué estrets lligams amb els intellectuals de la Societat Castellonenca de Cultura Fou actiu collaborador de la premsa de Castelló de la Plana, de València i de Barcelona i un dels principals animadors de les revistes Taula de les Lletres Valencianes i La República…

Vida Nascuda en una barraca del Somorrostro de Barcelona, de família gitana i filla del guitarrista flamenc José Amaya, El Chino , de molt petita ja ballava en locals públics de la ciutat, on fou coneguda com La Capitana o El Torbellino Gitano , arran de la passió en la interpretació de les seves danses El 1929 Raquel Meller la incorporà a la seva companyia per anar a París, on actuà formant part del Trío Amaya Triomfà com a ballarina a Lisboa i Buenos Aires on un teatre porta el seu nom, i el 1941 es presentà i feu gires als EUA amb el quadre flamenc  Carmen Amaya and Her Gipsy Dancers , en…

Vida Fou el membre més important de la gran família dels Bach, nissaga de músics procedent de Turíngia que es remunta al final del segle XVI i que es perllongà fins al segle XIX La producció musical de JS Bach representà la culminació de prop de tres segles de polifonia religiosa i profana En vida tan sols fou conegut com a organista a la seva Alemanya natal i, malgrat l’abundància i la qualitat de la seva obra, no tingué el reconeixement de què gaudeix avui dia Després de la seva mort, la figura de Bach romangué en l’oblit fins que, l’any 1802, el musicòleg Nikolaus Forkel 1749-1818 en…