Resultats de la cerca

Fill de Martí Sureda i Vila Titulat el 1919 Treballà a Olot 1919-22 i a Girona 1919-31, amb un breu període a Salamanca 1922 Fou promotor del Boletín de la Agrupación Cinematográfica de la Provincia 1928 i signà la proposta de l’Associació d’Amics del Cinema 1932, que publicà a la revista Reflex Es diferencià dels seus familiars en el fet que la seva obra apareix centrada, a part alguna excepció, en la construcció d’habitatges particulars a Olot les cases Descals —plaça de Clarà—, Coromines —carrer del Pardal—, Mir —carrer de Vilanova-carrer de Panyó—, Transformadora Elèctrica…

Rector de la Bastida, bisbat d’Elna, compongué unes Regles i documents particulars sobre la vida eremítica Perpinyà 1688, on descriu en un català elegant les devocions i les pràctiques religioses observades en les esglésies,les ermites i els llocs de culte del Rosselló

Abans del 916 es casà amb el comte Unifred I de Ribagorça Segons el Cronicó de Domènec i la Crònica d’Alaó renovada , mitjançant aquest matrimoni Unifred I aconseguí la comarca de Sobrarb, que alliberà dels sarraïns i repoblà Sembla que morí abans que el seu marit i que deixà els seus béns particulars al monestir d’Ovarra, on es féu enterrar

Pintà moltes escenes del port de Barcelona i de les platges de Llançà, Cadaqués i el Port de la Selva Impressionista, realitzà la seva obra amb senzillesa i pulcritud d’ofici Fou membre de l’agrupació Nou Ambient, i féu nombroses exposicions particulars a Barcelona Figurà a les Exposicions de Primavera i a moltes exposicions collectives Com a dibuixant realitzà diferents exlibris

Es distingí per la seva fidelitat a la corona catalana durant la invasió francesa del 1285 Alfons III el recompensà amb el nomenament de cònsol a Tunis 1291 Cessà el 1294, però intervingué en operacions comercials particulars de Jaume II de Catalunya-Aragó Vers el 1300 tornà a ésser cònsol de Tunis La seva intervenció suavitzà sovint les relacions entre els catalans i els musulmans

Estudià als seminaris de Tarragona i Vic És autor del llibre Historia de la villa de Valls 1881, aparegut en 60 fascicles, alguns dels quals pòstums, i reimprès en facsímil el 1981 i el 1990 Tingué el suport del convilatà Josep Castellet Sampsó, diputat provincial i a corts, i fundador del Banc de Valls La base documental del llibre foren els arxius municipal, parroquial i particulars de Valls

Pare de Just Pastor ↑ Fuster , fou sabater a València i, menat per la seva afecció bibliogràfica, que li valgué la relació amb el cercle illustrat dels Maians, esdevingué llibreter Deixà manuscrites diverses obres, com ara Sucesos memorables de Valencia y su Reino , un dietari sobre la guerra de Successió i una Notícia dels jurats i ses nominacions de la ciutat de València, síndic, racionals, governador i coses particulars des del 1306

Es formà a Llotja i a Itàlia, on anà pensionat 1920-21 Excellí com a retratista i com a pintor de temes religiosos amb obres acadèmiques d’una gran pulcritud formal També intervingué en treballs d’ornamentació i treballà com a dissenyador gràfic tot realitzant nombrosos cartells, exlibris, etc Es conserven obres seves a l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, al Museu Marítim de Barcelona i en diverses colleccions particulars

Deixeble de Martí i Alsina, completà estudis a Roma Fou premiat en exposicions oficials de Madrid 1864 i 1866, Barcelona 1871 i Le Havre 1872 Conreà preferentment un paisatgisme relacionat amb l’escola d’Olot Vers el 1866 li fou prohibida la publicació d’una collecció de litografies que intitulà La juventud pintada por sí misma Els museus d’art de Barcelona i diverses colleccions particulars en conserven obres

A la fi de la Segona Guerra Mundial fundà l’obrador de ceràmica de Sant Vicenç, a Perpinyà