Resultats de la cerca

Fou gerent i més tard propietari de la Casa Ayné, de Tarragona, d’instruments musicals i partitures Com a pianista actuà en diverses sales dels Països Catalans Actuà d’acompanyant de Pau Casals en diversos concerts i formà duo sovint amb el violinista Josep Català

Per la seva condició d’hugonot, hagué de fugir de França a conseqüència de l’edicte de Nantes 1685 Establert a Amsterdam l’any següent, hi aprengué l’ofici d’impressor, i el 1695 figurava en les llistes del gremi d’impressors, relligadors i llibreters Bé que publicà obres de tota mena, Roger sobresortí en la publicació de partitures, tant per la qualitat com perquè fou un dels pocs editors que, en el seu temps, disposaren d’un catàleg internacional, en què destacaven, pel seu nombre, els compositors italians entre d’altres, A Vivaldi, G Torelli, T Albinoni i A Corelli, seguits…

Es formà al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, on estudià composició i direcció amb Antoni Ros i Marbà L’any 1985 fundà el grup Barcelona 216, especialitzat en el repertori contemporani, amb el qual ha estrenat nombroses partitures de nous creadors catalans i ha enregistrat obres de Robert Gerhard Entre el 1985 i el 1987 fou assistent de direcció de la Joven Orquesta Nacional de España JONDE i el 1988 obtingué el mateix càrrec a l’Orquesta Nacional de España ONE Un any més tard, convidat per Pierre Boulez, treballà com a assistent de direcció de l’Ensemble…

Estudià solfeig i harmonia amb Antoni Passarell i clarinet amb Rafel Berga Fou durant molts anys el primer clarinet de les principals orquestres de Barcelona, entre les quals la del Gran Teatre del Liceu Fou també gravador musical i, a partir del 1860, edità una gran quantitat de partitures de tots els gèneres, així com diversos tractats i mètodes de música Publicà la revista setmanal "La Gaceta Musical Barcelonesa" 1861-65

Estudià al Conservatori de Madrid fins l’any 1954 Posteriorment ho feu a l’Acadèmia Chigiana de Siena amb Guido Agosti i a Viena amb Paul Badura Skoda, Alfred Brendel i Jörg Demus, entre d’altres S’ha especialitzat en la música espanyola per a teclat, i especialment en l’obra d’Antonio de Cabezón, de qui ha editat diverses partitures i n’ha realitzat nombrosos enregistraments amb diferents instruments de teclat

A part de tocar amb els músics de la seva generació també fou el creador i l’animador del grup Els grallers del Baix Penedès Fou un bon constructor d’inxes per a gralla, i sovint en féu demostracions en cursets i trobades Hom ha publicat el llibre Repertori d’en Jaume Vidal i Vidal Músiques per a gralla , que conté 58 partitures de melodies per a gralla, amb harmonització a diverses veus, i la seva biografia

Estudià a la seva ciutat natal i, posteriorment, al conservatori Čajkovskij de Moscou La seva tècnica extraordinària, derivada de l’escola d’interpretació iniciada per F Liszt, li permet exposar una concepció molt personal de les partitures, que sovint ha estat controvertida No obstant, això no li ha impedit consolidar-se com un dels pianistes més rellevants de la nova generació Ha destacat particularment en la interpretació de l’obra pianística de Bach, Beethoven i Chopin

Ocupà la plaça de contralt a la capella de Sant Joan de València i més tard, a la mateixa ciutat, obtingué el càrrec d’organista a l’església de Sant Martí Compongué obra religiosa, entre la qual cal mencionar una missa en sol M a tres veus i acompanyament d’orgue, un motet a cinc veus amb acompanyament de contrabaix i orgue obligat amb clarins, i també diverses salves i altres peces Les partitures es conserven als arxius del Collegi del Corpus Christi de València, a la catedral d’Oriola i a la de Sogorb

Les dades que es tenen sobre ell són escasses Se sap que estigué actiu a Barcelona entre el 1878 i el 1902, i que la seva editorial, anomenada Guardia Rabassó y Cía, era una de les més importants de la Barcelona del final del segle XIX, i que publicava partitures de tots els gèneres en voga a l’època El 1895 amplià el negoci amb l’obertura d’una sucursal a Saragossa El 1902 Guardia Rabassó y Cía fou adquirida per una editorial més gran, Sindicato Musical Barcelonés Dotesio

De formació autodidàctica, aprengué a tocar el piano i compongué algunes cançons que tingueren anomenada a l’Uruguai i que músics professionals li escriviren, perquè Quijano no tenia els coneixements necessaris per a fer-ho Durant molt de temps se li atribuí l’autoria de l’himne de l’Uruguai, adoptat com a tal el 1845, l’autèntic compositor del qual fou Francisco José Debali Segons el musicòleg uruguaià L Ayestarán, Quijano és també autor d' El amante de Arlequín o Las estatuas vivas i Pastorella o la noche de Navidad , les partitures de les quals no s’han conservat